L’arbre plora, plora molt
amb la seva fulla a la tardor
trist i sol com un mussol
veu la gent gaudint del sol.
Pobre i sense fulles l’hivern amb molt de fred
ens posem abrics i barrets
Qui ho va plantar?
ha de ser molt savi
fer néixer una nova criatura.
Ha d’aguantar pilotes i dibuixos
potser records o tristeses , sequeres o pluges,
Quan arribi l’estiu estarà molt content,
perquè el seu poble surt la gent.
Cada vegada es va fent més vell,
el segueix creixent,
amb les seves fulles de molts colors,
groc, taronja, potser marró.
