Hi havia una vegada un noi que es deia Rubén. Un dia estava passejant amb la seva amiga pel parc de Can Mulà quan va decidir entrar a la biblioteca a passar una estona.
Només entrar va començar a jugar, a parlar molt alt, a menjar llaminadures i a llençar papers pel terra.
– Senyor, aquí no es pot menjar, ni parlar alt . – Va dir la bibliotecària. La bibliotecària era una senyora amb aspecte misteriós, morena i somrient. Es deia Lucia.
– Perquè ? – Va preguntar en Rubèn, encara que ho sabia i només volia provocar.
– Això només ho entendràs si trobes l’arbre d’una sola flor – Li va respondre la bibliotecària, que tenia molta experiència en brétols, potser perquè havia treballat a Mollet molts anys.
Quan al Rubén li van fer fora es va quedar rumiant però es va posar a investigar .
Al dia següent, quan es va aixecar va començar a cercar a Internet: L’arbre amb una sola flor estava a Gallecs!
Aquell dia no va anar al Sant Jordi. Va cridar al Samuel i van fer campana per a buscar l’arbre.
Després d’estar tot el dia buscant i quan ja es feia de nit, el van trobar. Era un arbre enorme que havia nascut enmig de la riera. El seu tronc estava dins del llit del riu.
Era un arbre enorme, molt bonic, amb unes fulles molt verdes, però només tenia una flor groga i petitona.
Així que en Rubén va decidir que en tingués més flors, i per això en tindria cura sempre d’aquest arbre.
Després d’un any era l’arbre més florit de Gallecs.
Va tornar a la biblioteca de Can Mulà i li va dir a la bibliotecària :
– He trobat l’arbre d’una sola flor, però ara és l’arbre més florit .
– Felicitats pell teu treball, Rubén. Has demostrat que pots ser una persona responsable.
En Rubèn es va tornar a la seva casa molt feliç, el no sabia que amb el temps seria un escriptor famós i que la bibliotecària guardaria els seus llibres.
