Sóc la sorra
la sora que tothom trepitja.
Sóc la sorra
suau com una rosa
Quan la gent em trepitja
i els faig pessigolles als peus
riuen i pensen en la pols d’una tija
és com l’amor dels deus.
Si van amb xancles m’enfado
i tant que m’aplano
la gent riu i segueixo aplanant-me
tant que faig les formes de les xancles.
Qua ve una ona i em mullo
més dura que una pedra em quedo
però si després em remous
em quedo més molla que la clara d’uns ous.
