Jo ho vaig saber als cinc anys.
Ho vaig saber perquè mentre estaven dinant els pares van començar a parlar en xinès:
– Què creus? Què li agrada més, la Barbie o un llibre?
– Jo crec que una Barbie – Va contestar el pare.
Llavors vaig tornar a espiar per la nit. Però al cap d’una hora se’m va oblidar.
Quan va arribar la nit i jo dormia tranquil·lament, hem vaig haver de llevar per anar al lavabo. Llavors vaig enxampar els meus pares posant els regals.
I vaig començar a plorar.
I tot això era una mentida¡¡¡¡
J.Z.
