UNA VIDA TEMPORAL.
Durant els primers dies que no podíem sortir, no em semblava que era gaire greu la cosa, perquè jo sóc molt casera, sempre ho he sigut.
Després es va anar fent pesada la cosa i així cada cop més.
L’escola sempre m’ha sigut bastant fàcil en general, sempre hi ha hagut algun problema, però bé,
Per això m’ha tocat aprendre aquests dies a casa, he après bastant i també m’he adonat de que sóc bastant bona dibuixant.
L’escola també era una via d’escape de casa, quan les coses és tornaven grises a casa podia contar amb les amigues i els amics, els mestres també m’han ajudat molt i no només amb els estudis.
Crec que una de les coses més dures que faré durant la meva infància serà mudar-me i separar-me de l’escola en general.
EL CONFINAMENT.
En aquests dies de confinament he inventat nous jocs amb el meu germà com per exemple: El maxacacosos; has de llençar al teu adversari al llit i marxar de l’habitació corrents abans de que ell t’atrapi. Si ho aconsegueix seràs llençat tu al llit. I així tota l’estona.
També estic aprofitant aquests dies per aprendre francès en una aplicació que es diu Duolingo. Avui he après: L’Eléphant mangé pommes. Que vol dir que l’elefant menja pomes.
Quan estic a casa el pare cuino trenes de xocolata que després estan boníssimes.
A casa de la mare jugo a lluita i he après que no la puc guanyar. És clar que això és normal perquè sap Karate i Judo.
També he après a pintar i dibuixar. Per Sant Jordi vam pintar a les finestres de casa dracs, roses i llibres. Van quedar genials.
Cada dia jugo a la Nitendo i ara ja la domino, estic a punt de superar el meu record. També tinc una aplicació que es diu Pokemon Go que es tracta de capturar Pokemons amagats per tot Mollet. Com que per trobar-los haig de mirar molt el plànol estic aprenent a llegir plànols i també em conec una mica millor Mollet.
L’altre dia vaig aprendre a fer la vertical. Al principi vaig caure de morros però amb una mica de pràctica em va sortir.
Ara amb el meu germà estem fem l’estadi del Barça en 3D, és de cartó ploma i estem aprenent a situar cada peça al seu lloc i a tenir molta paciència quan no ens encaixen a la primera.
Cada tarda fem una “guerra” amb armes d’escuma així aprenem a esquivar-nos, a jugar sense baralles i a desesperar a la mare.
Tot això i molt més és el que he après de moment en aquest confinament.
TREBALLAR DES DE CASA.
La quarentena és una situació molt difícil per tots, tant pels nens com pels adults.
Els nens no poden sortir al carrer, els pares s’han vist obligats a adaptar-se i treballar des de casa.
La primera vegada que vaig sortir al carrer amb la meva família em vaig sentir molt feliç, perquè feia molt de temps que no sortia.
Trobo a faltar la vida que teniem abans, i espero que puguem trobar -nos el més aviat possible.
LA IMPORTÀNCIA DE TENIR MÒBIL.
Uns dels primers dies havia cuinant un pastís, també, uns dies després havia cuinant mandonguilles i després carn arrebossada.
Un dia la meva mare em va dir, fes mecanografia això d’aprendre a escriure amb el ordinador tecla per tecla, i ja he après deu lletres.
També he après a fer treballs de casa,com fer el llit o fer la llet. També lo l’important que és sortir al carrer. O tenir un mòbil per poder parlar amb el avis, perquè parlo amb ells cada dia per videoconferència.
Com la meva mare treballa en casa he après més sobre el seu treball.
