Un dia la Terra va tenir un dubte, no sabia si els seus habitants estaven bé o malament. Va estar tot el dia buscant una forma de comprovar-ho.
Va trobar-se amb la seva amiga la Lluna que li va dir:
– No et preocupis, jo que els puc veure des de la distància, crec que estan prou bé. De fet, cada vegada hi ha més humans, això vol dir que estan en bones condicions.
Però la Terra estava encara preocupada, no podia veure els seus habitants i tenia el pressentiment de que alguna cosa no anava bé.
Un dia es van trobar un altra vegada amb la Lluna que li va dir:
– Et donaré un consell, per què no tanques els ulls? Així podràs sentir millor als seus habitants, sentires les seves converses, els seus passos, si es troben bé o estan malalts….
La Terra va comprovar que la Lluna tenia raó, i es va posar molt contenta. Des d’aquell moment, sentia tot el que estaven fent tots els homes i les noies del món.
