Hi havia una vegada, en un zoològic on hi havia tot tipus d’animals, uns dofins, i un d’aquells dofins tenia molta vergonya.
Aquell dofí era molt tímid, però també era molt llest. Quan estava sol feia moltes acrobàcies, en canvi quan hi havia públic li feia molta vergonya.
Però li passava que quan en aquell públic hi havia molts nens petits se li anava una mica.
També patia molta vergonya quan havia d’ensenyar-li les seves acrobàcies al seu entrenador i quan li passava això es posava a plorar.
Sentia que no sabia fer res.
Després de uns quants mesos, el dofí va perdre la vergonya. La seva àvia, li va dir “ Has de perdre la vergonya perquè no et serveix de res”.
Ell ho va entendre. Els seus amics li van felicitar i mai més va tenir vergonya.
