LA IMPORTÀNCIA DELS PETONS.
En aquests dies de confinament he après a fer el llit, ara el faig jo tots els dies després d’esmorzar.
Per mi, la felicitat és la llibertat, estar amb els meus éssers estimats, amb la família, amb els amics, poder anar a la muntanya, al camp…
Els primers dies era una mica raru, perquè no podies anar al parc, ni anar a tomar alguna cosa, ni jugar amb els amics. Hi havia gent que si no duies mascareta et mirava raru i la veritat és que no m’agradava sortir.
Jo en aquest temps he desitjat tornar a l’escola i que tot fos com abans. Estic ben fart d’aquesta situació, vull que tot torni a la normalitat, “no a la nova normalitat” …
M’agradaria tornar a la realitat anterior perquè el que estem vivint és molt fort i el que vindrà després serà pitjor, molta fam, molta gent sense treballs, moltes famílies que no poden pagar les seves cases i a les que faran fora al carrer…
He trobat a faltar la família, els petons i els abraços dels tiets i les cosines, el no poder veure als avis o jugar amb els meus amics.
Desitjo que tot acabi ben aviat.
LES GANES DE FER LA PRIMERA QUEIXALADA.
Un dia el meu pare em va dir, vinga! anem a fer el dinar.
Jo em vaig quedar molt trist perquè no volia cuinar, perquè estava jugant a la play amb els meus amics.
Però em vaig adonar que hi havia de fer frankfurts i vaig dir mmm….. Frankfurts.
Cadascú, menys el meu germà que té 4 anys, feia el seu frankfurt. quan vam començar a menjar el meu pare va dir:
– Izan el teu frankfurt té bona pinta, bona olor, però sobretot, en venen ganes de fer la primera queixalada.
Jo em vaig quedar feliç i amb molt bon sabor de boca.
DESITJANT TREPITJAR HERBA.
Quan van donar la notícia em vaig posar content. Dues setmanes jugant cada dia a la play!
Però quan van anar passant el dies estava molt avorrit. Després va ser més temps a casa confinats, ara ja portem dos mesos i almenys ja podem sortir una hora.
Espero poder tornar a l’escola molt aviat i que s’acabi això ja. També espero poder anar de vacances d’estiu i poder pasar de fase 0.
Encara ens falta una mica de temps més a casa , jo estic desitjant jugar a futbol però d’aquesta sortirem junts. Molts records i espero que estigueu molt bé, espero tornar a l’escola ja. Adéu Edu.
ELS TROBO A FALTAR MOOOOLT.
Jo, quan van donar la notícia de que havia arribat el coronavirus i tindríem setmanes de vacances, estava content perquè pensava que aniria ràpid i podria tornar a la normalitat.
A mesura que anaven passant els dies em vaig anant avorrint cada vegada més.
Bua! i quan van passant els mesos vaig pensar, haig d’acostumar-me.
Em vaig anar acostumant poc a poc, i com que no sabia què fer, provava de fer coses que no havia fet mai abans o intentava aprendre-les.
Llavors vaig aprenent coses com cuinar i ajudar al meu pare a pintar el balcó de casa.
I així passo als dies aprenent a fer coses noves, encara que trobo a faltar moooolt els meus companys i profes.
