Què hem après? A valorar el que tenim, que la meva germana és la millor amiga, la importància d’estimar, tenir cura de nosaltres mateixos.

NO CANVIARÀ RES.

Aquesta situació ens servirà per aprendre a valorar les coses realment importants com la família, els amics, l’escola…
Hi ha moltes coses que trobo a faltar, els familiars , els companys, l’escola, anar al parc amb els amics i el meu pare, anar a tocar al moll-fer i anar a casa de l’àvia.
He après a pelar patates  amb el pelador i també hi ha coses que ara faig diferent, com jugar més amb el meu germà, el Joel, ajudar-lo a fer deures. He canviat d’opinió sobre l’escola i ara m’agrada més llegir.
Penso que a partir d’ara podrà ser diferent, en aquests dies no embrutem tant el planeta com abans, però quan s’acabi el confinament el planeta s’embrutarà i no canviarà res. 

 

LA MEVA GERMANA ÉS LA MEVA MILLOR AMIGA.

Jo lo que he après es que, aquesta situació que hem viscut ens ha servit a tots per aprendre alguna cosa.  A mi m’ha servit per aprendre a cuinar, fer pastissos, macarrons, he après a plastificar, a fer manualitats….
He trobat records de la meva infància, a llibreta de quan anava a la guarderia i les manualitats que feia.
Ara veig d’una altra manera la meva germana, ja no la veig com una germana, ara la veig com si fos la meva millor amiga amb qui puc fer qualsevol cosa.
La meva opinió sobre el món es que algunes persones tenen molta por  d’altres que no tenen cap temor.
La primera vegada que vaig sortir vaig tenir una sensació de llibertat.
M’agradaria tornar a la realitat anterior, però jo, la veritat, no he trobat res a faltar.      

 

LA IMPORTÀNCIA D’ESTIMAR.

En aquest confinament…
He après, he vist un munt de pel·lis i fotos de la família, també he jugat molt amb el meu pare, la mare i la germana.
Vam celebrar l’aniversari del meu pare i aviat serà el de la meva germana. El meu pare no s’esperava que li anéssim a regalar tantes coses però li van encantar. A sobre el pastís estava boníssim!! I vaig ajudar a cuinar-lo.
També crec que aquesta situació m’ha fet pensar que les persones que pensem que fan un treball insignificant ara son fonamentals i que sense aquestes persones no podríem continuar el confinament.
Al principi del confinament estava una miqueta espantada perquè molta gent estava morint.
Ara ja no estic més espantada perquè la gent ja no està morint tan ràpid.
Ara, cada vegada que surto veig als avis per la terrassa i parlo una miqueta amb ells.
Mai hagués pensat que no em podria acostar als meus avis. És molt estrany.
Però el més important es que tornarem a l’escola, a veure als amics, i a tota la gent que estimem.

PREVENIR EL COVID_19

En aquests dies he après a fer les coses que abans no feia com per exemple, netejar, cuinar.
També he après a utilitzar el classroom i el correu electrònic.
I el més important, he après que no sempre les coses surten com tu vols.
I sobre tot, que hem de tenir cura del covid_19, que no podem tocar res si sortir al carrer, que hem de dur mascareta i guants, i que ens hem de rentar les mans més sovint.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>