Joana Raspall va néixer a Barcelona, al barri de la Barceloneta, l’any 1913, tot i que la família era del Masnou. Quan tenia tres anys es van instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on sempre ha viscut l’escriptora.   Als catorze anys ja va iniciar el seu activisme cultural: amb un grup de joves va reclamar des d’una revista local la creació d’una biblioteca infantil a Sant Feliu. La petició va arribar a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que la va animar a estudiar biblioteconomia.

A l’escola de bibliotecàries va tenir els millors professors dels anys trenta com, per exemple, el poeta i hel·lenista Carles Riba o l’historiador Ferran Soldevila. Va treballar fins a l’acabament de la Guerra Civil a la biblioteca de Vilafranca del Penedès. Aprofitant els camions de l’exèrcit republicà que es retirava, va salvar els llibres escrits en català de la biblioteca de Vilafranca donant-los a la biblioteca de Catalunya, on van quedar amagats de la destrucció de l’exèrcit franquista. A partir de 1941 va treballar com a administrativa i es va casar amb el doctor Cauhé, amb qui va tenir tres filles i un fill.

Per a Joana Raspall i altres poetes de la seva generació com Rosa Leveroni o Joan Vinyoli la postguerra va suposar una ruptura i un anorreament totals. La seva llengua i la seva cultura prohibides i perseguides… Només la seva tenacitat i la seva afortunada longevitat aconseguirien compensar aquells anys tan durs.  També va començar a escriure sistemàticament fitxes de sinònims que anava guardant en capses de sabates.

Aquelles fitxes acabarien donant el primer diccionari de sinònims, que va completar Jaume Riera: Diccionari pràctic de sinònims catalans (1972). Després van seguir dos diccionaris més: fets en col·laboració amb Joan Martí: el Diccionari de locucions i frases fetes (1984), i el Diccionari d’homònims i parònims (1988).