El camp del meu avi
és tan bonic com el paradís,
està a la  falda de la muntanya
on viu el tiet Lluís.
M’agradaria que fos veritat
però he escoltat
que els arbusts que porgava el perruquer
el meu avi els havia plantat.
El seu camp escolta les teves paraules,
és obert als… Llegeix més»

La ciutat de Manresa
té una escultura gegant
per poder veure-la estesa
només has de girar el teu cap.
No es gaire acolorida
però tampoc és avorrida
si la voleu veure en peu
ferm com un soldat en vigilància sereu.
T’enganya cada dos per tres
només menteix,
compta fins a tres
i la tindràs allà mateix.
Però… Llegeix més»

L’arbre plora, plora molt
amb la seva fulla a la tardor
trist i sol com un mussol
veu la gent gaudint del sol.
Pobre i sense fulles l’hivern amb molt de fred
ens posem abrics i barrets
Qui ho va plantar?
ha de ser molt savi
fer  néixer una nova criatura.
Ha d’aguantar… Llegeix més»

Sóc la sorra
la sora que tothom trepitja.
Sóc la sorra
suau com una rosa
Quan la gent em trepitja
i els faig pessigolles als peus
riuen i pensen en la pols d’una tija
és com l’amor dels deus.
 
Si van amb xancles m’enfado
i tant que m’aplano
la gent riu i segueixo aplanant-me
tant… Llegeix més»