L’Alba és una noia que està fent pràctiques de mestra a l’escola a la classe dels petits. Ella va fer un treball d’investigació sobre l’alimentació romana, i com que nosaltres estem investigant què tenim de romans, li vam demanar que vingués a la classe a explicar-nos coses que ella sabia sobre aquella època.
Hi ha 3 maneres de saber com s’alimentaven els romans, d’això se’n diu fonts d’informació:
- Pels mosaics i pintures
- Restes arqueològiques
- El que ha quedat escrit ( relats)
Amèrica encara no s’havia descobert a l’època romana, no va ser fins al 1492, per tant, molts aliments no s’utilitzaven pels europeus ( xocolata, patates ni tomàquets).
Com que els romans van créixer molt com a Imperi van adaptar molts menjars dels països que conquerien. Tot i així, hi havia aliments que no utilitzaven, com el sucre, que feien servir la mel per endolcir.
Menjaven faves, mongetes, cigrons, llenties, aus de tot tipus excepte cigonyes (que es menjaven les serps), els lloros eren dels preferits; els bolets, les hortalisses, dels porcs també es menjaven els testicles i les potes. Els taurons eren uns dels seus menjars preferits.
En aquella època ja menjaven pa, tot i que era un menjar pels rics. La majoria menjaven unes farinetes que eren fetes de cereals (farina) i aigua.
La carn s’utilitzava i es reservava al principi per les cerimònies més religioses. Més endavant es va començar a utilitzar d’una manera més generalitzada.
Només bevien llet de cabra i d’ovella amb sal. Els agradaven molt posar espècies, perquè així dissimulaven el gust del menjar una mica fet malbé. De la mateixa manera feien servir moltes salses fredes i calentes, de molts colors diferents.
Ens va sorprendre molt que en els banquets que podien durar fins a 2 dies, es bevien un líquid per poder vomitar i continuar menjant. Durant els banquets feien 5 plats.
Nosaltres sabíem que a l’època romana es feien 3 àpats:
Esmorzar (Ientaculum); Dinar (prandium); Sopar (gustatio) i l’Alba ens va explicar que també berenaven i que es deia merenda. En aquella època van començar a utilitzar “fiambreres”, que eren de ceràmica. L’àpat més important era el sopar, és on menjaven més i podia allargar-se fins al matí següent. El motiu era que es reunia tota la família.
Les cases dels romans es deien domus, i al principi no tenien cuina. Cuinaven fora amb una mena de barbacoa. A mesura que van evolucionar, van veure la necessitat de tenir cuina dins de casa.
Moltes gràcies Alba per explicar-nos tantes coses interessants sobre els romans, hem après un munt sobre l’alimentació romana. Si algú més sap més coses sobre els romans, com vivien, etc. estarem encantats de rebre-us. Alba
