Dins de les activitats relacionades amb el projecte “records de Montcada”, les nenes i els nens de la classe de cinquè C hem tingut el gran plaer de rebre dues treballadores de l’antic Mercat de Montcada.
Les dues ens han transmet la gran estima que tenien pel Mercat i han coincidit en explicar-nos que l’ambient per anar a comprar no és el mateix en una botiga al carrer que al mercat. Al mercat sempre hi havia gent i podien parlar amb els clients tot i que aquell dia no paressin a la seva botiga. A més estaven acompanyades d’altres botigueres, cosa que feia la feina molt més amena i entretinguda. Elles consideraven a la gent que treballava al Mercat com una gran família amb els que compartien molts moments entranyables, Nadals, carnestoltes…
La Fina va començar a endinsar-se en el món dels botiguers amb 18 anys quan va obrir una botiga just davant del mercat de Montcada, quan aquest estava situat darrera de l’església i era a l’aire lliure. Posteriorment van construir l’edifici del mercat i en veure que totes les paradetes es traslladaven va decidir tancar el supermercat (el primer que hi va haver a Montcada, on també hi venia carn) i obrir una botiga, a dins de l’edifici del Mercat, més especialitzada en el seu producte estrella, la carn. La Fina ha vingut a l’escola acompanyada de la seva filla, els hi volem agrair tota la informació que ens han facilitat i totes les fotografies que han portat ja que ens ha permès veure com han canviat les botigues amb els anys i hem pogut veure com era el mercat quan estava a darrera de l’església i com era l’edifici del Mercat per dins. Moltes gràcies!
La Paqui, àvia de l’Izan, també havia treballat al Mercat, no com a propietària, però si com a botiguera. Treballava en una botiga que ens ha sorprès ja que actualment no en trobem cap; La Pesca Salada. No coneixíem els productes que es poden trobar en aquest tipus de botiga: Olives, bacallà, esqueixada, escalivada, tonyina, préssecs…i tot tipus de conserves. La Paqui ens va explicar el costat més proper del mercat i el tracte amb els clients i els altres botiguers dels que s’emporta un gran record.
Les dues estaven molt enyorades del que havia estat el Mercat i van considerar una gran pèrdua que Montcada es quedés sense cap espai per poder acollir-lo. La Fina, que va ser una de les poques botigues que en tancar el mercat va obrir-ne una fora i a on encara conserva clients de quan tenia el supermercat darrera de l’església, va assegurar que si s’obrís de nou el Mercat no dubtaria en tornar-hi.
Cliqueu a la imatge per accedir a la resta de fotografies.
Moltes gràcies per acompanyar-nos en aquestes activitats i fer-nos conèixer com era Montcada en el passat. Ens ha ajudat molt per a poder imaginar com volem que sigui la Montcada del futur!
Una forta abraçada Fina i Paqui!
