“Una abraçada pot ser la casa més petita que necessites quan ho has perdut tot”.
A aquesta conclusió vam arribar, després de veure l’obra de teatre “La casa més petita”, a càrrec de la companyia Campi qui pugui, que el passat dimecres 8 de novembre, els nens i nenes de Cicle Mitjà i Superior van anar a veure al Teatre Municipal.
Amb una maleta i el desig de tornar aviat, la Betina deixa enrere casa seva per descansar del soroll i la por que li provoca la guerra. En arribar a la seva “nova casa”, s’adona que res és com s’imaginava. La Norma, una nena més gran en la mateixa situació, serà qui l’acompanyi en aquesta història, construint entre les dues una amistat que els permetrà fer front a les dificultats a les quals sobreviuen.
L’obra, molt emotiva, no ens ha deixat indiferent. Ha tocat problemàtiques tristament actuals i que no tenim tan lluny. De segur donarà per fer unes quantes xerrades a classe, i ens farà reflexionar i ser empàtics amb els que pateixen situacions límit com aquesta.
Si cliqueu la imatge, podreu veure unes quantes fotografies del matí al teatre.
