Diuen que la docència és, segurament, una de les professions més vocacionals que existeixen. No se’n parla tant però, pel que respecta a tota una sèrie de funcions afegides al magisteri que també en formem part d’aquest meravellós món i que, sovint, queden eclipsades per la primera. Si hi ha alguna persona que, en els darrers anys de la seva trajectòria ha fet valer aquesta segona vessant, aquesta ha estat sens dubte, la Heidi Gabarrón, la directora de l’escola durant els seus darrers 12 anys en actiu.
Després de 37 anys al món educatiu, a on més de la meitat d’ells ha estat ocupant diferents càrrecs als equips directius d’algunes de les escoles per les quals ha passat -que ja és una dada prou significativa- ens deixa perquè li ha arribat l’hora de jubilar-se. Capaç de liderar i arrossegar amb ella a tot un equip de professionals que la valorem moltíssim i és que, si portar una direcció ja és una tasca complexa, fer-ho en època de pandèmia, ha esdevingut realment titànic. La seva capacitat d’adaptació, versatilitat i resiliència, són destacades i ahir, vam voler que amb el caliu de tota l’escola, deixés una pintura per al nostre record. Una de les seves grans aficions que, a més a més, li serveix d’esvaïment en moments d’estrès.
Un acte que tot el personal havíem previst com a sorpresa i que portàvem en el més estricte secret. Els alumnes més menuts de l’escola, però, ja es van encarregar d’avançar-li pels passadissos també, evidentment, de manera secreta. I és que, aquesta és una de les grans màgies de la nostra professió i ja entendreu perquè la Heidi, hi ha dedicat la seva vida.
Heidi, el Reixac i tu sempre anireu lligats de la mà, perquè la teva empremta ja és inesborrable. Gràcies per la teva dedicació incansable, per perseguir sempre la millora, per cuidar-nos, per estimar tan allò que fas i per fer-nos a tots, personal inclòs, de MESTRA. T’esperem sempre que vulguis al Reixac, a casa teva.
