Comencem un altre curs i donem la benvinguda als més petits i petites de la casa, que ara estan passant pel seu procés d’adaptació.
Molts ja han anat a la bressola i es coneixen, d’altres és el primer cop que trepitgen una aula. A tots i totes se’ls fa difícil acomiadar les famílies a la porta, alguns s’agafen fort al coll, d’altres ploren, uns altres es resignen i aguanten solemnement les llàgrimes… Canviar d’espais, de mestres, de companys i companyes no és fàcil, però a poc a poc es va agafant confiança i anem canviant aquestes llagrimetes per somriures i complicitat. Cal donar temps i tenir molta paciència, l’adaptació és un procés llarg, tant de bo sols necessitéssim un parell de dies, hi ha cops que pot costar-nos setmanes i, fins i tot, mesos. És un període on poden canviar coses com els hàbits de son, l’alimentació, l’estat d’ànim, tot aquest procés és normal.
Des de casa i des de l’escola els hem d’acompanyar, amb afecte i cura, sense pressions, ens toca confiar els uns en els altres. Mostrant-nos tranquils els tranquil·litzem, si somriem els animem a somriure, si ens angoixem ells i elles s’angoixen, perquè no acaben d’entendre perquè han de separar-se d’allò que més estimen.
És per això que volem compartir amb vosaltres algunes fotografies de l’adaptació i d’estones d’aula d’aquestes primeres setmanes, perquè veieu que entre encara que hi hagi algun petit moment de tempesta també n’hi ha molts de calma, jocs i rialles.
