PROJECTE DE DIRECCIÓ
ESCOLA MONTSERRAT
SANT SALVADOR DE GUARDIOLA
2018-2022
Imma Escayola Circuns
ÍNDEX
- Presentació
- Introducció:
2.1. Característiques generals del centre.
2.2.. Trets d’identitat i valors
2.2.1. Trets d’identitat
2.2.2. Valors
3- Diagnosi del centre: la nostra realitat.
3.1. Organigrama i estructura organitzativa del centre.
3.1.1. Equip directiu.
3.1.2. Coordinacions i equips de treball.
3.1.3. Reunions establertes.
3.2 Professorat.
3.3. Alumnat i famílies.
3.3.1 Nombre d’alumnes, procedència i mobilitat.
3.3.2 Context social: realitat sociolingüística i socioeconòmica.
3.3.3 Absentisme escolar.
3.4.Participació de la comunitat educativa.
3.4.1AMPA
3.4.2 Ajuntament
3.4.3 Relació amb altres centres educatius i entitats del poble.
3.5.Documents del centre.
3.5.1 Documents actualitzats.
3.5.2 Documents pendents d’elaborar o d’actualitzar.
3.6. Resultats acadèmics: interns, externs i diagnòstics.
3.7. Valoració del funcionament actual.
3.7.1 Punts forts.
3.7.2 Aspectes a millorar.
4. Planificació del projecte: objectius, estratègies, actuacions i indicadors.
5. Participació en l’aplicació del projecte de direcció. Concrecions organitzatives. Participació de la comunitat educativa.
6. Avaluació i retiment de comptes.
- PRESENTACIÓ
Aquest projecte de direcció és una actualizació del projecte fins ara vigent i que planificava la tasca del període 2016-2020. Em faig meu els principals objectius marcats ara fa un any, ja que els vam establir com a equip, però aprofito l’ocasió per a modificar-ne alguns aspectes per tal de disposar d’un Projecte de direcció més adequat al moment actual i més personalitzat.
Així però, i com no pot ser d’altra manera, algunes de les propostes que recull aquest projecte són la continuació de la feina iniciada el curs 2106-17 en l’àmbit de les experiències en noves metodologies, cercant les que més s’adeqüin als nous temps i als nostres alumnes, sense cap intenció d’encotillar-nos en cap d’elles. El propòsit del treball iniciat en aquest àmbit és proporcionar eines als nostres infants per arribar a ser persones competents en l’àmbit intel·lectual, de treball, emocional i social.
Malgrat és un projecte de continuïtat, també és un projecte de renovació i ple d’afany innovador.
Tal i com hem fet fins ara, l’equip ens proposem aconseguir un projecte consensuat entre tota la comunitat educativa, on la veu del claustre en els diferents àmbits organitzatius i pedagògics tingui la màxima ressonància i operativitat.
- INTRODUCCIÓ
2.1. Característiques generals del centre
La nostra escola és l’única escola d’educació infantil i primària del municipi de Sant salvador de Guardiola, i n’és un ens de referència important.
Sant Salvador de Guardiola és un municipi de la comarca del Bages situat entre Manresa i el massís de Montserrat, que dóna nom a l’escola. El terme municipal està creuat per la riera de Guardiola, afluent per la dreta del riu Cardener. La població censada al municipi és de 3.210 habitants.
Una característica a destacar del terme municipal és la dispersió de la població. Hi trobem el Casc urbà, que està format pel nucli antic i per una zona nova amb habitatges unifamiliars construïts fa uns quinze anys aproximadament. Les urbanitzacions com El Calvet o Ca l’Esteve són també importants nuclis de població, especialment la primera. Però el poble també compta amb altres nuclis més petits i dispersos com són: El raval del Sellarès, el Coll d’Arboç, el Parrot, el Graell o el Pinyot, a més de diverses masies repartides pel terme. A l’escola també venen els nens del poble de Salelles, que forma part del municipi de Sant Salvador de Guardiola.
L’escola de Sant Salvador de Guardiola va néixer com a escola unitària i rural, i des d’aleshores no ha parat de créixer, i això ha fet que hagi ocupat diversos edificis. L’equip directiu que es postula ha estat treballant a l’escola en els dos darrers edificis: un, inaugurat l’any 1994, amb 1 aula per a educació infantil i cinc per a educació primària que de seguida es va fer petit; i l’altre, l’actual, estrenat el curs 2009-10 amb aules per a una escola de dues línies.
La gran majoria d’alumnes de l’escola viuen al terme municipal, tot i que hi ha
alguns alumnes de termes veïns. També cal dir que majoritàriament els nens i nenes que viuen a Sant Salvador assisteixen a l’escola del poble, pocs opten per escoles de Manresa.
2.2. Trets d’identitat i valors
2.2.1 Trets d’identitat
- L’escola es declara catalana, laica i pluralista.
- Com a escola pública i en el marc legal que prescriu la igualtat en drets de tots el ciutadans davant l’administració de l’estat (central i autonòmica), és respectuosa amb les diverses maneres de pensar i és oberta a tothom.
- Cap família, cap alumne, cap dels treballadors/es no podrà ser discriminat per raó de la seva confessionalitat o aconfessionalitat religiosa. Cal dir, però, que creient que les festes populars regeixen la vida quotidiana de la societat, aquestes es celebraran amb els continguts fonamentals que es considerin oportuns.
- De la mateixa manera és respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida i amb les diverses ideologies polítiques.
- En aquest marc de respecte mutu no hi poden tenir cabuda actituds d’adoctrinament, de proselitisme i/o de sectarisme.
- L’ensenyament que es proporciona als nens i les nenes és igual i es desenvolupa en un marc de coeducació.
- Es tracta d’una escola inclusiva on tots els alumnes han de poder desenvolupar al màxim les seves capacitats i habilitats malgrat les seves condicions personals en l’àmbit cultural, econòmic, psicològic, intel·lectual o a la seva diversitat funcional.
- A l’escola es fomenta una educació basada en la solidaritat, la tolerància i el respecte pels altres i de sí mateixos, així com en el sentit de la llibertat lligat al de la responsabilitat. Tots aquests principis es desenvolupen dins un marc de valors democràtics de convivència.
- Valors i principis
Creiem que el centre ha de tenir clars uns principis que recullin els seus objectius i que reflecteixin l’enfocament que orienta el procés d’ensenyament-aprenentatge, així com els valors que guien l’acció educativa. Aquests principis han de servir per a la presa de decisions educatives.
- Fomentar una educació basada en la solidaritat, la tolerància i el respecte pels altres, a sí mateix i per l’entorn.
- Estimular l’esforç i la constància, la responsabilitat i l’hàbit de treball així com el gust pel treball ben fet.
- Potenciar l’adequada vinculació entre el pensament, les emocions i les accions per afavorir els aprenentatges i conduir els alumnes a la maduresa i satisfacció personal.
- Fomentar la bona convivència i la participació democràtica de tots els membres de la comunitat educativa.
- Estimular l’esperit crític per tal que els alumnes puguin anar definint un criteri propi.
- Facilitar les condicions per tal que els alumnes puguin assolir les competències bàsiques, tenint en compte la diversitat de tots ells i aconseguint un treball inclusiu.
- Aplicar estratègies que tinguin com a objectiu la motivació i la participació dels alumnes en el procés d’aprenentatge.
- Potenciar el treball col·laboratiu i el treball per projectes.
- Avaluar als alumnes, i a nosaltres mateixos, de manera formadora i formativa, treballant també l’autoavaluació en els alumnes amb el propòsit que es situïn en el seu procés d’aprenentatge.
3- DIAGNOSI DEL CENTRE
3.1. Organigrama del centre. Estructura organitzava
| Equip directiu | Directora | Cap d’estudis | Secretària |
|
Coordinacions |
Coordinadora d’Educ. Infantil | Coordinadora de cicle inicial | Coordinadora de cicle mitjà |
| Coordinadora de cicle superior | Coordinadora de Riscos Laborals | Coordinador TAC | |
| Coordinadora LIC | Coordinadora Pla català d’esport | ||
|
Comissions |
Suport Conductual Positiu | Lectura i llengua | Biblioteca |
| Matemàtiques | Anglès | TAC | |
| Festes i pati | Projecte artístic | Atenció a la diversitat CAD | |
| C. Impuls | Reutilització llibres de text | Atenció Social CAS | |
|
Equips pedagògics |
Mestres d’educació infantil | Mestres de cicle inicial | Mestres de cicle mitjà |
| Mestres de cicle superior | Equip de coordinació |
- Equip directiu
Aquest projecte de direcció està liderat per la Imma Escayola Circunsi, amb la companyia de la Anna Casellas Roca com a secretària i la Montserrat Canadell Areñas exercint de cap d’estudis.
3.1.2- Coordinacions i equips de treball
L’organització del claustre i la composició de les comissions de treball, corresponen a les necessitats del centre i als interessos pedagògics que prioritza el claustre.
Amb aquest projecte de direcció pretenem donar molta importància a la que anomenarem Comissió Impuls, formada per representants de cada cicle i de la direcció del centre, i que serà l’encarregada d’impulsar la introducció d’un canvi metodològic a la nostra escola. Un canvi de rumb que afavoreixi el treball més competencial, més actiu i experimental, que involucri els valors i les emocions, que contempli l’avaluació formativa i, sobretot, l’avaluació formadora.
Sempre que és possible, les comissions es componen d’un membre de cada cicle, que és qui pot aportar una perspectiva diferent i adequada per a cada edat i també és l’encarregat de fer de transmissor entre els mestres del cicle i la comissió. Les comissions on creiem que és imprescindible que hi hagi un representant de cada cicle són: Impuls, Suport Conductual Positiu, Lectura, Festes, TAC i Projecte artístic. La resta han de tenir una composició adequada a la seva tasca, i com més plural, millor; però no és possible que hi hagi un representant de cada cicle a totes elles per qüestions d’horaris.
Creiem que l’escola ha de ser molt participativa per part de tots el que la formen, i els mestres han d’ aportar iniciatives que es recullin i es recolzin des de direcció, si la majoria del claustre les comparteix.
La direcció cal que delegui diverses tasques per que els mestres s’han implicar en el projecte que hem escollit entre tots i que hem de tirar endavant com a escola, no només com a equip directiu. Per tal que tothom se senti partícip d’estar fent escola, és important que tothom tingui part de responsabilitat en el projecte, i que se senti valorat per la seva tasca, no només en l’estricte àmbit de la seva aula.
Tots els mestres i la TEI es distribueixen en 4 equips pedagògics, un de cada cicle, i un dels seus membres n’és el coordinador i es reuneixen amb la Cap d’Estudis per intercanviar informacions i prendre decisions.
Les comissions també tenen un coordinador que és qui convoca i planifica les tasques.
Els coordinadors TAC, LIC , de riscos Laborals i del pla català de l’esport són càrrecs unipersonals reconeguts pel departament. D’altres càrrecs unipersonals assignats a diversos membres del claustre són: farmaciola, audiovisuals, aula de recursos, revista i full informatiu.
- Reunions establertes
L’equip directiu buscarà un espai en l’horari setmanal per reunir-se, adaptant-se als horaris que resultin cada curs.
Els coordinadors es reuniran amb la cap d’estudis els dimecres de 13h a 14h, quan convingui.
La comissió Impuls es reunirà cada dimecres també en aquesta franja horària. I també ho faran totes les altres comissions, quinzenalment. La majoria de mestres hauran de formar part de dues comissions, per això les reunions seran els dimecres alterns.
Els dilluns al migdia es dedicaran a programar i a coordinar-se amb els paral·lels, si és el cas, els dimarts ens reunirem en cicles per tractar temes diversos, sobretot organitzatius, i els dijous els dedicarem a treball pedagògic, ja sigui en cicle o en claustre, per tal de compartir els nostres avanços en la implementació de diverses tècniques de treball, metodològiques i en el camp de les competències i l’avaluació. Els divendres al migdia els dedicarem a coordinar-nos amb l’especialista d’educació especial, a atendre les famílies o a tasques diverses.
3.2. Professorat.
La nostra escola és una escola de doble línia, tot i que encara no hem assolit mai els 18 grups. En el curs 17-18 tenim 5 aules d’Educació Infantil i 10 de Primària. Les previsions per als propers cursos són, segons les dades del padró, d’una aula nombrosa de P3 pel curs 18-19 i dues aules de P3 pel curs 19-20...
Actualment la plantilla de l’escola és de 23.5 mestres més 6,5 hores del mestre de religió,. Aquest curs també comptem amb una Tècnica d’Educació Infantil i dues vetlladores, personal que ens és de gran ajuda però que considerem clarament insuficient per atendre la gran diversitat que acull el nostre centre.
l claustre de l’escola ha estat fins ara un claustre estable. És també un claustre molt integrador, on tots els mestres nouvinguts s’hi troben ben acollits i treballarem per que així continuï. Tenim clar que per construir una bona escola, amb el sentit més ampli de la paraula, cal un bon ambient de treball, on tothom sigui escoltat, on els mestres comparteixin les seves inquietuds i facin aportacions, on els altres mestres no siguin només bons professionals sinó també companys que s’ajuden quan cal.
Com a conseqüència d’aquest ambient hi ha una gran disposició a treballar en equip i un alt nivell d’implicació de tots els mestres en les decisions que s’han de prendre i en les tasques escolars i extraescolars de l’escola. Tot el professorat participa activament en elaborar la Programació Anual de centre i la Memòria, i ho fem en un document compartit per que tots hi puguin col·laborar. De la mateixa manera el pressupost del centre recull les propostes que ha expressat cada cicle i que s’han acordat en claustre. Les comissions duen endavant la gran majoria dels projectes del centre, sense que calgui la intervenció de l’equip directiu.
3.3. Alumnat i família.
L’escola Montserrat és l’única escola d’educació infantil i primària del municipi, i atén a la immensa majoria d’infants entre 3 i 12 anys del poble. El municipi va créixer acceleradament entre els últims anys norantes i la primera dècada d’aquest segle. El setembre de 2009 ens vam traslladar a l’edifici actual, de nova construcció, preparat per acollir una escola de doble línia. La natalitat registrada al poble és molt variable i l’escola se’n veu afectada perquè el curs de P3 els darrers anys va alternant entre un i dos grups classes.
Tot i haver incrementat molt el nombre d’alumnes de l’escola, l’índex de mobilitat s’ha reduït. Sembla que les famílies que s’han establert darrerament al poble ho han fet de manera més estable. S’ha produït un gir en la procedència de les famílies dels alumnes del centre, que és un reflex de les joves famílies que s’han instal·lat al poble. Hi ha hagut una davallada de les famílies procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i del Baix Llobregat, i s’han incrementat les famílies joves amb orígens al poble o a la comarca que s’han quedat a viure aquí. També cal destacar que moltes de les famílies que es van instal·lar a Sant Salvador durant els darrers 10 o 15 anys s’han integrat al poble, i les que no ho han fet han acabat marxant. Per tant, l’alumnat de l’escola té tendència a estar més integrat a la vida de poble. L’escola és clarament l’element aglutinador dels infants i famílies del municipi, ja que la dispersió en tants diversos nuclis ho fa difícil.
La gran majoria dels alumnes de la nostra escola són autòctons, l’índex de nouvinguts al sistema educatiu català arriba just al 2%, el que sí que ha incrementat notablement aquest últim curs ha estat la matrícula i els alumnes de nacionalitat estrangera, que representaven tan sols un 2% el curs 16-17 i són un 7.5% a principis del curs 17-18.
La diversitat que atenem a l’escola ve donada per realitats socioculturals complexes i per un alt nivell d’alumnes amb diversos trastorns d’aprenentatge.
La realitat lingüística en l’entorn familiar dels alumnes de l’escola, actualment, queda reflectida en els següents percentatges:
Un 42% dels alumnes parlen català a casa.
Un 28% parlen només castellà a casa.
Un 30% parlen les dues llengües.
Un 3% del total d’alumnes parlen un dels dos idiomes oficials i un d’estranger a casa.
L’augment de famílies catalanoparlants coincideix amb la tendència que hem exposat de moltes de les noves famílies estan formades per joves amb arrels al mateix poble o a altres municipis propers, i que parlen majoritàriament català.
En relació a la realitat socioeconòmica, un 7% dels alumnes de l’escola tenen informe social de l’EAP com a famílies desfavorides. El baix nivell socioeconòmic d’algunes famílies de la nostra escola sempre ha estat una variant a tenir en compte. La crisi dels darrers anys ha castigat durament la situació econòmica de moltes famílies de l’escola, que han perdut bona part dels ingressos que percebien. Lamentablement cada any creix el nombre d’alumnes del nostre centre que tenen NEE reconegudes per un informe de l’EAP
Per poder pal·liar aquesta situació, el consistori ha ampliat els ajuts socials a les famílies necessitades oferint ajuts per a cobrir les sortides i colònies escolars, i assumeix el 70% de l’import dels llibres o altre material escolar de totes els alumnes. Si tenim en compte que a E Infantil no usen llibres i que a partir de 3r de primària els llibres estan socialitzats i les famílies només paguen el 30% de la quota (que és de 40€), podem considerar-nos satisfets de la cobertura assistencial que reben les famílies. La direcció també mostra sempre els recolzament a les famílies necessitades i els facilitem les coses tan com podem Un 30% dels usuaris de menjador reben la beca del Consell Comarcal.
Pel que fa a l’absentisme, el nostre centre no té especial problema. L’índex d’absències de l’alumnat no arriba ni a l’1%, i per tant, no és significativa. Malgrat tot cal dir que la direcció del centre esmerça molts esforços per tal que algunes famílies en concret portin els seus fills al centre cada dia i amb puntualitat.
3.4. Participació de la comunitat educativa
3.4.1. AMPA
L’AMPA i el claustre col·laborem directament en diverses comissions i en l’organització de festes:
- comissió de reutilització del llibres de text
- comissió de pati (per millorar-ne l’aprofitament i diversificar els espais)
- Festa de Nadal
- La setmana cultural
- La venda de roses per Sant Jordi
- La festa de primavera
- El comiat dels alumnes de 6è
La relació famílies-escola és un pilar bàsic per al bon funcionament d’un centre educatiu i treballarem per mantenir sempre una bona entesa.
Aquest curs conjuntament amb l’AMPA de l’Escola estem engegant un projecte de treball emocional que englobarà tota la comunitat educativa i cal destacar que serà possible gràcies a la subvenció que ha aconseguit l’AMPA a través de l’Ajuntament i la Diputació.
- Ajuntament
La direcció de l’escola sempre ha mantingut una relació cordial amb els representants municipals. Amb la regidora d’Ensenyament i amb la treballadora social es mantenen reunions periòdiques per tractar els temes que van sorgint, i amb l’alcalde es mantenen reunions puntuals quan es creu convenient. De totes maneres sempre hi ha via de comunicació oberta per part de tothom. Creiem que en una propera etapa ha de seguir sent així.
- Relació amb altres centres educatius
Al municipi només hi ha un altre centre educatiu, la llar d’infants Dentetes, de titularitat municipal. Amb ells mantenim relació per al traspàs d’informació dels alumnes que arriben a P3, i compartim algunes activitats culturals, com l’edició de la Revista o espectacles infantils.
Tant la llar d’infants com la nostra escola estem representats al Consell Escolar Municipal, que es reuneix esporàdicament.
Tot i que al poble no hi ha cap centre de secundària, la direcció manté contacte i traspàs d’informació amb els tres centres de Manresa que tenim adscrits: IES Pius Font i Quer, IES Guillem Catà i IES Cal Gravat. Amb tots ells, i amb qualsevol altre institut de Manresa on estudiï un dels nostres alumnes, hi mantenim reunions tan abans de traspassar els alumnes com per seguir-ne l’evolució el primer any.
3.4.4 Relació amb entitats del poble
Es manté contacte amb l’Associació Esportiva La Guardiolenca i l’Associació Cultural La Guíxola.
Les entitats es posen en contacte amb l’Escola sempre que organitzen actes o activitats on puguin participar els nostres alumnes per tal que en fem difusió i en fomentem la participació.
- . Documentació de l’escola.
Actualment tenim aprovats pel Consell Escolar i actualitzats els següents documents:
- Projecte Lingüístic
- Pla d’acollida de mestres
- Pla d’acollida d’alumnes
- Pla d’acció tutorial
- Pla d’atenció a la diversitat
- Pla TAC
- Pla d’emergència
- NOFC: Protocol d’actuacions al pati.
- Règim disciplinari.
- Normes de convivència.
- Pla de Suport Conductual Positiu del Centre
- Projecte de convivència (en procés)
- Projecte Esportiu de Centre
- Carta de compromís de les famílies/escola.
- Les programacions.
- La programació anual de centre i la memòria corresponent.
En aquest mandat ens proposem revisar el PEC ja que estem fent molts canvis a nivell pedagògic que s’hauran d’anar incorporant
En el projecte de direcció 16-20 ens proposàvem actualitzar el PEC, per tal de que reculli els acords de centre sobre com apliquem les noves tendències pedagògiques, i mantenim el propòsit de fer-ho quan hàgim establert aquests acords.
3.6. Resultats acadèmics
A partir d’aquesta anàlisi, ens marquem un dels objectius per al període de direcció 18-22
- Proves diagnòstiques (3r)
| Català | Castellà | Mates | |
| curs 14-15 | 68.29% | 60.98% | 60.98% |
| curs 15-16 | 78.72% | 74.47% | 77.08% |
| curs 16-17 | 95.83% | 87.5% | 91.67% |
% d’alumnes que assoleixen la competència.
Anàlisi dels resultats obtinguts:
Català i Castellà
Aquest últim curs han obtingut molt bons resultats. En català són millor en comprensió i en castellà són millora en expressió.
El percentatge global ha augmentat de 17 punts en català i 13 en castellà respecte el curs passat. Tant en català com en castellà els resultats han millorat en les 4 dimensions, especialment en comprensió oral en català (+23.4 punts) i en expressió escrita (+10.6) i expressió oral en castellà, arribant al 100% de superació en les tres dimensions.
Matemàtiques
També han obtingut molt bons resultats, especialment en la dimensió d’Espai, forma i mesura.
- Proves de competències bàsiques de final de primària (6è)
| Llengua catalana
global |
assoliment alt | assoliment mitjà-alt | assoliment mitjà-baix | assoliment baix |
| curs 13-14 | 26.5 | 35.3 | 20.6 | 17.6 |
| curs 14-15 | 11.4 | 54.6 | 27.3 | 6.8 |
| curs 15-16 | 31.4 | 37.1 | 20 | 11.4 |
| curs 16-17 | 21.6 | 40.5 | 21.6 | 16.2 |
| Llengua castellana
global |
assoliment alt | assoliment mitjà-alt | assoliment mitjà-baix | assoliment baix |
| curs 13-14 | 20.6 | 38.2 | 32.4 | 8.8 |
| curs 14-15 | 4.5 | 59.1 | 25 | 11.4 |
| curs 15-16 | 37.1 | 31.4 | 17.1 | 14.3 |
| curs 16-17 | 16.2 | 32.4 | 37.8 | 13.5 |
| Llengua anglesa
global |
assoliment alt | assoliment mitjà-alt | assoliment mitjà-baix | assoliment baix |
| curs 13-14 | 17.6 | 47.1 | 14.7 | 20.6 |
| curs 14-15 | 15.9 | 34.1 | 27.3 | 22.7 |
| curs 15-16 | 35.3 | 29.4 | 23.5 | 11.8 |
| curs 16-17 | 43.2 | 29.7 | 16.2 | 10.8 |
| Matemàtiques
global |
assoliment alt | assoliment mitjà-alt | assoliment mitjà-baix | assoliment baix |
| curs 13-14 | 38.2 | 32.4 | 17.6 | 11.8 |
| curs 14-15 | 27.3 | 25 | 27.3 | 20.5 |
| curs 15-16 | 25 | 30.6 | 27.8 | 16.7 |
| curs 16-17 | 29.7 | 21.6 | 40.5 | 8.1 |
Valoració dels resultats de l’últim curs;
:Aquest grup no ha tret tan bons resultats com el passat en les llengües, excepte en anglès que han millorat.
En català els resultats són semblants als de la mitjana catalana a nivell global, però cal dir que en expressió escrita hem obtingut un resultat 16 punts per sota de la mitjana de Catalunya, i hem retrocedit 23 punts respecte els resultats del curs passat.
En castelllà, a nivell global, hem disminuït 20 punts percentuals respecte a l’any passat i anem 12 punts per sota de la mitjana catalana, també és en l’expressió escrita on hem tret pitjors resultats.
En anglès hem pujat 8 punts percentuals respecte el curs passat i anem 4,5 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, sent aquí en expressió escrita on hem obtingut millors resultats, 23 punts més que l’any passat i 17 per sobre de la mitjana.
En matemàtiques els resultats globals són 12 punts inferiors a la mitjana catalana i hem baixat només 4 punts respecte els del curs passat. En numeració i càlcul hem obtingut 7 punts menys que la mitjana de Catalunya i en relacions i canvis, 5. Però en Espai, mesura i representació gràfica de dades hem millorat 20 punts respecte el curs passat i hem obtingut un parell de punts més que la mitjana.
Un cop descrita la situació actual podem actualitzar la diagnosi per als propers cursos, i fet això, ens proposem assolir un dels objectius que trobareu al punt 4.
3.7. Valoració del funcionament actual
| PUNTS FORTS | ASPECTES A MILLORAR |
|
. Som una escola clarament inclusiva, que porta a terme la immersió de tots els alumnes del centre, atenent la seva diversitat.
. Estabilitat i cohesió del claustre, que afavoreix la implicació de tots els mestres en el projecte educatiu. . Hem iniciat el treball per actualitzar i consensuar una nova línia metodològica, que s’adeqüi als nous temps, les noves tecnologies i als diversos tipus d’intel·ligències dels nostres alumnes. . Organització de treball per comissions i càrrecs. . Afavorir l’execució de projectes d’innovació i noves experiències pedagògiques. . Relació i atenció a les famílies. . Entesa cordial amb l’AMPA i amb l’Ajuntament. . L’organització i celebració de les festes: la castanyada, Nadal, carnestoltes, jornades culturals, jocs florals, comiat dels alumnes de sisè… . Sortides i colònies: -Se’n fan a tots els cursos, excepte les colònies a P3 – A final d’etapa es fa un viatge fora de Catalunya – Aconseguim una participació de més del 90%, malgrat les dificultats econòmiques, ja que facilitem al màxim els pagaments i l’ajuntament concedeix ajuts a les famílies que ho necessiten.
. Projecte artístic: Cada curs tots els alumnes treballen un artista plàstic proper, que ens visita. |
. Aconseguir més recursos, especialment de personal, per atendre la gran diversitat i els alumnes amb NEE de la nostra escola.
.Actualització del PEC, incloent-hi els canvis metodològics que acordem dur a terme. . Millorar la coordinació inter-cicles per establir línies amb continuïtat en tots els àmbits escolars. Seria bo que tots tinguéssim una més àmplia visió de l’escola en tots els seus vessants. . Tornar a treballar el suport conductual positiu de manera sistemàtica i a nivell de tota l’escola, ja que ens hem relaxat massa en aquest tema. . Adequar el sistema informàtic a la normativa per tal de tenir el suport del Departament i poder dur a terme les actuacions necessàries per a la millora de la xarxa, i per tant, de les tasques amb suport tecnològic a les aules. . Millorar l’aprofitament pedagògic de l’hort escolar, ara que disposem d’una persona que el pot mantenir al dia. |
- PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE: OBJECTIUS, ESTRATÈGIES, ACTUACIONS I INDICADORS
| Objectiu 1 | Implementar el treball cooperatiu, endinsar-nos en el treball per projectes i definir una línia metodològica per a l’escola. | |
|
Descripció: Després d’haver fet un treball a nivell de claustre sobre el treball cooperatiu, d’haver-lo experimentat, i haver-ho valorat positivament, hem decidit incorporar aquest sistema de treball de manera sistemàtica en algunes temes i algunes àrees de cada curs, però, alhora, seguir endinsant-nos en diferents metodologies per tal de fer el mateix, i incorporar-los, si el claustre ho considera, a la línia metodològica de l’escola.
La comissió impuls del centre, junt amb la direcció del centre, guiarà a tots els membres del claustre en l’experimentació del treball per projectes. Serà decisió del claustre si els cursos següents seguim la formació en l’àmbit de les noves línies metodològiques o preferim consolidar el que hem acordat, i que quedi reflectit en els documents del centre. Creiem que la cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s’introdueixen punts de mira diferents, permeten l’alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar aprenentatges assolits. Els objectius que volem aconseguir amb la introducció sistemàtica de noves metodologies són:
|
||
| Indicadors | Resultat esperat al 2022 | |
| Els resultats de l’observació directa dels mestres. | Valoració positiva | |
| Les conclusions de les reunions de cicle i de claustre pedagògics, on tots els mestres exposaran les seves experiències, coneixements, i valorarem el procés d’implementació i els resultats. La comissió Impuls en serà la coordinadora, assessorada per una FIC, pel personal del CRP dels SSEE del Bages i per experts externs al centre. | Conclusions positives referent al procés d’implementació de les noves tècniques metodològiques treballades, tant en les FIC seguides com a nivell de claustre. | |
| Els resultats obtinguts, tant en l’avaluació formativa com en la formadora, en l’avaluació interna de centre i en l’externa. | Millorar el percentatge d’alumnes que assoleixen resultats positius a finals de cicle i d’etapa en els àmbits que anem incorporant el treball cooperatiu i per projectes de manera sistemàtica. | |
| L’autoavaluació dels alumnes sobre el treball fet.
Per cursos, cadascú al seu nivell, elaborarem una rúbrica per valorar els progressos en el treball en equip. |
Resultats positius de les rúbriques | |
| Enquesta als alumnes de primària sobre la motivació i el grau d’implicació en el treball cooperatiu i el treball per projectes, i els resultats que ells en perceben. | Resultats satisfactoris de les enquestes. | |
| Línies d’actuació |
| Mantenir un espai de coneixement i de debat en els cicles i els claustres pedagògics dels dijous sobre les propostes innovadores que estan prenent força en el món educatiu. La iniciativa la liderarà l’equip directiu i la comissió impuls, implicant-hi tot el claustre. |
| Assessorar-nos sobre les noves tècniques pedagògiques, especialment sobre el treball per projectes, tal i com ho vam fer el curs passat en el treball cooperatiu, amb el suport d’una FIC i d’experts. |
| Consolidar el treball cooperatiu i establir-lo com a línia d’actuació, proporcionant el material necessari a tots els mestres. |
| Arribar a acords sobre la idoneïtat de les diverses metodologies experimentades i recollir-ho en els documents pertinents del centre. |
| Escoltar l’opinió dels alumnes sobre les seves percepcions del treball cooperatiu i com ho valoren. |
| Objectiu 2 | Resultats proves 6è | ||
| Descripció: Implementació d’estratègies que portin a millorar els resultats obtinguts en les proves de finals de primària en els aspectes següents, que són els que obtenim resultats més fluixos. | |||
| Mantenim aquest objectiu, que ja figurava en el projecte anterior, perquè no es pot donar per conclòs. | |||
| Indicadors | Mitjana dels
darrers 3 anys (13-14 / 14-15 / 15-16) |
Resultat esperat al 2022 | |
| Percentatge d’alumnat que assoleix les CCBB en llengua anglesa.
Considerem que assoleixen la competència els alumnes que obtenen un resultat alt, mig-alt o mig-baix |
74,89% | 78% – 80% | |
| curs 16-17: 89.1% | |||
| Percentatge d’alumnat que assoleix les CCBB en matemàtiques.
Considerem que assoleixen la competència els alumnes que obtenen un resultat alt, mig-alt o mig-baix |
85.25% | 88% – 90% | |
| curs 16-17: 91.8% | |||
| Percentatge d’alumnat que obtenen bons resultats en expressió escrita en català. (franja mitjà-alt i alt)
Cal dir que la mitjana dels que assoleixen resultats suficients és del 87.4%, dada que considerem satisfactòria i que no ens proposem com a objectiu de millora. |
47.4% | 52% | |
| curs 16-17: 51.3% | |||
| Percentatge d’alumnat que obtenen bons resultats en expressió escrita en castellà. (franja mitjà-alt i alt)
Cal dir que la mitjana dels que assoleixen resultats suficients és del 89.5%, però ens proposem millorar la franja alta |
53.2% | 58% | |
| curs 16-17: 51.3% | |||
| Línies d’actuació |
| Impuls de l’escriptura amb temps especialment dedicat a la redacció de textos, creant tallers d’elaboració de textos en tots els cicles. |
| Continuar dedicant de 30’ de lectura diaris, aplicant diverses tècniques de lectura, i introduint la lectura tutoritzada als alumnes de cicle inicial per part dels de cicle superior, durant el segon trimestre del curs. |
| Mantenir els recursos humans que hem dedicat aquest darrer curs a fer desdoblaments en l’àrea de català als cursos més nombrosos i, en especial, a cicle inicial i mitjà.. |
| Dos mestres a l’aula sempre que els horaris ho permetin. |
| Objectiu 3 | Implementar el projecte emocions i habilitats socials | |
Descripció: Treballar un nou projecte que es durà a terme conjuntament amb un grup de psicòlegs que pretén que sigui un entrenament social i emocional amb l’objectiu de millorar l’autoestima, les relacions i la inclusió de tot l’alumnat. Serà un treball guiat per professionals i a tots els nivells: tots ela alumnes de l’escola, el professorat, altre personal que intervé en el centre, les famílies… Es treballaran les emocions , els comportaments emocionals i les relacions que s’estableixen entre companys. En el projecte també s’hi incorporaran estratègies per detectar i evitar l’assetjament i per reforçar el nostre pla de convivència basat en el suport conductual positiu. |
||
| Indicadors | Resultat esperat al 2022 | |
| La motivació i interès de les famílies per el projecte. | Amplia assistència de les famílies a les xerrades. | |
| Resultats de l’observació, sobretot en espais de joc lliure, de com els alumnes aconsegueixen resoldre conflictes de manera dialogada | Valoració dels alumnes en les assemblees de classe amb el tutor. | |
| Les activitats i formularis que ens han de permetre avaluar el progrés del projecte. | Obtenir bons resultats en les activitats i formularis d’avaluació. | |
| Full de registre dels conflictes a inici i final del programa | Reducció de la quantitat de conflictes. | |
| Enquesta de satisfacció als alumnes de primària | Resultats satisfactoris | |
| Línies d’actuació |
| Fer un treball transversal de tota la comunitat educativa: alumnes, pares i mestres. |
| Detectar els valors importants a treballar i definir les activitats per consolidar-los. |
| Temporalitzar sessions 1 hora a la setmana per grup d’alumnes al llarg d’un curs escolar. |
| Realitzar micro-tallers als mestres al llarg del curs. |
| Xerrada inicial, a mig-curs i al final per les famílies. |
| Enregistrar els conflictes de cada grup classe, durant quinze dies, abans d’iniciar el projecte i tronar-ho a fer un cop finalitzat. |
| Valorar l’èxit del projecte, proposar canvis si convé, i redefinir el projecte. |
| Revisar el nostre pla de convivència, basat en el suport conductual positiu i incorporar-hi aquest nou projecte, si s’escau. |
| Incorporar el programa per futurs anys acadèmics. |
Volem deixar constància que en el Projecte de direcció anterior (2016-2020) hi figurava l’objectiu següent:
| Adaptar les programacions de les unitats didàctiques, les avaluacions, els informes a les famílies i altres documents a les directrius del nou currículum. |
que no recollim en aquest nou projecte ja que durant el curs 16-17 el vàrem assolir plenament.
- PARTICIPACIÓ I AVALUACIÓ DEL PROJECTE.
Aquest projecte de direcció pretén ser un document de debat on té cabuda qualsevol aspecte que contribueixi a millorar la qualitat de l’ensenyament del nostre alumnat al llarg dels propers anys.
Els reptes que se’ns presenten no es podran portar endavant sense la participació i col·laboració de tots els membres del claustre.
Els objectius i actuacions d’aquest projecte de direcció es concretaran anualment en la programació general anual del centre. En finalitzar cada curs es farà l’avaluació i valoració dels aspectes globals portats a la pràctica, que es plasmaran a la memòria anual i es transmetran a cadascun dels òrgans del centre (claustre i Consell Escolar).
Els objectius que no s’aconsegueixin provocaran l’anàlisi de les causes per proposar-hi solucions. Al final de cada curs escolar s’analitzarà el seu grau, si s’han realitzat modificacions o adaptacions, amb la finalitat d’ajustar allò que no hagi funcionat com s’esperava i fer una proposta en forma d’objectiu dins del següent Pla Anual de Centre.
Signat:
Imma Escayola Circuns
Sant Salvador de Guardiola, 11 de gener de 2018

