Així batejaven el Joseph i la Marina la nostra amanida!
Matí de cates: com sap la ceba de Figueres? I la crua? I les olives “gaspatxes”? I les d’Aragó? I els tomàquets Raf? I els Kumatos? I els de “branca”?
Molts nens i nenes de la classe no havien tastat mai aquests productes. Amb tots ells hem fet una amanida que la hem titulat tal com hem dit abans.
És important tastar tot tipus de menjar perquè així augmentem la nostra experiència i la nostra biblioteca de gustos i olors. Menjar de tot ens fa més rics i riques intel·lectualment. I més llest@s.
 |
| Quina agafem? |
No et resisteixis, enciam!
 |
| El sol de la primavera, impactant en les cares dels sheperds, fa resaltar el goig de la feina ben feta que incideix directament en l’amanida i la fa més gloriosa. Èpica per a una amanida èpica. |
