Un any més però no un grup més. La immortalitat no existeix però determinades casualitats poden produir-ne porcions. El tercer de Montanyans 14-15 és, per mèrits propis, una singularitat en la vida d’un docent.
Diuen que l’escola primària només impacta un 15% en la vida d’una persona. Vull pensar que l’estudi es refereix a la vida dels estudiants i no a la del mestre, perquè en el meu cas, aquest grup ha marcat un abans i un després en la meva vida docent.
Gràcies a ells sóc millor mestre. I millor persona. He recuperat racons del meu passat d’infant gràcies a cada un d’ells, recordant-me en tot moment que jo també arrossegava de petit necessitats educatives especials i que, en aquella antiga escola grisa i igualadora, vaig ser un nàufrag.
A tercer de Montanyans no hi ha nàufrags. I crec que, en el seu futur, superaran les onades més altes de la vida.
Gràcies a tots, alumnes companys!!
