Es poden veure els camps de conreu que antigament envoltaven l’espai, així com la figura dels pagesos, que representen la vida i l’activitat agrícola de l’època.
Un element clau és el Carrilet, un tren que passava just pel costat de l’escola i va ser un símbol de connexió i transformació per al barri. L’escena transmet moviment i canvi, amb una dona escampant llavors que, a mesura que avancen, es transformaran en noves realitats, simbolitzant el creixement i l’evolució de l’escola i la comunitat.

En aquesta part del mural, l’artista ens transporta a una altra etapa clau del nostre entorn: el temps en què les fàbriques formaven part del paisatge habitual del barri.

El planeta simbolitza la ciutat i el nostre barri, un petit món on tot coexistia: indústria, vida quotidiana i transformació. Al seu cim, una fàbrica amb una gran xemeneia que treu fum de colors, recorda aquella etapa de creixement industrial.

L’avió volant i els colors vius que l’envolten representen el dinamisme d’una època de canvis i moviment, una mirada al cel i a l’horitzó, cap a un futur que començava a prendre forma.

Just a l’entrada principal de l’escola, ens rep una figura inspirada en El Petit Príncep, símbol de tendresa, sensibilitat i mirada profunda cap al que és realment important. Al seu costat, la frase que ens acompanya com a escola i que ens representa:
“L’essencial és invisible als ulls.”

Aquest missatge ens recorda que no tot es veu a primera vista. Que allò que de veritat importa —els valors, els sentiments, l’esforç, el respecte, l’afecte— no es veu, però es nota i es viu.

Un espai que convida a entrar amb el cor obert i la mirada atenta a l’essència de les coses.

Aquesta escena ens transporta cap a l’actualitat de l’escola, on l’energia, la vitalitat i el vincle amb les famílies són protagonistes. La cursa representada al mural fa referència a una de les activitats que fem amb més il·lusió: la cursa al parc de l’Alhambra, una tradició que ens uneix cada any.

Aquest moment simbolitza el camí compartit entre escola i famílies. Cadascun de nosaltres corre, camina, acompanya… però ho fem plegats, avançant en comunitat, amb esforç i entusiasme.

Una mostra més de com créixer junts fa més forta la nostra escola.

Aquesta escena tan plena de vida i color representa un dels moments més màgics del curs: la gimcana amb famílies durant la Setmana Cultural. Una activitat que va molt més enllà del joc —és un espai per connectar, compartir i crear vincles entre grans i petits, entre escola i comunitat.

Tots aquests personatges alegres i somrients es troben dins d’una gran boa, en un clar homenatge al Petit Príncep, convidant-nos a mirar més enllà de les aparences. Com aquell famós dibuix que semblava un barret, però era una serp que s’havia empassat un elefant, aquí el mural ens recorda que cal deixar anar la imaginació i veure amb el cor.

La gimcana és el reflex d’una escola oberta, creativa i propera, on l’essència es troba en les relacions que construïm i les experiències que compartim.

Aquesta imatge ens parla de dos mons aparentment molt diferents però estretament connectats amb la vida de l’escola. A l’esquerra, veiem la representació de la Ciutat de la Justícia, un dels grans canvis urbanístics que ha transformat l’entorn del nostre barri. Un símbol de com la ciutat creix i es mou, i de com els infants creixen també dins d’aquest teixit urbà.

A la dreta, un moment tendríssim: una nena dona la mà a una dona gran. Aquesta escena representa les trobades que fem amb els avis i àvies de la residència Prytanis. Amb aquestes visites, creem un espai ple de valor emocional i humà, on les mirades s’encreuen, les històries s’intercanvien i els cors s’acompanyen. És una experiència que deixa empremta tant en petits com en grans.

Aquest vincle entre generacions és essencial. Ens ajuda a fomentar l’empatia, l’escolta, el respecte i a entendre que tothom té un lloc i una veu en la nostra comunitat.

Aquesta escena ens connecta directament amb un dels passatges més emotius i profunds de El Petit Príncep: la trobada amb la guineu. En el conte, la guineu li ensenya al petit príncep el significat de la paraula “domesticar”, que vol dir crear lligams, establir una relació que ens fa únics els uns pels altres.

En aquest mural, la guineu porta a l’esquena dues figures, una més gran i una més petita. És una imatge tendra i poderosa que representa la confiança, l’acompanyament i la responsabilitat de cuidar-nos mútuament. Igual que la guineu del conte, que diu “ets responsable del que has domesticat”, aquest dibuix ens recorda que les persones que tenim al nostre costat són importants, i que cal tenir-ne cura amb amor i respecte.

És una invitació a valorar les relacions quotidianes, a ser presents, i a entendre que quan connectem de veritat amb algú, tot canvia: “el temps que has perdut per la teva rosa és el que la fa tan important”.

En aquesta escena veiem uns ocells que ajuden el Petit Príncep a viatjar d’un planeta a un altre. Com ells, les persones que acompanyen l’educació —equip docent, educadores, monitors, famílies— són qui fan possible aquest vol cap al descobriment.

Aquests ocells representen la confiança i el suport que reben els infants al llarg del seu procés d’aprenentatge: són impuls, són presència, són aquella mà invisible que dona seguretat per volar sols quan arribi el moment.

Acompanyar infants vol dir ajudar-los a créixer sense perdre la seva essència, i a convertir-se en persones crítiques, lliures, capaces de pensar per si mateixes, i de cuidar allò que estimen.

A la nostra escola, llegir és molt més que una activitat diària: és un moment esperat, compartit i estimat. La lectura ens permet volar, viatjar, imaginar i sentir. Ens acompanya a descobrir mons nous, a entendre’ns millor i a créixer com a persones.

Aquest mural representa tot allò que ens aporta: la llibertat de somiar, el gaudi de submergir-nos en històries i la màgia de compartir-les. Cada llibre és un univers, i cada vegada que llegim, comencem una nova aventura.