Aquesta tarda ens ha visitat la Sònia Gili, qui juntament amb la seva parella en Jordi Llorenç han viatjat dues vegades a l’Índia, col·laborant amb projectes locals que els han permès conèixer de primera mà la cultura índia.
Abans de començar la conferència la Sònia ens ha col·locat una talika al front a cadascú de nosaltres, per tal de realitzar el ritual de benviguda, seguidament ens ha mostrat el collaret de flors que es col·loca al coll a les persones que realitzen aquest ritual i creuant les mans, ens ha dedicat un namasté.
Acte seguit ens ha informat de molts aspectes de la cultura índia: començant per la societat de castes, les religions, les llengües i subdialectes del país, la indústria cinematogràfica de Bollywood…
També ens ha mostrat com era la roba que portaven els indis i les índies, les dones acostumen a vestir saris, en canvi els homes duen uns pantalons típics anomenats dotis.
Amb la Sònia hem conegut un nou lloc, Benarés la ciutat sagrada on tots els indis havien d’anar-hi un cop a la vida, a banyar-se al riu Ganges, per purificar els seus pecats. També és en aquest mateix riu d’aquesta ciutat on es realitzen els funerals.
Finalment la Sònia ens ha parlat de la ONG Streets of India on ella i la seva parella van col·laborar. Streets of India és una ONG ubicada a Delhi que treballa amb discapcitats, dones i infants. El voluntariat que la Sònia i el Jordi van realitzar es va centrar en els infants, col·laborant als matins amb la llar d’infants i a les tardes amb nens i nenes amb edat escolar, reforçant continguts curriculars. Ens ha mostrat moltes fotos d’aquests infants realitzant diferents activitats i un vídeo de com els nens i nenes menjaven asseguts al terra, amb el menjar dins un plat, però sense coberts, amb els dits. També ens ha agradat molt un vídeo que ens ha passat d’un ball indi que realitzaven els alumnes d’una escola, hem quedat meravellats per les seves danses.
Tots els nens i nenes que apareixien als vídeos i a les fotos es veien molt feliços, en tots els casos tenien un somriure als llavis. També la Sònia ens ha trasmés que tot i les poques coses de que disposaven eren feliços i molt agraïts. Això ens ha fet adonar que som molt afortunants d’haver nascut on hem nascut i tenir tot el que tenim, malgrat moltes vegades no en siguem conscients i no ho valorem prou. Però també ens hem adonat que no cal tant per ser feliç!
Moltes gràcies Sònia!!!
Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.
