UNA DE LES FRASES QUE TENÍEM ERA QUE LES LIBÈL·LULES MENJAVEN CAPGROSSOS I HO VOLÍEM COMPROVAR. UNS QUANTS ENS VAN DIR QUE A LA SURITA HI HAVIA MOLTES LIBÈL·LULES, PERQUÈ HI HAVIEN CAPGROSSOS. VAM PENSAR QUI HI PODÍEM ANAR I AIXÍ OBSERVAR SI SE’LS MENJAVEN. PERÒ EN PAU ENS VA DIR QUE POTSER ENS TROBAVEM VAQUES I NO PODRÍEM ARRIBAR A LA SURITA, TOT I AIXÒ, TOTS VAM DECIDIR QUE HO VOLÍEM PROVAR IGUALMENT. AIXÍ QUE VAM INTENTAR ANAR FINS A LA SURITA I ENS VAM TROBAR VAQUES, PERÒ AIXÒ ENS VA FER DECIDIR QUE QUAN ALGÚ ANÉS A LA SURITA I VEIÉS QUE NO HI HAVIA VAQUES, ENS HAURIA D’AVISAR I HI ANIRÍEM.
UNES SETMANES MÉS TARD, QUAN JA SABÍEM QUE NO HI HAVIA VAQUES HI VAM TORNAR. NOMÉS VAM PODER VEURE UN CAPGRÒS MORT, PERÒ CAP DE VIU, NI CAP LIBÈL·LULA. L’AIGUA ESTAVA NETA I TRANQUIL·LA, PER TANT, VAM PENSAR QUE FEIA MASSA FRED PELS CAPGROSSOS I HO HAURÍEM DE DEIXAR PER QUAN FES MÉS BON TEMPS. IGUALMENT, ENS VA AGRADAR MOLT ANAR-HI!
