El nostre centre forma part del projecte d’innovació educativa Programa d’Acceleració de la Transformació Educativa (PAcTE). Dins del Laboratori de Transformació Educativa.
COM PODEM MILLORAR EL LIDERATGE PEDAGÒGIC AL CENTRE?
Primer de tot cal tenir clar que som un equip i que totes i tots els integrants tenim la capacitat de liderar. Poder desenvolupar aquesta faceta ajuda a que tothom se senti realitzat. També cal tenir en compte que per tirar endavant grans projectes cal que tots els professionals del centre hi estiguem directament implicats, amb totes les seves idees, aportacions, coneixements i accions. Per poder millorar el lideratge pedagògic l’ingredient necessari és la confiança en tot l’equip de professionals. Són indispensables també tots els debats pedagògics en els quals tothom hi pot dir la seva, on es comparteixen les inquietuds i això ens ajuda a desenvolupar millores en el nostre centre de manera consensuada.
COM ESTEM COL·LABORANT I APRENENT JUNTS EN UNA NOVA CULTURA DOCENT?
Els canvis de qualitat passen per una formació de qualitat, una bona col·laboració entre els i les docents i espais de reflexió i consens. Cal arribar a acords entre totes i tots que siguem capaços d’implementar a l’aula, que facin millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat i on els i les mestres ens sentim bé i feliços de la feina que fem.
Potser alguns dels canvis cal que comencin al mateix temps des de dalt (institut/batxillerat/selectivitat/accés a les universitats…); les dècimes en les qualificacions poden canviar el futur de l’alumnat. Com argumentem que la nota no és important i si el procés?
Aspectes que cal tenir en compte i que faciliten o fan difícil iniciar processos de canvi: la ràtio de les aules, atendre la diversitat, manca d’atenció, disposar de temps per elaborar bones propostes de treball… Tot i així la bona voluntat de les docents mouen muntanyes i fan que projectes impossibles es facin realitat, no defallirem!
COM FEM DE L’ESCOLA UNA ORGANITZACIÓ QUE APRÈN I UNA UNITAT DE RECERCA?
Tothom tenim clar que l’alumnat, les famílies i la societat està canviant i cal que les escoles ens adaptem als canvis. Doncs sembla que la nova cultura docent passa per l’adaptació tenint present les característiques del nostres nens i nenes, de les famílies i dels docents.
La millor manera aprendre els uns dels altres a partir de debats pedagògics, observació entre iguals i intercanvi d’experiències i materials, coordinacions, converses, reunions… per tal d’enriquir-nos entre tots. Tenim grans tresors al nostre costat, grans companys i companyes de qui aprendre.
Cal recollir evidències i fer una bona reflexió sobre la pròpia pràctica docent per reconduir les nostres actuacions i així guiar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.
QUÈ HEM DE FER QUE NO FEM I QUÈ HEM DE DEIXAR DE FER?
Hem de desfer-nos d’antics paradigmes que estan profundament arrelats a la nostra manera de fer. Partir d’una educació més activa en la que l’alumnat és el principal protagonista del seu aprenentatge, partint dels seus interessos, les seves característiques i necessitats. Deixar de transmetre informació i acompanyar a l’alumnat un per un en la construcció dels seus propis aprenentatges. Per tant, cal també oferir gran diversitat de recursos, metodologies i tipus d’agrupament per respectar els diferents ritmes i maneres d’aprendre.
Utilitzar l’avaluació per aprendre: cal educar als infants en la reflexió del propi aprenentatge per millorar, prendre consciència del seu propi procés per seguir avançant.
