AMBIENTS
Dins un enfocament constructivista, el cicle d’educació infantil ha buscat la metodologia que s’adapta millor a la seva manera d’entendre l’educació, entenent a l’infant com a eix central i protagonista del seu aprenentatge
Al matí es realitzen les matèries més específiques o instrumentals com ara la del treball de lectoescriptura i de les matemàtiques a partir de racons, la música, l’anglès, la descoberta de l’entorn a través de projectes, les mestres lligen…
Dues tardes a la setmana, es barregen infants de I3, I4 i I5 en els diferents ambients d’aprenentatge:
- Ambient de Naturàlia
- Ambient de Toca-toca
- Ambient d’Atelier
- Ambient de Construccions
- Ambient de la Vila
- Ambient de Mou-te
- Ambient de Llums i Ombres
Els xiquets i xiquetes passen les tardes que fan ambients realitzant un aprenentatge integral des del punt de vista cognitiu, motriu, social, emocional i afectiu. Per tant, en els ambients es treballen continguts específics de les tres àrees del currículum del segon cicle de l’educació infantil: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
Cada tarda els infants es troben a la seva aula amb la seva tutora o tutor de referència, s’inicia la tarda amb un moment de trobada amb tot el grup i passats quinze minuts els infants se’n van a l’ambient que els pertoca on els espera un adult i un grup diferent d’infants. Allà observen, experimenten, exploren, es generen preguntes i busquen respostes, es fan hipòtesis adquirint un pensament científic que els servirà per entendre el món que els envolta.
Els mestres observen l’activitat dels infants i copsen els seus interessos per generar noves propostes que els faran avançar en el seu aprenentatge. El dia a dia a l’ambient ajuda a adquirir un aprenentatge global i significatiu, la quotidianitat forma part del projecte de la vida on hi aniran sorgint petits projectes que els ajudaran a fer-se grans, assumint diferents rols i responsabilitats i adquirint autonomia.
Els grups heterogenis aporten diversos avantatges en els aprenentatges dels infants.
El funcionament per ambients fa que cada infant pugui compartir el seu coneixement amb infants de diferents edats, gènere i nivell. Uns aprenen dels altres, els grans molt sovint fan de model als petits, tot i això en algunes ocasions són els petits que ajuden als grans. Tots tenen diferents necessitats i interessos, l’adult ha de saber gestionar l’aula per complaure’ls a tots i fer-los progressar en el seu aprenentatge.
Aquesta idea d’agrupar els infants de manera heterogènia es una premissa fonamental a l’hora del treball per ambients, ja que permet adaptar els ritmes d’aprenentatge al ritme de cadascú, potenciant l’aprenentatge entre iguals i respectant els processos interns. Treballar per ambients afavoreix la disminució de la ràtio d’alumnes, que és de màxim 16 alumnes i això facilita molt l’aprenentatge per part dels infants i el poder fer un seguiment més acurat per part dels mestres.
L’escola ha organitzat les aules per a que siguin espais amplis i lluminosos; els passadissos ja no son només un espai de pas sinó que també s’aprofiten per a crear nous ambients; a l’igual passa amb l’exterior de l’escola, abans era només pati i ara està organitzat també per ambients per poder oferir uns espais diferents d’aprenentatge. Un altre aspecte a ressaltar és que s’ha tingut molta cura dels detalls per a crear ambients atractius i acollidors i poder complir amb un dels principis de Reggio Emilia: espais flexibles que permetin el descobriment i el treball grupal.
Encara que a l’escola tenen els ambients molt ben preparats i estructurats, sempre estan buscant maneres de millorar-los i fer més profitosos els espais. Una vegada posada en pràctica el treball per ambients han anat realitzant canvis en l’organització per millorar els aprenentatges i el funcionament dins dels ambients.
Els materials han estat pensats per afavorir el correcte desenvolupament dels alumnes i poder treballar els continguts del currículum. Disposen de material molt variat i no estructurat. Depenent dels ambients i de les propostes que van proposant, si necessiten un material no estructurat ( cartons, rotllos de paper, etc) demanen a les famílies la seva col·laboració i pel material més específic, el centre disposa d’una partida econòmica important per a l’adquisició de material.
Quant al temps, tots tenen en comú que comencen i acaben el dia amb una assemblea de mitja hora cada una, on tots els alumnes poden parlar i escoltar afavorint el diàleg igualitari de tots. Una vegada acabada la primera assemblea comença el treball per ambients o per nivells, depenent del dia. El temps que es dedica als ambients, és un temps ampli i suficient per a que els infants puguin desenvolupar els seus jocs. A més, com aquests ambients es repeteixen durant la setmana, si algun infant necessita continuar un altre dia, té la possibilitat de fer-ho.
Aquesta manera d’organitzar el temps és molt positiva i permet respectar els diferents ritmes d’aprenentatge que és l’objectiu d’aquesta metodologia i de l’escola.
Una altra manera d’organització és el treball per nivells. Al treball per nivells s’agrupen els alumnes per curs amb els seu tutor de referència, fet que permet fer una observació mes precisa del moment evolutiu dels infants en les diferents àrees.
A l’hora del treball per ambients, els infants poden circular lliurement pels ambients oberts durant el dia, tenint en compte que si ja hi ha el nombre d’infants establert a un dels ambients, hauran d’anar a un altre. Aquest fet es controla posant a la porta el número de xiquets que poden entrar i amb un velcro van apegant els noms dels que van a cada ambient, obligant-los a observar i comptar per veure si poden o no accedir.
Els mestres passen tots a ser tutors de referència, inclús els especialistes i tenen un horari d’organització setmanal que fa que un mestre passi per tots els ambients afavorit i facilitant les relacions i coneixença entre tots.
Tipus d’ambients
A continuació explicaré els ambients que trobem al cicle d’educació infantil de l’escola Horta Vella:
- Ambient d’Atelier
És un ambient on el més important és que els alumnes puguin desenvolupar la seva creativitat.
Els infants disposen de molt de material variat (témperes, colors, purpurines, trossos de paper, cartolines, pinzells, rodets, retoladors, guixos, paper continu, suports diferents, etc) per a què puguin crear i representar les seves obres artístiques amb diferents tècniques. De vegades posen música per a crear un ambient diferent.
L’art per als infants és una manera d’expressió, de plaer i d’aprenentatge. A la vegada que és un llenguatge amb el qual expressar sentiments i emocions.
Dins aquest ambients el alumnes troben diferents propostes, totes relacionades amb l’art, i poden elegir quina volen fer.
Els mestres parlen del plaer que els infants experimenten quan pinten, el clima de calma que hi ha a la classe i la motivació dels xiquets.
Un detall important és que al ser grups reduïts disposen de més espai i eviten que es distreguin amb tanta facilitat. El paper de la mestra és el de «no intervenir», sinó prendre una actitud d’escolta i observació.
Aquest ambient està molt ben preparat i amb una gran quantitat de material per oferir als infants l’oportunitat de desenvolupar la seva imaginació.
- Ambient de Construccions
Els infants gaudeixen d’allò que fan i en aquest ambient creen el seu propi món. El primer que fan és construir sense massa intenció, van omplint espais, juguen amb les formes i els colors, però a poc a poc les construccions s’omplen de contingut, comencen a tenir més intenció, simbolització, donen lloc a conversacions riques en llenguatge i faciliten la relació i l’intercanvi entre iguals i amb el mestre.
En aquest ambient es treballa a partir de les construccions que realitzen els infants amb els diferents materials que es faciliten ( peces de lego, fusta, pals, cartró, etc).
A través de les construccions els infants aprenen a identificar el món que els envolta, comencen a adquirir visió espacial.
S’afavoreix l’adquisició de conceptes com la mida (gran i petit, alt i baix, curt i llarg) així com les diferents formes geomètriques. També es desenvolupa la motricitat fina i la coordinació òcul-manual.
Amb les construccions es treballa molt la concentració, ja que, és un treball que requereix d’una gran atenció i ajuda a desenvolupar el concepte de treball en equip, a col·laborar i participar conjuntament per aconseguir un objectiu comú.
Dins d’aquest ambient ens trobem diferents propostes de treball, cada una amb diferents materials i objectius.
- Ambient de la Vila
Aquest ambient és un dels que més agrada als infants. És un gran espai dividit en diferents temàtiques on els infants poden desenvolupar el joc simbòlic. Aquests espais són: la cuina, la caseta de nines, la botiga i el taller mecànic. Hi ha altres propostes que van canviant cada cert temps, com ara: una petita biblioteca, la perruqueria, maquillatge…
El joc simbòlic a l’etapa d’infantil ha passat de ser un joc individual a convertir-se en un joc grupal, per això és molt important oferir-lo en aquesta etapa, ja que afavoreix la socialització, el desenvolupament del llenguatge i la imaginació.
En aquest ambient, els infants creen, imaginen, pensen i imiten. Tot això els condueix a la seva pròpia representació; es tracta d’un procés en el qual es posen en marxa mecanismes interiors que els porta al món real.
Els espais tenen moltíssim material que donen moltes possibilitats de joc, facilitant així el desenvolupament cognitiu dels infants.
- Ambient de Toca-toca
A partir de l’experimentació, els infants desenvolupen la memòria, el raonament lògic, l’atenció i la capacitat de concentració. És un ambient que permet apropar als xiquets i xiquetes a aquesta habilitat, ja que faran ús d’un material que no tenen a les seves cases. A més, és una oportunitat que tenen els infants d’explorar el món que els envolta i enriquir-se’n d’ell.
L’espai d’experimentació el que pretén és estimular la curiositat i aspectes sensorials mitjançant materials que provoquen una actitud investigadora. Un espai on els xiquets i xiquetes experimenten, observen, descobreixen, manipulen, investiguen, i es creen preguntes sobre l’entorn que els envolta. El clima de l’espai ha de ser
càlid i relaxat, cal deixar que l’infant experimenti lliurement, que manipuli ja que així és quan comença a crear, a analitzar, a fer hipòtesis.
Des de les tres àrees que hi ha al currículum, l’àrea que està més relacionada amb aquest ambient és l’àrea de descoberta de l’entorn
- Ambient de Naturàlia
La natura està present en tota activitat de l’ésser humà, formem part d’ella i, per tant, l’han de conèixer. Així mateix, és un entorn que motiva i genera curiositat als alumnes i, per tant, es converteix en una bona eina generadora d’aprenentatges.
A través de l’ambient de Naturalia es pretén abordar aprenentatges partint de la manipulació, l’observació i l’experimentació fent que l’alumne investigui, es faci preguntes, formuli hipòtesis i les intenti respondre.
L’observació requereix la participació de tots els sentits, la posada en funcionament de les habilitats perceptives, associatives i manipulatives; l’ús d’instruments que ens ajudin a captar millor la realitat, fer-se preguntes sobre allò observat i la implicació d’habilitats intel·lectuals d’ordre superior tipus classificar, ordenar o quantificar per comparar.
- Ambient de Mou-te
A l’ambient de psicomotricitat, els infants assoleixen un conjunt d’habilitats físiques i psíquiques (mitjançant diferents activitats, que combinen exercicis físics i aspectes cognitius) que els permetrà desenvolupar-se en els diversos àmbits de la vida.
Les activitats psicomotrius es realitzaran en una aula equipada amb materials adequats.
Micro-espais de l’ambient Mou-te:
En l’espai sensoriomotor o de l’expressivitat motriu, els infants duen a terme jocs de plaer sensoriomotor: grimpen, salten, roden, es balancegen, giren, cauen, juguen amb l’equilibri, experimenten diferents sensacions kinestèsiques, propioceptives i tot això els porta a tenir consciència del seu propi cos i de les seves possibilitats de moviment, així com adquirir diferents habilitats. En aquest espai, els infants es troben amb tot tipus de material ordenat i adequat a l’activitat sensoriomotora que volen fer i que afavoreix l’alliberament de tensions.
Els jocs que es porten a terme són: jocs de destrucció, jocs de plaer sensoriomotor (grimpar, saltar en profunditat, caure, rodar, balancejar), jocs d’embolcall, jocs d’amagatall i jocs de persecució.
Els materials que s’utilitzen són: espatlleres, escales, taulons, matalassos, balancins, bancs i cordes. Incitant així les seves possibilitats de moviment.
En l’espai afectiu o de joc simbòlic , els infants ens mostren la seva emoció i la seva vida fantasmàtica, els seus gestos, la seva postura la seva mímica, així com la utilització que es fa de l’espai, dels objectes i del temps. Aquest espai potencia l’expressió motriu i la creativitat amb un material apropiat, i és en el joc interior on els infants manifesten el seu món interior, vivint una sèrie de rols que els ajuden a superar el sistema de normes i conflictes que els hi posa l’adult.
Els materials que es fan servir són mòduls de goma d’escuma de diverses formes, mida i colors, teles, recipients, màscares, roba per disfressar-se, instruments musicals, etc
En l’espai de les construccions, l’infant afavoreix l’accés al pensament operatori en la mesura que el nen es queda a l’exterior de la construcció i és capaç de parlar sobre ella segons els seus paràmetres cognitius. Els objectius d’aquest espai són: possibilitar als infants el pas de la vivència emocional, a la representació cognitiva, facilitar la descentració afectiva i afavorir l’accés al pensament operatori. Aquests objectius són proposats a través de la manipulació, experimentació i conceptualització.
En aquest lloc els infants poden construir lliurement. Els materials que es faran servir són: blocs de fusta, figures de construccions, pintures i llapis per expressar el seu treball, pissarra.
- Ambient de Llums i Ombres
Aquest ambient es un espai d’experimentació, creació i expressió artística amb moltes possibilitats d’aprenentatge.
Per aquest projecte han tingut que preparar una de les aules amb material més específic, com son les taules de llum, pintura luminescent, llum fluorescent, retoladors fluorescents, llanternes, etc.
El treball de la llum i la foscor es realitza amb diferents propostes simultàniament amb les que poden experimentar amb un material diferent, com son la transparència dels materials, descobrir els efectes de la llum i les ombres, pintar amb pintura fluor, etc. Moltes d’aquestes propostes es poden fer amb materials naturals, com poden ser fulles, sorra, petxines, fruita, farina, arròs…
Tenen molt bé organitzat aquest ambient amb propostes que resulten molt atractives i motivadores per als xiquets.
RACONS
Els racons són aquelles activitats que es treballen de forma continuada al llarg de tot el curs, però augmentant la seva dificultat, a mesura que els alumnes van avançant. Els racons són una alternativa que ajuda a l’infant a alternar el treball individual organitzat amb el treball individual lliure. Demanen als infants una participació activa, organitzada i estructurada, un procés d’elaboració i reflexió per part de l’infant.
Els materials i les propostes de treball que troba en ells possibiliten la interacció entre ell i l’entorn, que fa que la seva experimentació es basi en el bagatge que té per poder adquirir nous aprenentatges.
Els racons de treball responen a la necessitat que té l’infant de conèixer i utilitzar diferents objectes i material, manipular i experimentar amb els materials que li oferim.
Dins dels racons que treballem al llarg del curs trobem racons de matemàtiques i de llengua. A I3 també es fan activitats per desenvolupar la motricitat fina.
En el moment dels racons sempre hi ha dos mestres a l’aula. Es realitzen dos sessions setmanals.
Racons de llengua
Racons matemàtics
