NOTICIARI DE L’ALUMNAT DE 4T: POLIOL I JULIVERT

CONEIXEM LA MURALISTA LAIA SAURET SARDÀ

Per celebrar els 20 anys de l’escola Font de l’Orpina,  estem preparant un mural amb l’ajuda d’una muralista professional.

Enguany l’escola Font de l’Orpina de Vacarisses celebra els seus 20 anys. Per aquest motiu i, després de moltes converses i preparatius anteriors, s’està preparant un mural per pintar en una de les parets del gimnàs de l’escola.

La Laia Sauret Sardà és una muralista que viu a Cantonigròs, un poblet de 310 habitants, de la comarca d’Osona. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB). Abans treballava de professora d’art en un institut de secundària, però va deixar-ho per dedicar-se plenament a la seva passió, els murals. Tot i que, també ha fet alguna il·lustració per llibres. 

Ella es defineix com a il·lustradora d’emocions i ens ha comentat que li encanta fer murals a les escoles per transmetre’ns la seva passió per l’art. 

Aquí podeu veure una imatge seva amb la línia vermella que caracteritza els seus murals, amb la idea de connectar tots els seus murals a través d’aquest fil vermell. El fil destaca perquè en la resta de l’obra només utilitza el gris, el blau, el negre i el blanc.

El mes d’octubre, la Laia, va venir 3 dies a l’escola, per fer sessions d’una hora amb els diferents grups. En aquestes sessions va parlar-nos de la seva feina, de com fa els murals a les escoles i en places de pobles i ciutats. Ens va explicar que per pintar porta un mono de treball, que tot i rentar-lo sempre queda tacat de pintura, com un estampat que recorda què va fent i deixa records bonics. I que sovint ha d’utilitzar una grua. Per utilitzar aquesta grua cal ser major de 18 anys i tenir un carnet especial.

També ens va explicar una mica la seva biografia; què li agradava fer de petita i què va fer que arribés on és ara, a poder viure i guanyar diners pintant murals i grafits a les parets, però que cal fer-ho sempre amb un permís.

En aquesta estona inicial de conversa ens va comentar que a ella, el dibuix li serveix per dir coses de les seves emocions, ja que amb les imatges és capaç de dir allò que li costa dir amb paraules. També ens va explicar que li agrada pintar en grans formats perquè tothom ho pugui veure i que, molt sovint, pinta amb altres persones, sobretot amb el seu pare o amb els amics. 

Després, ens va fer preguntes sobre l’escola i l’entorn per anar traient idees per fer el mural. Van sortir idees molt interessant que esperem trobar en el mural final.

L’estona que més vam gaudir de la sessió va ser quan vam poder agafar els pinzells i la pintura i fer els nostres propis dibuixos en el paper d’embalar. Expressant amb les imatges allò que els agradaria que aparegués en el mural final.

Aquí podeu veure els dibuixos que vam realitzar els alumnes de cicle mitjà durant les sessions del dijous 18 d’octubre.

En acabar les diferents sessions, la Laia va explicar que ara té un bon grapat d’idees i que ha fet una excursió fins a la font de l’Orpina, per entendre millor què simbolitza per a nosaltres. 

Aviat tornarà amb el mural acabat i començarà a treballar a la paret de l’escola. Estem impacients de començar aquesta segona fase i participar en la creació del mural dels 20 anys de l’escola Font de l’Orpina.

Alumnat de la classe del poliol i del julivert. 

NOTICIARI DE L’ALUMNAT DE 4T: POLIOL I JULIVERT

LA BIBLIOTECÀRIA MUNICIPAL VE A L’ESCOLA

La Rosa ve a l’escola Font de l’Orpina a explicar-nos un conte i per parlar-nos sobre com fer préstecs a la biblioteca municipal.

Com cada inici de curs, cap a mitjans de setembre, una treballadora de la biblioteca municipal de Vacarisses, la Rosa, es va apropar a l’escola Font de l’Orpina, per explicar a cada grup-classe el funcionament del préstec de llibres de la biblioteca.

La sessió va començar amb una presentació i preguntant als alumnes qui disposava del carnet de la biblioteca municipal i qui ja hi anava amb assiduïtat. Durant aquesta conversa, la Rosa ens va explicar com podem fer el carnet si no el tenim, o bé que cal pagar 1€ si l’hem perdut i cal fer-lo de nou. També ens va explicar com funciona el préstec de llibres i quants ens en podem endur cada vegada. Va parlar-nos de la bústia de retorn i, també, del fet que no cal tornar-lo a la mateixa biblioteca on l’has agafat, ja que gràcies a la xarxa de biblioteques de Catalunya, es pot retornar a qualsevol biblioteca i ells ja s’encarreguen de fer-lo arribar a la seva biblioteca d’origen.

Quan va quedar ben clar el funcionament de l’ús del carnet de la biblioteca i de com podem fer els préstecs, vam parlar de la guerra aprofitant tots els conflictes actuals i la lectura d’un conte il·lustrat titulat “L’enemic”.

Abans de començar la lectura, nosaltres vam dir què entenem per una guerra i per quin motiu creiem que s’originen. Van sortir idees com “s’originen per voler més riquesa o més terres”, “és una lluita de poders”, “és culpa dels polítics”, “passen perquè no es respecten”. Vam parlar molt dels refugis antiaeris, de les bombes atòmiques i de les conseqüències nefastes que impliquen les guerres: fam, destrucció de les vivendes, que els nens i nenes no poden anar a l’escola, la mort de molts innocents….

La lectura del conte il·lustrat de “L’enemic” ens va permetre parlar dels sentiments dels soldats en plena guerra, saber què pensen un soldat i el seu enemic, quins neguits tenen, com d’esgotats acaben per no menjar bé ni dormir per por a ser disparats per l’enemic. Ens ha fet adonar que sovint un soldat no ha escollit aquella situació, que també té una família i que, per tant, no pot ser un monstre, que només fa allò per instint de supervivència. I que, en conclusió, una guerra no té cap mena de sentit.

La sessió va ser molt motivadora, interessant i vam aprendre moltes coses. Per acabar, la Rosa ens va mostrar les portades d’altres llibres que ens recomanava, entre els quals n’hi havia un d’en Nelson Mandela, personatge molt conegut per lluitar amb la paraula i no amb fusells, per aconseguir uns drets bàsics i fonamentals per a tothom. I nosaltres vam fer-li algunes preguntes extres i vam fullejar els llibres que la Rosa havia portat.

Tots vam estar d’acord en què ens agrada que ens expliquin contes i que la sessió va ser massa curta, que caldria dedicar-hi una hora sencera.

Classe del poliol i del  julivert.