GRàCieS, RAMON!

Avui ha estat un d’aquells dies que es queden gravats. D’aquells que, quan els expliques, no saps si començar pel nus a la gola o pel somriure als llavis. Avui hem acomiadat el Ramon. El nostre director. El nostre company. El nostre mestre. El nostre amic.

Tot ha començat com cada final de curs: amb el comiat dels de 6è. Un acte sempre intens, però aquest any amb un significat especial. El parlament dels tutors i les paraules de l’alumnat ens han anat obrint el cor, i el ball final… quina energia! Que bé ho heu fet! Però en acabar, el Juan ha agafat el micro, aquell que tant li agrada al Ramon, i ha dit el que tots esperàvem: “Ara és el moment d’acomiadar algú molt especial”. I aleshores, han entrat la resta de les famílies. I és que tothom voli acompanyar-lo i fer-li costat en un dia tan important i emotiu, perquè, sens cap tipus de dubte, s’ho ha guanyat i S’HO MEREIX.

I ell, el Ramon, allà al mig, vestit avui sense les seves camises coloraines de sempre… Deia que no calia cridar l’atenció. Però és clar, ell no comptava amb nosaltres (o potser si). Sabíem que avui era un dia molt especial per a ell i potser li faltava color. I n’hi hem portat. Amb una samarreta blanca, senzilla però plena de vida: un dibuix còmic de la seva figura plena de bafarades de frases seves, d’aquelles que ens han fet riure, pensar, esperar… i que, vulgui o no, ja formen part de nosaltres. Tot el claustre, el PAS i els auxiliars també en dúiem una. I tots sabíem que no era només una samarreta. Era un “et portem amb nosaltres”, estampat al cor.

La Rosa ha pres la paraula. I ningú millor que ella per fer-ho. Perquè l’ha vist arribar, créixer com a mestre, com a director… i ella l’ha vist estimar aquesta escola, dia rere dia. I a ella s’han anat sumant persones, mestres apassionades de la seva feina i de veure créixer, aprendre i evolucionar l’alumnat, com el Ramon. Les seves paraules han estat directes al cor, senzilles, valentes, emotives, properes i tendres. D’aquelles que arriben directes i no necessiten floritures.

Després, els representants de cada classe l’han lliurat un àlbum fet amb molt d’amor i molt especial. Darrere cada pàgina, la feina i l’amor de les famílies i l’alumnat del centre. Les fotos, les paraules, les targetes… tot ple de records que fan bategar fort. Gràcies famílies per participar-hi!

L’AFA també ha volgut dir la seva. I ho ha fet a través de la Loreto, exalumna i ara mare. I sí, ens hem emocionat. Perquè quan la vida et retorna així les coses, és que alguna cosa has fet molt bé.

I llavors ha parlat ell. El Ramon. Amb aquella rapidesa intentant controlar que el caracteritza, amb emoció, amb sinceritat, amb aquella barreja de saviesa i proximitat que tant el defineix, amb aquella mirada que escolta mentre parla. Ens ha parlat de la feina feta, però sobretot de les persones, del valor de l’equip, de la confiança en la seva colla amb agraïments a les famílies que any rere any han confiat amb nosaltres. Del que ha viscut aquí dins. Del que s’endú. I tots sabíem que no hi havia paraules prou grans, perquè en el fons ha parlat de casa seva, de nosaltres, dels infants, de les famílies… de l’escola com un espai viu i compartit.

El moment de cantar l’himne de l’escola ha estat indescriptible. “Cantem ben fort” ha sonat amb una força nova. Perquè avui no només era una cançó, que ja sempre serà especial. Era un agraïment col·lectiu. Un “et volem” en forma de notes. I com a tancament, aquell cartell enorme fet de post-its de colors, escrits amb amor per tots els infants de l’escola. Cadascun amb un missatge per al Ramon. Un mosaic d’emocions que formaven un gran GRÀCIES en blanc. Potser el “gràcies” més bonic que hem escrit mai.

Ramon, avui no t’has jubilat (encara hauràs d’aguantar-nos fins al setembre). Avui t’has endut amb tu un tros d’aquesta escola. I nosaltres ens quedem amb molt més que el teu record: ens quedem amb el teu llegat, amb el teu estil, amb les teves frases, amb la teva manera de mirar els infants, de creure en l’escola, d’estimar el que fas.

Gràcies per tant. T’estimem molt. I aquí sempre tindràs casa teva.