LA NEU, UN PERILL PER A LES AUS

Aquesta setmana a la classe hem comentat una notícia que va sortir al diari el dimarts. Degut a la nevada i a les baixes temperatures que estem vivint aquests dies, ocasionades pel temporal Filomena,  moltes aus estan en perill perquè no troben aliment i  van a les carreteres, ja que és on no hi ha neu, podent morir atropellades.

Com les podríem ajudar?

  • Posant menjar (gra, molles de pa…) a la terrassa de casa, al balcó o  a les finestres per tal que aquests ocellets puguin trobar menjar.
  • Si mentre es circula amb vehicles veiem ocells a la calçada de la carretera, podem tocar el clàxon per tal d’espantar-los.
  • Podem construir menjadores d’ocells per posar-hi gra i distribuir-los en diferents zones del poble.

Pensant en aquest últim punt, des de l’escola s’ha pensat que seria una bona idea demanar l’ajuda de les famílies perquè col·laboréssiu a construir menjadores d’ocells amb material reciclat, i la setmana vinent l’alumnat de l’escola els aniria a penjar i hi col·locaria el gra que ens ha facilitat l’Ajuntament.

Us deixem un enllaç on hi ha idees fàcils per fer menjadores d’ocells, que us poden ajudar a construir-les: menjadores d’ocells fàcils de fer

Us demanem la vostra col·laboració i que ens les feu arribar a l’escola el dilluns, ja que  les anirem a col·locar el més aviat possible.

L’alumnat de sisè

5 DE JUNY: DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Per celebrar aquest dia des de la Comissió d’Escola Verda i l’àrea de Música ens hem unit al projecte:
“DONA LA NOTA, encara hi som a temps”.

Aquest projecte és una iniciativa que pretén que nens i nenes, nois i noies dels centres educatius de Catalunya prenguin consciència sobre el moment que vivim d’emergència climàtica i ambiental, i participin de forma activa en el seu entorn més proper.

Des de l’escola hem demanat a tots els alumnes que realitzessin un cartell amb un eslògan per ajudar a frenar el canvi climàtic i cuidar el nostre planeta.
A continuació podeu veure el resultat!

També us deixo la cançó per a què pugueu cantar-la.

MANIFEST “DONA LA NOTA: ENCARA HI SOM A TEMPS…”

Ja no ho recordem… No podem o no volem recordar-ho… Fa tant de temps que vam acabar de pintar el quadre que ja ha passat a formar part de les nostres vides… És la Terra… El gran decorat on ens movem, on vivim, on somiem…

Fa molts, moltíssims anys que vam acabar de dibuixar-la, de fer-la viure afegint-hi tota una gamma de colors inimaginable… I se’ns van acabar les paraules per poder descriure tanta bellesa traçada en blaus de cristall pur, en verds assossegats, en ocres irisats i canviants, en blancs nets i silenciosos… Vam anar introduint-hi personatges diferents, en aquesta magnífica obra de teatre: les plantes, els animals, els núvols capriciosos, els vents que fan viatjar tons de llum i de músiques que ens bressolen l’esperit… Pluges que ens conviden a la reflexió, focs que ens desperten el respecte cap a la natura… Era una representació inoblidable… I vam voler pinzellar els entreactes amb telons pintats de nit i farcits, tanmateix, de la blancor lluent dels estels i d’una lluna canviant…

Tot era vida, tot era moviment, tot era llum i colors esclatant en un món únic…

De vegades, però, quan creiem que hem creat una obra perenne i irrepetible, a la qual ja no s’hi pot millorar res, l’oblidem en un calaix i donem per fet que sempre mantindrà la brillantor dels seus pigments originals… Malauradament, aquest gran quadre en moviment que hem fet entre tota la humanitat, aquesta funció ininterrompuda, se’ns va anar desdibuixant davant nostre i no hem volgut adonar-nos-en… Algú va començar a enfosquir la llum, a empastifar parts de la pintura, a esborrar-ne els tons més vius, a diluir els seus marges… I vam deteriorar el sentit d’allò que volíem dibuixar fins a límits insostenibles, perquè vam callar quan ho feien, perquè vam continuar muts quan la natura ens demanava ajuda… Perquè calia actuar, que és el que s’ha de fer en qualsevol teatre, i no ho vam fer… Ens vam quedar al camerino confortable del silenci i de la inacció, esperant, només, la nostra breu escena per retornar tot seguit a la protecció de les seves tristes parets pintades de gris…

Però avui l’esperança està en vosaltres, joves actors i actrius que encara no heu debutat en aquest infinit escenari que ens envolta… Retorneu-hi els colors, la llum i la vida… Feu que el nostre estimat Planeta Blau retrobi el seu màgic destí… Volem somiar que encara hi som a temps…!

Gibert d’Artze, 2020

CM. EL PARE DE LA MARIA PADULLÉS I LA SUNSI ENS EXPLIQUEN LA SEVA FEINA

El pare de la Maria, l’Anton, i la Sunsi ens expliquen la seva feina sobre la recollida i la gestió dels residus al Consell Comarcal de la Noguera. Una xerrada molt interessant on hem pogut aprendre molt més sobre els residus, sobre Reduir, Reciclar i Reutilitzar, els diferents contenidors, els abocadors, què se’n fa del rebuig, i més….  així com també aclarir tots els nostres dubtes. Moltes gràcies, Anton i Sunsi!

Enllaç a l’àlbum CM. EL PARE DE LA MARIA PADULLÉS I LA SUNSI ENS EXPLIQUEN LA SEVA FEINA