A les meves aules hi ha molts mestres que treballen amb nens i nenes que fan l’Educació Infantil i la Primària. És a dir, comencen a venir quan tenen tres anys i en surten quan acaben sisè i ja n’han fet dotze.

Porto molts anys plena de nenes i nens i sempre he procurat que es fessin grans i aprenguessin moltes coses dins les meves parets, però els anys no passen en va i les coses no han estat sempre de la mateixa manera. M’agradaria explicar-vos-ho.

Els inicis

Vaig començar sent només un trocet del que sóc ara, ja ho veieu a la foto. Era el setembre de 1960. Aleshores em deien Grupo Escolar Ruiz de Alda. En una part de l’escola hi havia els nens, i a l’altra, les nenes. No els deixaven estar junts a classe.

Més endavant

El barri anava creixent. Arribaven moltes famílies i a mi em van començar a engrandir. Fos com fos, els nens havien de cabre a l’escola. Mireu si m’omplien que el curs 1976-1977 vaig arribar a encabir 1069 alumnes.

Ara

El 27 de gener de 2005 vaig passar un ensurt que em costarà d’oblidar. Estaven fent unes obres per a construir el metro i cap allà a mig matí se’ls va ensorrar un túnel just al meu costat. Tothom va sortir i jo estava ben espantada: i si m’esfondrava jo? Mica en mica em vaig poder calmar. No només no cauria, sinó que farien un vestit nou tan bonic que gairebé no em podrien reconèixer. Vaig sortir-me’n ben rejovenida.

Les nenes i els nens hi estan ben còmodes. Ara les instal·lacions són boniques i modernes. Ja no són tants com anys enrere (gairebé 350) i els mestres poden estar molt per ells.