Temor
Tinc por, molta por. Noto com els meus sentits es distorsionen. La meva vista es va ennuvolant. L’oïda es va aguditzant i capto els innumerables sons de l’habitació amb una intensitat aterridora, esgarrifosa.
A la meva boca hi ha un regust a sec. Les meves mans suen i dibuixen curioses formes a l’aire, buscant alguna cosa a la que aferrar-se. Oloro a buit, a soledat. No em trobo bé. Em sento desprotegida. El cor se m’accelera. Noto el pols a la barbeta, a les dents i el pèl. Compto els salts del meu pit. No puc deixar de fer-ho.
Intento desviar el pensament. Necessito controlar-me. Ajusto la visió, tothom és al seu lloc, ja és l’hora. Afino l’orella: sento papers i nervis. Cerco a la boca les sobralles de l’esmorzar. M’agafo fort la taula. Inspiro fort i lent. Una altra vegada. Fort i lent. Porto l’aire al meu cos. Estic preparada. Ella s’apropa a mi, s’inclina i dibuixa una ganyota al seu rostre (tranquil, cor: calma’t), estén el braç lentament, sembla que vol dir alguna cosa. Em costa escoltar. Aixeco el braç buscant el seu i allí està… És l’hora de l’examen!
