Prevenció i detecció de l’assetjament

Prevenció i detecció de l’assetjament

En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què és l’assetjament, com detectar si el vostre fill o filla el pateix i com podeu col·laborar per fer-hi front.

En el context familiar, la relació que teniu amb els vostres fills i la manera en què els eduqueu influeixen en les relacions que ells tenen amb els seus companys.

Què és l’assetjament?

L’assetjament es dóna quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys.

És important diferenciar l’assetjament escolar d’altres actituds entre iguals, com una baralla o una broma pesada aïllada. Per parlar d’assetjament cal que les conductes agressives es reprodueixin de manera sistemàtica, que tinguin la intenció de fer mal i que, com succeeix en la majoria dels casos, la víctima no pugui o no sàpiga defensar-se.

Les conductes d’abús solen donar-se en espais físics concrets, però no sempre controlats pels adults (lavabos, passadissos, vestidors…), i durant l’horari lectiu i/o a les sortides i entrades del centre escolar. Darrerament, amb l’ús de mitjans tecnològics, com els mòbils o Internet, han aparegut noves formes d’assetjament.

Quines conductes es consideren assetjament?

Hi ha diversos tipus d’agressió que es poden considerar assetjament.

Quines conductes es consideren assetjament
Agressions físiques Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar…
Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima…
Agressions verbals Directes: escridassar, fer burla, insultar…
Indirectes: malparlar d’algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, e-mails, fer pintades…
Agressions socials Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe…
Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent…
Agressions digitals (utilitzant tecnologies) Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic…
Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor…

 

Més informació sobre prevenció i detecció de l’assetjament:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>