Cada dia quan els infants arriben a l’espai senten la necessitat d’apropar-se al material. Observen cadascuna de les pedres, branques, xapes, botons, pinyes… fins que fiquen les seves petites mans dins dels recipients per poder sentir-los.

Després agafen una peça i la contemplem com si d’un tresor es tractés. Ja tenen l’essencial per començar: tots els estímuls sensorials que han rebut han despertat en ells la necessitat de crear allò que ara sols hi és a la seva imaginació.

I així, a sobre d’una base, comencen a deixar fluir la seva imaginació i a crear el seu petit món inventat.

Al cap d’una estona podem escoltar converses com aquesta “jo estic fent una granja per cuidar dels animals” diu P. d’I3, i A. d’I4 li respon “doncs jo estic fent una torre perquè pugin els ninots i des d’allà podran veure coses molt lluny”.

Cadascun immers en la seva creació, i fins i tot alguns en creacions en comú, van donant-li lloc i significat a cadascuna de les peces que van col·locant, desenvolupant així multitud d’habilitats com la motricitat fina, la persistència, la comunicació i la intel·ligència social.