L’espai imitatiu està format per dues propostes de joc on els infants interactuen i participen de manera lliure. Una zona està ambienta en una llar i l’altre en els metges. L’espai de la llar consta d’una zona per cuinar, menjar, realitzar activitats com planxar, estendre la roba, tenir cura dels nadons, etç. L’altre zona representa un espai de metges on es poden realitzar actuacions i accions tant del metges/metgesses com dels pacients. Les dues propostes estan creades amb materials propis i específics del nostre entorn (per l’espai de la casa: batedora, espremedora, estris de cuina, bressols i per l’espai de metges: mascares d’oxigen, termòmetres, estetoscopi…)
L’espai imitatiu proporciona dues propostes pròpies de la vida on els nens i nenes poden exercir altres rols imitant situacions que s’observen en la vida real. Per fer-ho el fil conductor d’aquest espai és la seva pròpia imaginació. A través d’aquesta realitzen de manera lliure i autònoma diferents actuacions individuals o compartides amb altres infants. Per tant, la comunicació tant verbal com no verbal està present en els jocs que realitzen.
A mesura que l’infant participa més vegades dintre d’aquest espai el seu joc evoluciona, serà capaç de convidar fets imaginaris i fets reals. També les seves manifestacions verbals augmentaran ja que s’establiran converses entre iguals i amb l’adult relacionades amb l’entorn de la casa o amb al cura de la salut.
