Durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre, 12 edificis singulars de la ciutat van obrir les seves portes al públic per tal d’apropar l’arquitectura a la ciutadania i reivindicar el patrimoni arquitectònic de Badalona en l’àmbit estètic, funcional i social. La nostra escola va ser una de les seleccionades i els alumnes de 6è vam ser els encarregats de fer de guies.
El recorregut va durar aproximadament una hora. El primer que vam explicar va ser la història de la nostra escola i després vàrem fer un recorregut pels diferents espais de l’escola on anàvem fent les explicacions.
Aquí teniu un resum:
Es va fundar l’any 1969, en plena dictadura franquista, impulsada per un grup de mestres badalonins vinculats al moviment de renovació pedagògica. Així va néixer l’escola Artur Martorell que es definia com una escola activa, catalana, democràtica i oberta a tothom.El nom de l’escola és un homenatge a qui va ser mestre de la nostra ciutat i més tard, en els últims anys de la seva vida, assessor dels mestres preocupats per la renovació pedagògica . L’edifici de l’escola s’ubicà inicialment a la casa d’estiueig de la família Coma-Cros a la finca de Can Solei. Varen cedir els dos edificis i és on l’escola va estar des de 1969 fins al 2007.
Després d’uns quants anys es va haver de construir una nova escola, perquè l’antiga havia quedat obsoleta, s’havien de fer reformes importants, no complia la normativa establerta i és va valorar que era més econòmic fer una escola nova que rehabilitar els dos edificis.
També els vàrem explicar la lluita perquè l’escola es pogués quedar al parc i que finalment el 28 de març de 2007 es va efectuar el trasllat als nous i moderns edificis que la Generalitat de Catalunya va edificar a la part de dalt del parc.
Per preparar aquest recorregut ens va visitar l’arquitecta Montserrat Fusano que conjuntament amb en Marc Binefa i en Xavier van ser l’equip d’arquitectes que van projectar l’escola.
Ens va explicar que primer de tot van haver de presentar-se a un concurs públic, això passa sempre que es fa un edifici públic. Es van seleccionar altres cinc projectes i el seu va ser el guanyador. Després ens va explicar tot el procés de construcció de l’escola: Ells no podien modificar ni les mides ni les alçades, tenien unes instruccions molt clares i precises que estan en el que ells anomenen « llibret».
La visita a l’antiga escola i el passeig que van fer pel parc per buscar pistes, van inspirar el seu projecte. També van veure els dibuixos reivindicatius dels alumnes d’aquell moment amb el lema «Volem l’escola al parc».
En un primer moment estava dissenyat un edifici rectangular i regular que ells l’anomenen «pastilla», però al veure els edificis de l’entorn el van voler trencar, per això està dividida en diferents parts i no és recte.
La construcció de l’edifici va durar un any i mig. Primer s’ha d’estudiar el terreny, aquí es van trobar amb un problema, els primers estudis estaven malt fets (el terreny no era prou dur i es van trobar amb una antiga piscina). Es van haver de tallar arbres per poder fer l’escola, però en van tallar uns que no calien i els arquitectes i el veïnat es van enfadar molt.
Un cop superat els primers entrebancs van fer els fonaments, després les columnes, el forjat i es torna a repetir, columnes , forjat…En el projecte inicial l’entrada estava prevista pel parc, però es va haver de canviar la distribució dels espais i finalment es va obrir una altre porta pel darrera, aquí és on van construir una rampa per superar els desnivell i fer l’entrada de l’escola accessible. Fa tres anys es va modificar aquesta rampa per la construcció dels nous edificis que estan situats a l’antic camp del Badalona.
Un cop a la setmana passava a fer visita d’obra. Sempre sortien imprevistos.
Durant el procés de construcció la direcció i l’AMPA van poder opinar i van intervenir fent aportacions que els van ajudar molt .
L’arquitecta ens va explicar que saben que l’orientació no és del tot correcte perquè tenim massa sol, però l’altre opció era el soroll de l’autopista i vistes molt més lletges, per això, es van decidir per orientar-la cap a l’Est, veure el parc, el mar i sentir els ocellets.
Els passadissos ens no són rectes. Està fet així per afavorir la sortida de les classes i no xocar amb els altres nens i nenes que passessin pel passadís al mateix alhora i a més donar moviment a l’espai.
Alguns espais com l’aula de música, plàstica i la de psicomotricitat no fan la funció per la que estan dissenyades sinó d’aula ordinària per necessitats de matriculació., hi ha dos classes P-4 i primer que són grups doblats.
La façana està feta de xapa micro-foradada és ondulada per simular el vent i el mar i els colors són els del parc, diferents tonalitats de verds. Van tenir molt present que l’escola s’integrés i estigués oberta al parc, per això a la reixa hi ha tantes portes que s’obren al parc.
Aprofitant que va venir molta gent vam decidir fer unes quantes entrevistes, gravant amb càmera i gravadora de veu.
Ens va fer molta il·lusió explicar com és la nostra escola, quan es va fer, com es va fer… però al mateix temps va ser una gran responsabilitat.
Volem acabar amb aquestes frases que ens les va dir l’arquitecta i ens van agradar molt.
«La gent que viu en els edificis són els que donen vida.»
«Els edificis han d’anar creixent amb les persones»
Lucas López, Mariona Forn, Elisenda Monés , Martina Hormigo, Emma Soldevila, Àlex Manzanares.
