Estem treballant les emocions a partir del conte “EL MONSTRE DE COLORS” entre d’altres. A tots els hi agrada molt explicar com estan, tot i que a vegades ens costa posar nom a l’emoció que sentim, fins i tot als adults ens costa fer-ho…
Doncs us deixem unes fotos de la nostra cara, enfadats, tristos que hem fet servir pel mural del projecte del passadís… i el que comentem cada un de com ens trobem, el que ens fa por, el que ens agrada i el que no. Van sortir coses magnífiques!!!
Izan: Està trist quan està jugant i de sobte cau i es fa mal: al genoll, mà, dit,peu…
Maniame: Està trist quan fa dies que no està o veu a la seva germana l’Ami.
Martí : Està trist quan vol la mama i no ve. També explica, que una vegada, es va caure quan jugava al parc i es va fer mal a la mà i encara ara té una crosta.( Ens l’ensenya)
Jesús Santiago: Explica que sempre està “contento”
(quan parlem de la tristesa s’encongeix tot ell) percebem que no li agrada parlar de tristesa .En veu alta diu que plora quan està trist.
Jannah: Explica i fa el gest amb SPC de trista quan la fan menjar! I això no li agrada, la fa estar trista.
Loren: Manifesta que està trist amb l’expressió de la cara i li salten les llàgrimes. Pensem que té un mal dia, està trist! Però no ens ho pot explicar. Li passa poques vegades, la seva cara quasi sempre expressa alegria.
JANNAH: LI FA POR EL SOROLL QUE FA EL LOREN. I L’IZAN LI FA POR QUAN ES POSA NERVIÓS .
LOREN: LI FA POR VEURE LA GENT DISFRESSADA, AMB LA CARA PINTADA.
MARTÍ: TÉ POR DE LES ARANYES QUE ESTAN A LES FINESRES DE LA SEVA CASA DE LLÍVIA. QUAN TOCA LES TERANYINES LI FAN CORRENT.
IZAN: NO LI FAN POR ELS GOSSOS DEL CARRER, PERÒ DE NIT LI FAN POR FANTASMES (ELL SAP QUE NO EXISTEIXEN).
MANIAME: QUAN VA ANAR A LA SETMANA BLANCA A FER ESQUÍ DE FONS A GUILS LI FEIA POR ESQUIAR AMB ELS ESQUIS DE FONS I CAURE.
