La sessió del projecte del Sr. Hortet amb la classe dels grans va estar molt interessant, vam sembratr llavors de diferents tipus en un mini planter-hivernacle (made in Sr. Hortet d’Alfès): panís, tomata xerri, tomata d’amanir, tomata de penjar, squash i julivert.
Tenim unes imatges molt… Llegeix més»
Hi havia una vegada quatre nens que s’avorrien a l’hora del pati. Els nens es diuen Mohamed, Gerard, Pol, i Marc. Un dia van veure unes baixades i van pensar si podem treure les herbes i podrien fer moltes baixades i aixi va ser. En dos semanes ho van fer tot i també van fer unes escaleres al canto de les baixades per poder pujar més fàcilment . Després van fer una bandera on sortia els noms dels creadors i la van folrar. El dia va arribar i els nens van portar les biscicletes i mai més es van avorrir a l’hora del pati.
Marc Masot 7/3/2018
Hi havia una vegada un poble on sempre nevava. Aquest poble es diu Alfés. Aquest poble és màgic per que els habitants són ninots de neu. Un dia tres ninots que es diuen Pol, Gerard, i Marc . Mentre jugaven al Fortnite, van veure que nevava molt poc i es van preguntar-Com és que neva tan poc? I un altre va dir:- Sí continua nevant tan poc ens morirem! I així van decidir anar a buscar al Déu de la neu per demanar-li que nevés més i així van salvar la terra.
Marc Masot 28/2/2018
Per a mi els contes son com una pel·lícula que t’imagines al teu cervell. Em sembla que els pares t’expliquen contes per que et tranquil·litzis o per passar el temps. Recordo que quan era petit el meu pare em portava al tractor i em deia histories, a mi m’encantava. A mi les col·leccions de llibre que m’agraden més es diuen el Drac Coco i una altra de vaquers i també els contes de “La caputxeta vermella” , “Els tres poquets” etc…
Marc Masot 21/2/2018
Al començar el trimestre vam iniciar el Projecte de Coneiement del Medi Natural relacionat amb els cinc sentits. Durant les primeres sessions vam conèixer, aprendre i cercar informacions relacionades amb el tacte, el gust, l’olfacte, la vista i l’oïda. A partir d’aquí, després d’elaborar un recull important en les nostres llibretes, la senyoreta Anna ens va dissenyar un projecte pràctic especial per aprendre moltes més coses relacionades amb el tema.
Ha esta una experiència genial i us deixem un recull d’imatges amb les que esperem que gaudiu igual que nosaltres…
MOLTES GRÀCIES ANNA!
El dia 9 de febrer vam celebrar carnestoltes a l’escola d’Alfés , Primer vam mirar curts i després vam jugar al joc de la papereta daurada . El joc va de que has de trobar paperetes daurades i has de respondre unes preguntes. A després vam cantar cançons davant dels pares i vam ballar . Després de ballar ens vam disfressar i vam der una foto amb les disfresses .Al final vam menjar coca. La nostra disfressa era de tableta de xocolata per que el tema d’aquest curs es el llibre de “Charlie la fàbrica de xocolata”. El que en va agradar més va ser quan cantàvem per que ria molt. La festa de carnestoltes no m’agrada gaire per que ni m’agrada disfressar-me.
Marc Masot 14/2/2018
Hi avia una vegada dos nens que vivien a la jungla. Un es deia Carles i l’altre Arnau. Ells sempre menjaven castanyes i jugaven amb bastons. Un dia els nens es van cansar i van decidir buscar una nova joguina i nou menjar. Quan van anar a buscar una nova joguina van trobar un arbre amb unes baies grosses de cacau (A dins havia ametlles) però ells no sabien que era. En van agafar una i se la van emportar com si fos una joguina. Després van arribar a un poble i van preguntar a una persona que era aquell lloc. El senyor va dir que era un poble Maya. Al final el senyor els invita a menjar xocolata i els va explicar que la xocolata es feia amb les ametlles de cacau que hi ha dins la baia que portaven. D’aquesta manera en Carles i l’Arnau van descobrir d’on sortia la xocolata.
Marc Masot 7/2/2018
La boira es forma quan fa fred i la humitat és molt alta. Llavors el vapor d’aigua es veu. Quan fa boira és millor no conduir o anar amb molt de compte per que lla visió és de pocs metres. A mi la boira no m’agrada gaire ja que no pots sortir a jugar amb els patinets. La boira surt sobretot a l’hivern. Això es una característica de Lleida. A l’escola, si hi ha boira i fa molt fred, ens podem quedar a jugar al billar . Avui fa un dia de boira . Es un dia trist i trobem a faltar el sol. Sense sol la temperatura no puja i el fred es manté.
Marc Masot 31/1/2018
