Durant el mes de març hem aprofitat els llibres de l’Asha Miró per fer lectura en veu alta a l’escola.
Després de llegir els llibres vam preparar algunes preguntes per fer-li el dia que ens trobéssim amb ella. Ens l’ imaginàvem diferent, perquè havíem vist les fotos en algun dels llibres que havíem llegit.
És molt expressiva, sempre amb un somriure a la boca. La vam veure molt alegre i agraïda.
A la Índia cada dia donaven gràcies al sol i cantaven l’himne per començar el dia. A la Índia sempre es saluden amb “Namaste”. I quan es pon el sol, agraeixen el dia que ha passat.
Ens va impactar la seva vida, i tot i que nosaltres ens podia semblar trista, ella la viu amb molta alegria, orgull i agraïment.
Dona molt valor a la família.
Tot segit podeu llegir les preguntes que li vam fer i les repostes
Martí M:- Quants llibres has escrit? Amb quin has gaudit més?
Uns quinze. Vaig gaudir molt amb el llibre de la Komal.
Elisenda: – El que expliques al llibre “La petita filla del Ganges” és tot real?
Tot és real, es la seva història.
Laia:- Tens relació i en saps alguna cosa de la teva família biològica?
Si, sobre tot amb una germana que és la mare de la Komal. També tinc relació amb els nebots.
Aniol:- Encara tens relació amb les monges que et cuidaven quan estaves a l’orfenat?
Vaig tenir relació fins que es van morir.
Aran:- A quins països has viatjat?
Senegal, Xile, Paris, Roma,.. a molts països d’Europa. Amb el Pere, el meu marit, ens agrada molt viatjar
Martí C:- Tens pensat escriure un altre llibre per nens i nenes?
Si tinc pensat escriure dos llibres més. Un és la continuació de la Komal. I un altre sobre el bulling
Mireia: – Has tornat a viure a la Índia?
A viure no hi he tornat, però si que hi ha anat temporades. Hi he anat alguna temporada però la meva vida està a Barcelona
Bernat: – Quin menjar t’agrada més d’aquí i de la Índia? M’agrada molt l’arrós.
Nàdia: – Com se’t va acudir fer un conte on parles d’un estel de colors?
La meva filla es diu Komal, i sempre em deia que escriguis un conte on fos ella la protagonista. I faig fer un conte inspirat en el poblat de la Índia Jodhpur, on les cases són blaves
Ona: – A què et va costar més adaptar-te quan vas venir a viure a Catalunya?
A la carn i a les sabates. Al començament no volia menjava res de carn, ara en menjo una miqueta.
També li va costar adaptar-se al silenci
Al final de l’entrevista ens va dedicar amb molta cura els llibres que hem llegit a l’escola.
Namaste (m’inclino davant teu).
