Dinar de Nadal, dijous abans del Teatre i el concert.
-
- Dinar de Nadal
L’últim dia ens quedem a dormir a l’escola. Compartim junts, coses diferents al que és un dia a dia a l’escola.
Un cop acabat el teatre i la festa al centre cívic, tornem a l’escola, amb l’emoció que avui ens hi quedarem a dormir. Ja és fosc i l’ambient de l’escola és diferent.
Mentre uns comencem a preparar sopar, els altres miren una pel·lícula.
Un cop sopats, avui toca el conte dels Minairons i abans d’anar a dormir sortim al voltant de l’escola: N’hi haurà? Com són?
Ben tapats, amb la llanterna i acompanyats de la llum de la lluna, disposats a collir Minairons. El verd dels prats s’està tornant blanc i de les nostres boques un baf ben blanc.
Quina emoció, els veiem, algú els pot agafar, hi ha qui en porta les butxaques plenes i fins i tot hi ha qui en ´te als cabells.
Carregats de Minairons, dins del seu canut i ben cansats ens anem dormir.
Les 8:00, badalls, mandra,i…. algú s’adona que els canuts estan oberts. Els Minairons han marxat. De cop apareix el Peirot, ens deixa paralitzats i algun Minairó que rondava per allà ens ajuda per fer-lo fora. Tothom a riure I el Peirot ha fugit amb la cua entre cames.
Els Minairons ens diuen que venint cap aquí han vist un tió i sortim a buscar-lo.
I per acabar la festa dotze desitjos acompanyats amb crispetes per acomiadar-nos el 2018 i amb ganes de retrobar-nos el 2019.
