Ahir vam passar el dia al barranc de la Teuleria. El primer objectiu anar a buscar els últims fredolics de la temporada.
Endinsar-nos en aquest espai, fa que els nostres sentits es despertin, es posin en acció. la llum, el sons, les olors ens conviden a imaginar.
Comencem el camí per una zona obaga amb molsa, olor de bosc humit i la rosada damunt les fulles. Un silenci molt, molt silenciós, ens evoca la imatge del Peirot i els Minairons. Serà avui que ens el trobarem? Ens estarà vigilant?
Segueixen rastres, .. en qualsevol forat a la roca, imaginem que podria ser el cau d’algun dels nostres petits amics.
Interactuant amb el bosc es generen jocs plens de fantasia. Jocs on cadascú busca el seu espai i el seu temps, a vegades amb el grup a vegades sol, per investigar coses interessants, per fer-se preguntes i buscar respostes.
Es van fent descobertes, sembla que avui l’interés es centra en un aiguamoll on suposen que seria el lloc on feien les teules.
De cop s’escolta algú que crida …. PETROLI, veniu, aquí hi ha petroli!!!!
Una petita torbera amb aigua de colors i una textura més oliosa.
Moltes hipòtesis, converses i ganes d’esbrinar que és el que hi pot haver aquí.
Fem fotos per si algú ens pot ajudar.
I a la tornada, converses tranquil·les i projeccions sobre els llocs on viuran i que faran quan siguin grans.
“Una de les capacitats que els nens tenen de forma natural i en abundància és la imaginació. Aquesta ha de ser la nostra energia natural més ben curosament cultivada... i on han de ser activament animats a viure almenys una part dels seus dies i de les seves vides”.
Mark Patrick Hederman
