Última sessió a ” Enllaços” on durant 4 sessions hem pogut gaudir d’aquest espai.
Hem de matinar però s’ho val.
L’arribada és un temps de compartir i posar-nos a punt, de situar-nos amb el que ens trobarem. I el més esperat, un repte, els adults se senten valents, provoquen un moment de descarrega pels infants que se senten invencibles i es preparen per aconseguir abatre el gran mur.
Aconseguit!!!
Cada u va a buscar el seu petit o gran repte: trepar, saltar, construir… Cada u i seguint el seu ritme va provant de passar per diferents …. Hi ha qui s’hi entreté, prova i torna a provar per aconseguir-ho. Algú busca un racó especial, imagina i fa créixer la seva història.
De cop, una consigna … Construir un refugi, una protecció.
Es van organitzant en grup, per parelles o sols. I les cases van prenent forma: obertes, tancades, amb finestres o sense, grans, petites, amb espai interior i exterior. Decidim si volem compartir les peces o no, fem canvis i també algun xantatge perquè ens deixin la peça que volem. Van buscant estratègies per aconseguir-ho.
Va enfosquint l’espai, els llops surten a buscar menjar, volen aconseguir capturar al màxim de preses possibles. Els més atrevits surten a provocar-los, hi ha qui, però, vol la tranquil·litat i es queda fent les seves coses i protegint-se dins de casa seva. .. Una aturada en el joc per recordar límits, per adonar-nos de la importància de respectar les normes.
Seguim i … comença fer-se de dia. Sabem que el moment de la llum ja és hora de donar per acabat el joc, de deixar l’espai en ordre. Tot el que ha passat haurà sigut la nostra vivència, un record.
I ara un moment de compartir el que hem fet i el perquè, de poder posar paraules a tot allò que hem sentit i també d’expressar-ho en un full.
“Si l’infant viu el plaer de l’acció compartida amb els altres, com saltar, fer equilibri, caure, construir, destruir, això és ja compartir emocions profundes, és ja intercanviar amb els seus companys de joc, participar de les seves iniciatives, és també acceptar el punt de vista de l’altre, els seus projectes i els seus desitjos.” Bernard Aucouturier
