Avui si, hem entrat a l’escola donant la benvinguda a la primavera amb el conte “Els nens de les arrels i a la tarda hem sortit a mirar si pels volts de Tuixent la primavera ja es desperta.
Passegem cap a la Teularia, un indret que encara desconeixem. Pel camí tot marroneja,i en algun indret encara trobem alguna clapa del gel de l’hivern.
Mentre anem caminant trobem alguna petita flor lila i blanca. Sembla que per allà ja han passat els nens de les arrels que han cosit el vestit blanc i blau. Fins i tot la Laia i l’Ona s’adonen que dos dels nens estaven junts quan han passat per davant de la flor i li han donat els dos colors.
El camí transita per un bosc ple de boix i estem intrigats per quan arribarem en aquest indret desconegut, com serà? En Brahim s’adona que devem estar a prop perquè en el camí hi ha algun tros de teula. I si veiem quatre parets de pedra i unes bigues de fusta que ens fan pensar que allà, fa anys hi havia si més no una casa. A dins un seguit de teules. Unes teules més grosses i gruixudes i no tant fines. Segurament les feien a mà sense cap màquina, ha dit la Laia.
Ens hem imaginat com pujaven a treballar en aquell indret i com feien les teules i on les coïen. Tot fent aquestes suposicions uns quants han descobert una petita cova amb un petit ratpenat, que ens ha captivat l’atenció bona part de la jornada.
