Quan una persona se’n va sense avisar et deixa tocat per tot arreu…
Un dolor que t’oprimeix el pit.
Voldríem compartir el que la Montse ens va ensenyar sense ser-ne conscient, segurament, i li volem agrair:
Gràcies Montse per entrar cada migdia per la porta de l’escola amb amabilitat i ganes de treballar.
Gràcies per pujar les escales de la comunitat de petits amb un somriure i un posat ferm.
Els nens i les nenes s’emporten la teva veu forta i les teves abraçades. Us en fèieu moltes i te’ls estimaves amb bogeria, igual que ells a tu.
Gràcies pels teus jocs i els teus contes, aquells que molt sovint havies d’explicar el mateix perquè així es sentien segurs i ben acompanyats.
Montse, que tocats ens has deixat, però ens quedem amb l’agraïment d’haver-te tingut tots aquests anys amb nosaltres i haver gaudit de la teva essència. GRÀCIES.
