La plaça de Sant Pere. En primer terme es veuen els estris d’un carreter que realitza la seva activitat al carrer. Al fons, l’escola Ignasi Iglésias, a la muntanya de Montjuïc. (Fons Arxiu Històric. Ajuntament de Girona)
L’escola va ser inaugurada el diumenge dia 3 de setembre de 1933 pel President de la Generalitat Francesc Macià i Llussà. A l’acte també hi van assistir el Governador de Catalunya, senyor Selves; el sotssecretari del Ministeri d’Instrucció Pública, senyor Jaume Pi i Sunyer, i altres personalitats.
El nom que va rebre l’escola en els seus inicis va ser el d’Ignasi Iglésias (1871-1928), recordant la figura del destacat escriptor, dramaturg i poeta del Modernisme Català.
Les gestions per a la creació d’aquest centre escolar ja havien començat uns anys abans quan es va detectar que al barri de Pedret, eminentment obrer, feia falta la construcció d’una escola. D’aquesta manera, els nens i nenes d’aquest barri no haurien d’anar al “Grupo Escolar” (actualment CEIP Joan Bruguera), evitant els problemes de massificació, de llunyania i dels perills del trànsit en fer tan llargs desplaçaments.
D’aquesta manera, el 26 de juliol de 1930 ja es van iniciar les gestions per a l’adquisició dels terrenys i per a la realització de l’escola. El 14 de novembre del mateix any, la proposta va ser acceptada per l’Ajuntament de Girona.
Es va encarregar l’obra a l’Arquitecte Municipal de Girona, senyor Ricard Giralt i Casadesús, que el 1932 va presentar el projecte. Aquest, responia a la idea d’abandonar tot element decoratiu, reduint les façanes a la seva màxima simplicitat, seguint els criteris del grup d’arquitectes per al progrés de l’arquitectura contemporània i que s’impregna dels valors de l’escola republicana, seguidora dels corrents pedagògics més avançats de l’època. Va estar pensat per a una capacitat inicial de 150 nens i 150 nenes.
Dibuix original de Ricard Giralt, del primer projecte de l’escola. (Fons arxiu històric-Ajuntament de Girona)
De seguida es va veure que, paral·lelament, feia falta construir també una cantina perquè ens nens i nenes es poguessin quedar a dinar i, així, no haver de voltar tant pels carrers.
Al llarg del temps, l’edifici escolar ha sofert diverses ampliacions i modificacions per anar adaptant les dependències a les necessitats escolars dels diferents moments. Al 1973, per exemple, es va construir el pati per sobre la carretera que puja a la muntanya.
D’IGNASI IGLÉSIAS A MONTJUÏC
Sobre el nom de l’escola, actualment és el d’Escola Montjuïc, oficialment des del juliol de 1959. Els directors de l’època (hi havia un director per a l’escola de nens: José M. Ministral i Masiá, i una directora per a l’escola de nenes: María Fabrellas Ribas) demanen que el nom de l’escola sigui el de “Montjuïc”, atenent una ordre ministerial de 1938, a les acaballes la Guerra Civil, en la que s’ordenava que els noms de les escoles fossin d’acord amb el règim franquista.
“Por todos los ayuntamientos de la España liberada se procederá a la revisión de los nombres que tenían las Escuelas y Grupos
escolares con anterioridad al 18 de julio de 1936, con el fin de que su denominación responda plenamente a los ideales de nuestro Movimiento Nacional.” BOE núm. 114. 22 d’octubre de 1938.
En l’argumentació que justifica la petició del nom, s’obvia l’original d’ Ignasi Iglésias, i només es comenta que fa anys que “oficiosamente ya se usa el nombre de su ubicación geográfica”. Per acabar de reblar l’argument es posa com a motiu del canvi de nom, la celebració del 150 aniversari dels fets anomenats “los sitios de Gerona”, en els quals el castell de Montjuïc hi va tenir un paper destacat. Per això, es demana, a més del canvi de nom, que es col·loqui a l’escola una “lápida que recuerde el nombre de la escuela y la gesta memorable de la Fortaleza”. I així va ser. Es va fer una gran festa amb participació de les autoritats, alumnes i famílies.
PASSAT, PRESENT I FUTUR
Com deia el poeta Salvador Espriu, “no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre la pregunta, què volem ser?”. L’escola Ignasi Iglésias-Montjuïc té una llarga trajectòria històrica en la ciutat i en la pedagogia de tantes persones que hi han viscut molts o pocs anys de les seves vides. Aquesta llarga història ens encoratja a escriure present i futur per continuar sent, en paraules de Joaquim Nadal, “un far blanc de cultura i pedagogia encarat a la visió més completa i monumental d’una de les façanes de la ciutat històrica. Aquest diàleg entre la modernitat i el pes de la història hauria d’il·luminar permanentment amb goig els mestres i els alumnes d’aquesta escola”.
Per saber-ne més:
