Exposició Domènec Fita

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE I VEUREU UN PETIT VIDEO

Aquest projecte artístic es va iniciar l’any passat però es va deixar a mitges per la pandèmia i el confinament. Al mes de setembre la nostra directora jubilada Glòria Bonal va tornar a reemprendre aquest projecte amb altres especialistes.

Domènec Fita va morir el 9 de novembre de 2020 no va poder veure acabat aquest projecte realitzat pels alumnes de l’Escola Montjuïc. Gràcies a la Fundació Fita, al Centre d’art Contemporani “Bòlit” i al personal docent i als alumnes per fer realitat aquesta exposició.

A partir de les 18h d’avui 15 de gener fins el 14 de febrer podreu gaudir de l’exposició. Cliqueu aquí per veure el Flyer.

A continuació, veureu un petit recull dels mitjans de comunicació sobre l’exposició.

EL PUNT

TV GIRONA. MINUT 17:58

RADIO GIRONA

 

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Plaça Pou Rodó 7-9 / 17004 Girona

Dimarts i dimecres de 10 a 14 h

Dijous i divendres de 10 a 14 h i de 17 a 19 h

Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 19 h

Diumenges i festius d’11 a 14 h

Un nou projecte per a un nou temps: LA CREATIVITAT (i IV)

En aquest últim capítol d’articles que hem fet sobre els pilars que basteixen el projecte educatiu de l’escola Montjuïc, tanquem avui aquest cicle amb un aspecte essencial: la CREATIVITAT, que sovint s’associa només a la vessant artística, però que en el nostre cas volem que es tingui present també en totes les propostes, en l’àmbit que sigui, perquè s’ha d’entendre aquesta creativitat en el sentit més ampli possible, posant la imaginació, i l’atreviment a provar respostes diferents davant d’una realitat que se’ns planteja, a no tenir por d’equivocar-nos perquè de l’error se n’aprèn, i perquè de plantejar diferents respostes és quan l’aprenentatge es consolida.

Per reflexionar sobre aquest tema de la creativitat, en aquest cas donarem la paraula a dues veus que ens han inspirat molt. Per una banda, us deixem escrit un conte especial, que ens fa pensar en el mal que fa “matar” la creativitat: “Una flor vermella amb la tija verda”, de l’escriptora Helen E. Buckley.

I per altra banda, una breu conferència de Ken Robinson, profesor que ens ha deixat aquest mateix any 2020 i que aquests últims anys va en fer moltes amb un títol provocador: “L’escola mata la creativitat?” La gravació és del 2006 però és absolutament actual i molt recomanable. (prop de 80 milions de visualitzacions en diferents plataformes).

EL CONTE: UNA FLOR VERMELLA AMB LA TIJA VERDA , D’HELEN E. BUCKLEY

Hi havia una vegada una nena petita que anava a l’escola. Un matí, la mestra va dir: – Avui farem un dibuix.  – Bé !,  -va pensar la nena. Li agradava molt fer dibuixos. Podia fer lleons i tigres, i trens, i vaixells. Va treure els seus llapis de colors i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir: -Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tothom semblés preparat.  – Ara!  -va dir la mestra, – farem flors. – Bé,  -va pensar la nena, i va començar a fer belles flors amb els seus llapis de colors taronja, i rosa, i blau. Però la mestra va dir: -Espera !  Va fer un dibuix a la pissarra. Era vermella amb una tija verda.  -Apa, ara podeu començar. – La nena va mirar la flor de la mestra. Li va agradar més, però no va dir res. Simplement va girar el full i va fer una flor com la de la mestra. Era vermella amb una tija verda.

Un altre dia, la mestra va dir: – Avui farem alguna cosa amb fang.  -Bé! -va pensar la nena. Podia fer tot tipus de coses amb argila (serps i ninots de neu, elefants i ratolins) i va començar a apretar i estirar la bola d’argila. Però de nou la mestra va dir: -Espera, t’ensenyaré com fer-ho”. I va mostrar a tothom com fer un plat fondo. La nena només va fer rodar l’argila en una bola rodona i va preparar un plat com la de la mestra.

I ben aviat la nena va aprendre a esperar i fer coses com la de la mestra. I ben aviat ja no va fer coses seves.

I aleshores va passar que la nena i la seva família van anar a viure a una altra ciutat i la nena va haver d’anar a una altra escola. El primer dia que va anar a l’escola la mestra va dir: -Avui farem un dibuix. – Bé ! -va pensar la nena, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer. Però la mestra no va dir res. Ella només caminava per la classe. Quan va arribar al costat de la nena li va dir:

– No vols fer un dibuix?

-Sí  -va dir la nena. -Què he de fer? 

-Bé, no ho sé , tu mateixa. – va dir la mestra.

I de quin color? – va preguntar la nena.

De qualsevol color – va respondre la mestra. – Si tothom fes el mateix i amb el mateix color, com sabria què ha fet cadascú i de qui és cada dibuix?

I llavors la nena va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda.

——————————

TED TALKS 2006- KEN ROBINSON : “DO SCHOOLS KILL CREATIVITY?” (subtítols en català)

En homenatge a Ken Robinson:  “Si no estàs preparat per equivocar-te, mai no trobaràs res original”

 

Recordeu que podeu fer arribar els vostres comentaris o suggeriments per al debat a info@escolamontjuic.cat

Un nou projecte per a un nou temps: LA MOTIVACIÓ (III)

En l’educació dels que ja som adults sovint ha estat present un model basat en una relació de poder d’un sobre l’altre. No fa tant que la tarima era un dels exemples que marcava aquesta superioritat del professorat per sobre de l’alumnat.

El nostre referent, el mestre i pedagog francès, Célestin Freinet (1896-1966), també ens inspira en les seves “Invariants pedagògiques” quan considera que l’adult (sobretot, però no només, es refereix al mestre) no està per damunt de l’infant, i que l’infant és de la mateixa naturalesa que l’adult. En aquest cas, s’escau perfectament aquesta afirmació pel que volem comentar sobre la motivació.

Dins d’aquest poder, hi entrava la possibilitat d’estimular o sancionar determinades conductes a través de premis o càstigs.  Amb el premi i el càstig estem utilitzant un estímul exterior a la persona per motivar o regular determinades conductes, sobretot fixant-nos només en el resultat final que volem aconseguir (aquesta nostra societat té molta pressa), i en canvi no donem cap importància a la reflexió del procés.

Amb aquesta idea de fomentar l’autonomia, i cercar que l’infant aprengui a valorar, organitzar i adequar la resposta, és important que afavorim que sigui ell mateix que valori els resultats i el camí que ha seguit per arribar-hi.

La col·laboració i acompanyament de l’educador en el procés d’aprenentatge, és clau perquè el nen o la nena sigui conscient dels seus actes, de les seves emocions, del que ha passat, del que ha fet, de com ho ha fet, de com ho pot millorar la propera vegada, de com s’ha sentit amb els èxits o els fracassos…

En definitiva es tracta de promoure, a casa, a l’escola, a altres propostes educatives no formals, una motivació interior que provingui de les ganes de superar-se, d’afrontar nous reptes, de conèixer, de saber, de descobrir, d’experimentar, d’entendre, de fer-se bones preguntes, de tenir curiositat pel món que ens envolta, per saber sobre allò que desconeixem, per expressar allò que sentim a través de qualsevol tipus d’art…en definitiva forjar una actitud vital desperta, que ens serveixi d’estímul per continuar aprenent i creixent sempre.

Aquesta és la motivació que volem per a la nostra escola, per als nostres alumnes. Una motivació que no busqui estímuls o premis externs i efímers, sinó que construeixi personalitats despertes i curioses, que es faci preguntes, i sobretot que reflexioni sobre el procés del que va aprenent, perquè aquesta és la clau per superar-se i afrontar els nous reptes que la vida els anirà plantejant.

Recordeu que teniu un fil de debat a disposició, al correu info@escolamontjuic.cat

Ben aviat, últim capítol d’aquesta sèrie sobre el nou projecte: LA CREATIVITAT (i IV)

 

Un nou projecte per a un nou temps: L’AuToNoMiA (II)

El curriculum de l’educació primària a Catalunya es fonamenta en l’assoliment d’unes competències bàsiques, que s’organitzen en àmbits i dimensions. Ei, que ja fa anys que les lleis han canviat i allò de les assignatures i els zeros, i les notes amb números hauria d’haver passat a la història, perquè el procés d’aprenentatge és tota una altra cosa.

Ja se sap, les lleis sempre van més a poc a poc que els canvis socials i del que la societat necessitaria. Les lleis educatives tornen a sortir a les portades per picabaralles polítiques, i mentrestant qui pot fa la viu-viu entestant-se a tenyir de blanc i negre una realitat que ja és de OLed…

En fi, com dèiem, el curriculum a Catalunya es basa en l’assoliment d’unes competències, una de les quals és l’autonomia i iniciativa personal, un dels pilars claus del projecte educatiu de l’escola de Montjuïc.

Jean Piaget, piscòleg i pare de l’epistemologia genètica (1896-1980) escrivia a inicis del segle XX que “tota acció educativa (no només escolar) ha d’estar adreçada a aportar elements d’observació, reflexió, motivació…que ajudin a posar en funcionament mecanismes interns de qui aprèn, perquè pugui elaborar els seus propis conceptes i aprenentatges.” És a dir, facilitem-li les eines i els elements perquè pugui aprendre en el moment que estigui preparat per fer-ho. No podem oferir respostes a preguntes que encara el nen o nena no s’ha formulat. La nostra aportació com educadors ha de respondre i posar en moviment les idees ja existents en l’aprenent perquè a partir d’aquí es pugui produir l’aprenentatge.

Francesco Tonucci, pedagog i il·lustrador italià (1940) no es cansa de parlar en les seves conferències arreu del món que l’autonomia en les persones comença a desenvolupar-se des del moment que naixem. L’infant s’anirà adonant que el món és quelcom en el que pot incidir, i que la seva activitat genera unes respostes. La nostra acció com a educadors, des del primer contacte, ha de tenir l’objectiu d’aconseguir que se senti una persona estimada, important, capaç, confiant en l’exterior que respondrà a les seves demandes i que li permetrà desenvolupar un marc de referència, la seva personalitat i créixer de manera dinàmica i confiada.

 

Dit d’una altra manera, si no acompanyem el creixement sense deixar que sigui el propi infant que vagi descobrint el que necessita, i vagi aprenent com aconseguir-ho, aquest creixement no serà tal. Estarem potenciant persones depenents d’altri. Donar-ho tot fet no ajuda a a aprendre i sobretot no ajuda a créixer.

A més, a mesura que les decisions que prenem afecten els altres, també aquesta autonomia ens ajuda a aprendre a relacionar-nos amb els altres, a disposar d’habiitats socials. Com podem veure, aquest àmbit d’autonomia personal és clau per al desenvolupament i creixement personal, i és per això que nosaltres, més enllà del que el Departament d’Educació disposa, el tenim com un dels tres grans pilars que fonamenta el nostre projecte i el nostre treball cada dia a l’escola en tots els aspectes, des que obrim la porta de bon matí.

Si teniu ganes d’opinar, o dir-hi la vostra, ja sigui d’aquest o d’altres articles, obrim un canal de debat a través del correu info@escolamontjuic.cat.

Farem un resum de les opinions rebudes !

Properament: LA MOTIVACIÓ (III)

LA MAIMUNA I ALTRES AMICS DEL POBLE SAHARAUÍ

Avui a l’escola hem tingut uns visitants molt especials, l’associació Catalana dels Amics del Poble Saharauí de Girona.

El poble sahrauí és un poble africà que viu dividit des de l’any 1975, una part està al Sàhara Occidental, actualment ocupat pel Marroc, i l’altra viu exiliada a Algèria, als camps de refugiats de Tindouf. Aquests darrers viuen gràcies a l’ajuda internacional, perquè estan instal·lats al mig del desert del Sàhara, on no hi creix res i el clima és molt extrem. Molts nens i nenes com nosaltres viuen sense aigua, ni llum, en tendes de campanya, en condicions molt difícils.

Als més petits de l’escola, el conte de la MAIMUNA ens ha ajudat a conèixer una mica la realitat del Sàhara, i als més grans ens han explicat els projectes de l’associació ACAPS, que amb motiu de la pandèmia s’han vist aturats. Tot i això ens ha agradat molt conèixer que el grup de Dentistes pel Sàhara de Girona van poder ajudar a millorar les boques de 1.000 nens i nenes aquest any passat, i que desseguida que el virus ho permeti es tornarà a posar en marxa el programa Vacances en Pau que permet a molts nens i nenes de passar dos mesos d’estiu al nostre país vivint amb una família acollidora i gaudint d’activitats i d’un temps de vacances lluny de la dura realitat que els toca viure al seu país.

Ens ha agradat molt i hem fet moltes preguntes !

Desembre

Desembre encara conserva l’arrel etimològica de ser el mes deu de l’any, (desem vol dir deu, en llatí) quan el primer calendari romà tenia deu mesos, i el desembre era l’últim.

Després, hi afegiren el gener i el febrer, i el dotzè mes es continuà dient desembre, i així fins ara.

El desembre, aquell mes que els avis recorden que glaçava i nevava molt més que ara, a la plana. Desembre que enceta l’hivern i que tanca un any, aquest especialment complicat, de pandèmia. Un any que a l’escola ha estat estrany, amb molts dies confinats, però també amb la il·lusió d’un nou projecte que ha arrencat amb força i empenta.

Il·lustració de Vladimir Golub

 

Desembre que té gust de Nadal, de família, d’il·lusió, del nadal que no sabem encara si de taula gran, de desena o de mitja dotzena.

Un Nadal que en Miquel Martí i Pol, el poeta que va viure també al redòs del Ter, uns quants quilòmetres riu amunt, en feia uns versos delicats, com era ell.

Torna Nadal
L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
I de la poesia entre versos, a la prosa dietètica… Aquí teniu la teca del menú de desembre (punxeu a la imatge per fer-lo gran).
Finalment, recordeu que els dies 7 i 8 de desembre són festius a l’escola i que l’últim dia del trimestre és el 21 de desembre, amb horari habitual fins a dos quarts de cinc.

Cançons de tardor

Fa pocs dies us mostràvem danses

i avui us mostrem cançons.

Unes quantes cançons de tardor.

Els nens i nenes de l’escola interpretem

un repertori amb molta il·lusió.

Hem gaudit molt dels instruments

i també de la seva preparació.

Esperem que molt us agradi

i si punxeu a la imatge de la dreta

anireu a un altre lloc de la web,

us demanaran aquella paraula secreta

i podreu veure tot el concert.

El 25 de novembre a l’escola

A l’escola de Montjuïc hem volgut que el 25 de novembre no fos un dia com un altre qualsevol, i també ens agradaria que els valors que avui hem treballat els recordéssim cada dia. Prou violència contra les nenes, les noies, les dones !

Voleu veure un resum de les activitats que hem fet ? Punxeu a la imatge.

25 de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones

A Catalunya aquest  2020 ja han mort 9 dones a causa de la violència masclista. A Espanya són 40, les dones que han mort aquest 2020. La xifra de tot tipus de violències patides per les dones no les sap ningú perquè encara són massa silenciades. Fins quan ?

Un any més, tothom s’omple la boca de bones paraules. Els polítics diuen que no n’hi ha prou amb les lleis, que l’important és l’educació. I molts confonen educació amb escola. Potser seria bo recordar també avui que l’educació comença a casa i es completa a l’escola, a les activitats esportives, de lleure, perquè l’educació no és només allò  que es fa de 9 a 2/4 de 5. Els nens i nenes aprenen del que veuen, del que viuen, molt més del que no pas del que els diem. Té més valor el testimoni que la paraula. 

Nosaltres, avui, dia 25, a l’escola de Montjuïc, en parlarem, i hi reflexionarem:

A Educació Infantil, treballarem a partir de contes del que podem fer com a nens i nenes i presentarem el cartell icònic de la Revolució Feminista. Ens farem una foto reivindicant la igualtat de drets per a tothom!

A 1r i 2n de Primària, també iniciarem el treball a partir d’un conte: Les nenes i els nens. Parlarem dels estereotips, i escriurem una frase del que haguem treballat, i de les reflexions que hagin sortit en sortirà un lema entre tot el grup.

A 3r i 4t de Primària, reflexionarem sobre què és el masclisme, què opinen sobre si les dones ho tenim més difícil o no, què voldrem ser de grans. Ho farem a partir d’un vídeo en el que altres nens i nenes també reflexionen sobre aquestes preguntes, i nosaltres també farem el nostre propi vídeo amb les nostres reflexions.

A 5è i 6è de Primària, partirem d’algun vídeo de sensibilització i de la lectura de les germanes Mirabal (dels Contes per a dormir per a nenes rebels) i debatrem sobre el tema de la jornada. També explicarem la simbologia feminista del color lila. Ens pintarem la mà per solidaritzar-nos amb totes les persones que lluiten perquè s’acabi aquesta violència contra les dones.

 

A la tarda, us mostrarem el resultat del nostre treball !

Us convidem també a reflexionar des de casa !

Danses de la tardor-2020

L’AUCA DE LES DANSES DE LA TARDOR

Si la tardor no fos confinada, no hagués estat sense pares i mares aquesta ballada.

Des de P3 fins a 6è, aquí tothom balla i  balla bé.

Tradició, música, i tardor, han fet fora la calor.

I si voleu veure la quitxalla ballant, cliqueu aquí sota i les imatges us apareixeran (això sí, ja teniu la contrasenya ?)

Ai, las ! Per accedir a fotos i videoreportatges, caldrà que sapigueu les credencials que us obrin tots els muntatges.

Un correu us ha d’arribar, amb aquesta contrasenya, i llavors s’haurà acabat el problema.

Seieu al sofà, que són vint-i-més minuts de ballaruga, Ja esteu a punt?

Doncs, a “disfrutar” !!

Novembre

Novembre:

Estrenem un nou mes amb aquella enyorança de no haver pogut sortir al carrer i sentir l’olor de Fires, brogit de gent, música de festa, parades i fred.

Un virus ens vol fer la guitza però nosaltres seguim endavant.

Novembre és aquell impàs entre tardor i hivern, entre Tot Sants i Nadal, entre castanyes i torrons, entre les Fires i Els Mags dels regals i la il·lusió.

Novembre és l’adéu de les orenetes, i dels mosquits (finalment!). És temps d’escaroles, cols, enciam i remolatxa.

Novembre és les primeres tardes a la vora del foc, (o l’estufa, o el radiador, quin remei!) les primeres sopes escaldades, i les torrades.

Novembre també és el record de l’estiu, de l’estiuet de Sant Martí, que un cop passat ja ens fa remenar calaixos per buscar aquells guants que ens escalfen els dits de bon matí.

A l’escola, seguirem aprenent, jugant, estimant, respectant, imaginant, somiant, en un curs estrany, però junts !

I a l’hora de dinar, ja ho veieu, l’escudella s’hi fa present, i les verdures, i el trinxat de col…el novembre ens va dient que el fred arriba i que l’any s’acaba.

Reflexions sobre l’educació en aquests nous temps incerts

El passat 28 d’octubre, el diari El Punt-Avui publicava una entrevista molt interessant amb el pedagog Jaume Sarramona, amb una llarga trajectòria entre d’altres, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. A nosaltres, l’equip de mestres de l’escola de Montjuïc, ens agrada reflexionar sobre la feina que fem, i us convidem a la lectura i la reflexió que persones de la vàlua de Sarramona aporten en moments d’incertesa com els actuals.

Agraïm la col·laboració de la direcció del diari El Punt-Avui que ens autoritza a publicar a la nostra web el text íntegre de l’entrevista.Podeu descarregar els pdf de les dues pàgines aquí: pàgina 18pàgina 19

 

Les nostres Fires de Girona, a Monjuïc, “confitades”

Han sigut dos dies intensos. Els nois i noies de sisè han preparat unes paradetes per a tots els nens i nenes de l’escola, que poc tenien a envejar les atraccions de Fires que aquest any no seran a la Devesa. Hem tingut de tot: tren de la bruixa, casa de la por, casa del riure, petar globus, tòmbola, parada de menjar, bici-xocs, …. ha sigut molt divertit !

I a més sense moure’ns del pati !

Gràcies a tothom !

Voleu veure algunes fotos ? Doncs mireu, mireu aquí