“Els pínceps blaus destenyeixen”L’autora d’aquest llibre és Teresa Giménez Barbany i el va publicar, a l’any 2008, l’editorial Beascoa. Després de molt i molt buscar el seu príncep blau decideix deixar d’esperar i just aleshores li succeeix una cosa màgica… s’enamora d’ella mateixa.
Una història original, divertida i molt molt tendra, que farà riure a tota la família. Un matí de diumenge la mare va cridar: –QUI HA FICAT UNA VACA A LA NEVERA? Una enorme aventura era a punt de començar.
Tan enorme com l’enorme cor de vaca de la Carola Formatgedebola.Ens l’explica la Safasabadell.
Somiar que volem és un dels somnis més comuns, però aconseguir aquest desig, això ja és més difícil. Tot i així, aquest àlbum il·lustrat ens recorda que amb la lectura i la imaginació podem arribar on vulguem i aconseguir tot el que desitgem. Sí, fins i tot volar.
“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. A la talpeta li cau una tifa al cap, però com no s’hi veu gaire ha d’anar preguntant als altres animals, i al final l’ajuda una mosca a esbrinar de qui era aquella caca.
Avui la Gisela Llimona ens explica el conte de “Hi ha un ós sotal l’escala” , una història on la imaginació d’un nen juga un paper essencial per tractar la por, la intriga i la sorpresa d’un infant que creu viure amb un ós a sota l’escala…
“Al llit horribles” Avui de la mà de la Yolanda Lois, coneixerem a la Cèlia una nena a la que li cost molt dormir. Té por i tem els monstres que viuen al bosc. Abans d’anar a dormir la mare li explica que no ha de tenir por, que el Sufi, el seu gat, estarà al seu costat i la protegirà de tots els perills que puguin sorgir.
Just en el moment en que la Cèlia tanca els ulls comença un viatge fantàstic cap a un bosc on es trobarà amb “els horribles”. Un llibre divertit amb personatges simpàtics, que transmeten energia positiva i alegria per parlar d’un tema bastant comú, les pors nocturnes.
“T’estimaré sempre, petitó” és un conte infantil tendre i senzill amb un missatge molt profund que ens parla d’un tema vital com és l’amor incondicional dels pares vers els seus fills. Ens el fa arribar el canal de YouTube #joemquedoacasa.
“L’ovelleta que va venir a sopar”es un conte deliciós ple de valors com l’amistat, la generositat i l’acceptació de les diferencies. A casa del vell llop afamat per sopar sempre hi ha una miserable sopa de verdures!!! Però una nit, truquen a la porta de la petita cabana i es tracta ni més ni menys que d’un pobre xaiet que s’ha perdut. El llop llavors comença a planificar l’estofat suculent amb què s’omplirà l’estómac… Però el be no vol convertir-se en el gran menjar del llop, el que vol és ser el seu amic! Una entranyable història d’amistat de la ma de Safa Sabadell.
“Tres gallines i un paó” d’en Lester L. Laminack. Il·lustracions d’en Henry Cole. Avui al canal de #joemquedoacasa ens expliquen la divertida història de tres gallines que intenten guarnir-se per aturar el trànsit i un paó molt angoixat que no sap com pondre un ou.
Aquest divertit conte ens revela que quan un enveja la feina de l’altre i decideix intercanviar rols, de vegades descobreix com n’és de difícil aquest treball, tot i que d’entrada no ho semblava. Amb un toc d’humor, ens convida a parlar de l’enveja, de com sovint per ego pensem que el millor i el més important és el que tenim o fem nosaltres.
“El Pelut” d’Arianne Faber – Thule Edicions, explicat per la contacontes Gisela Llimona.El Pelut té molt pèl i és d’un negre negríssim. Mentre la nena dormia tan tranquil·la, el Pelut peludíssim i negríssim va voler donar-li un ensurt, però a la nena li va donar un atac de riure. I va ser ella qui li va ensenyar al Pelut com es dóna un bon ensurt, un ensurt com cal, com ha de ser.
Xap!, de Philippe Corentin. Doncs aquesta és la història d’un llop que té molta gana, però molta, moltíssima gana.
“De què fa gust la lluna” MICHAEL GREJNIEC. Un llibre tan rodó i saborós com la lluna plena. Els animals de la selva ens mostraran com les coses compartides sempre fan millor gust. I nosaltres, les mestres i els mestres del Mitja Costa seguint el seu consell hem compartit la lectura d’aquest conte per gaudir-la amb vosaltres…Desitgem que us agradi.
“L’illa de l’avi” de BENJI DAVIES En Leo estima l’avi. I l’avi estima en Leo. I això no canviarà mai. Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tant se val on siguin. De l’autor de La balena. Guanyador del premi Oscar’s First Book de 2014.“Formidable, d’una gran tendresa” The New York Times.
El conte al cabàs d’aquest dimarts, compartit per les biblioteques de Girona en el seu espai setmanal, és “L’home del camió” de Bruno Munari. Una història divertida i enginyosa plena d’entrebancs que el camioner haurà de resoldre. Esperem que us agradi!
Em dic Pere i no sóc ni gran ni petit: sóc mitjà. El pare diu que sóc massa petit per anar sol enlloc, la mare diu que sóc massa gran per plorar i l’avi, a la butxaca, en comptes d’un euro, m’hi posa un caramel.
De vegades voldria ser gran i de vegades petit, però estic fart de ser el mitjà! Un conte de La Galera.
No cal ser GROS I VALENT per poder RUGIR. El ratolí d’aquest conte creu que ser petit pot ser complicat de vegades i per això vol aprendre a RUGIR. Aviat descobrirà que fins i tot la criatura més menuda pot tenir un LLEÓ a dins.Explicat per Safa Sabadell.
En aquest conte “Neda que neda” Leo Lionni ens explica com la unió fa la força i el peix petit no sempre ha de témer el gros. Un clàssic per abordar la superació de les pors i el valor de la diversitat.
Un ratolí surt a buscar un amic. Troba diferents cues marró, verda, amb plomes, graciosa, embullada…però totes pertanyen a animals que no estan interessats en la seva amistat. Per fi troba una cua petita i gris. Podrà el seu amo ser el seu amic?. Explicat per Safa Sabadell.
«El que és bo per a mi, és bo per al meu poble», va dir un rei famós.
I Feliu, un dia de molt vent, va pensar el mateix quan va trobar una corona i se la va posar. De sobte s’havia convertit en Rei. Quina vida l’esperava: caceres, passejades pels jardins reials, recepció d’ambaixadors… Una faula irresistiblement divertida i filosòfica sobre la gran qüestió del poder i els abusos que se’n fan: “Feliu rei de les ovelles” de Olivier Tallec.
Als nois del barri els agrada jugar al futbol en la pista. Però, què passa quan un dia arriben i la pista està ocupada….
Una història sobre el futbol, l’amistat i com les situacions controvertides poden tenir un final imprevisible.
Avui compartim amb tots vosaltres el conte “El monstre de colors” de la il·lustradora Anna Llenas. Ens el fa arribar la M.Rosa Vidiella. En aquest conte, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.
El conte del Cirerer té la intencionalitat de parlar sobre el valor de la paciència, del saber esperar, del transcurs i moment adequat de les coses..
A partir del creixement d’un cirerer i de com el cuida la Mariona, la protagonista de la història, servirà de metàfora, per parlar sobre l’espera, la maduració i la responsabilitat cuidar dels altres.
Autora: Alba Garcia i Puig
Il·lustradora: Alba Garcia i Puig
Compartit per les biblioteques de Girona en el seu espai setmanal “Un conte al cabàs”.
Jaume Copons ens acosta una reflexió per quan ens enfadem, amb una gran solució per quan això passa! A la nova hora de ContaCombel, Copons ens llegeix el seu darrer llibre TOT EL QUE SÉ QUAN M’ENFADO il·lustrat per Emilio Urberuaga.
Comencem una nova setmana confinats i el conte d’avui ens encoratja a que d’aquesta situació que ens sembla un problema aconseguim fer una oportunitat per fer-nos més grans i més forts. Tot seguit us deixem el conte “Què en fas, d’un problema?” a càrrec de Mònica Armangué de la Llibreria Calmot i compartit per les biblioteques de Girona en el seu espai setmanal “Un conte al cabàs”.
Avui diumenge, per fi, ja podeu sortir amb els pares i les mares a donar un vol. Gaudiu mooolt d’aquest dia i oloreu i escolteu perquè trobareu que la primavera ens acompanya. Parlant de companyia, els que ens fan molta son els nostres germanets o germanetes. Aquí us deixem “El conte mes bonic del mon. Tu i jo” que parla dels germans grans i els petits que no han nascut encara o dels que acaben de néixer. Escrit per la Elisenda Roca i il·lustrat per en Raul Guridi. A veure si us agrada tan com el passeig que sens dubte fareu avui amb la família.
Ara que fa dies que ha començat la primavera, hem pensat de començar el dia amb el conte “L’erugeta goluda” a càrrec de Dolors Madeo i compartit per les biblioteques de Girona en el seu espai setmanal “Un conte al cabàs”. Sabeu de que va? Dins d’un ou va sortir una eruga que no parava de menjar, menjar, menjar i menjar! Fins que finalment pateix una transformació…I què li pot passar?
Continuem amb noves propostes, avui us deixem un conte preciós de Leo Leoni sobre un ratolí sommiador que s’anomena Frederick i que ens ha recomenat la Gisela Ruiz Chacon, directora de la biblioteca Elisenda de Montcada. Us proposem la versió feta per la Montserrat Rebollo i compartida per les biblioteques de Girona en el seu espai setmanal “Un conte al cabàs”
Avui, per anar fent un tastet de la Diada de Sant Jordi us deixem un conte que ens porta ContaCombel i Bel Olid amb les Bruixes d’Arlet.