El Wolfang és un nen superdotat que té una gran passió per la música. Es pensa que tots els del seu voltant son  “sota cent” o “esponges”. Vivia  amb l´avia Matilde, la tieta Berta i la seva mare,que tenia una malaltia fins que  es va suïcidar a la banyera. Wolfang va haver d’anar a viure amb el desconegut del seu pare,cosa que no li va fer gaire gracia.

Un bon dia van anar a la platja amb el seu pare el senyor Carles i uns tres nens amics seus(CLAR QUE, ELL PENSAVA QUE EREN SOTA-CENT).Els nens els van agafar per els peus i per les mans i amb una mica   d’ajuda del senyor Carles el van llençar al mar .A en Wolfang,no li va fer gens de gràcia de manera que va reaccionar malament.Al dia següent, en Quim, un dels nens que van assistir a la broma de la platja, va venir a disculpar-se. Li va portar un documental sobre l´espai. Els dos junts se’l van mirar. En Wolfang no era feliç amb en Cares així que,va planejar un pla de fuga. En Quim el va ajudar a fer el pla. En Wolfang aniria a viure a París i estudiaria piano a unaacadèmia de música molt bona. .Desgraciadament no va funcionar.En Wolfang va suplicar a en Carles que el portés a la capital de França,París. Al final el va convèncer. Un cop a París,van buscar l´acadèmia de música Grimalt,on en Wolfang estudiaria piano per un gran concurs.

Ja era el dia de la prova de piano i el van portar a una gran sala.Un japonés va ser el primer en tocar- hi i en Wolfang es va posar gelós. En aquell mateix moment es va adonar que no era el millor i ningú era sota-cent ni esponga. Aquest llibre el recomano a partir de 5è perquè té un vocabulari difícil. Jo el valoraria amb un:NOU!!!!!!!