La Rosa i la Lourdes ens han llegit un poema:
Pluja a la muntanya
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l’esquena dels llops.
la pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja, quan crida,
és la vida.
L’hem escoltat, hem mirat de què parla i ho hem fet en un mural, mireu que bonic ens ha quedat!! FOTOS
