Projecte educatiu

Context

L’escola Joan Montllor està ubicada al Districte VII de la ciutat de Sabadell. L’entorn de l’escola el conforma un barri amb carències d’equipaments, de serveis públics i de recursos. Alhora , però, també compta amb entitats i serveis disposats a col·laborar activament amb el projecte educatiu del centre: entitats d’esplai, biblioteca pública, serveis socials, promoció de la salut, etc.

L’alumnat matriculat a l’escola prové de famílies en situacions econòmiques i socials desafavorides i amb un percentatge important de població d’origen immigrant. Moltes famílies   necessiten sovint l’ajuda de Serveis Socials i d’altres entitats de suport.

En aquest entorn és bàsic fomentar des del centre educatiu, la igualtat d’oportunitats i la justícia social a partir de la valoració de la diversitat per tal de promoure expectatives, condicions i possibilitats d’èxit per a tots els alumnes.

 

Trets d’identitat

Els elements de context que hem descrit, fan necessari que els docents de la nostra escola  comparteixin una mateixa mirada educativa que, de forma coherent, marqui les prioritats del treball a realitzar.

Els valors que sustenten la nostra acció educativa són els següents:

  • Som una escola pública, compromesa amb l’entorn social del barri i participativa en els diferents projectes que ajudin a la seva millora
  • Ens definim com a escola catalana en el sentit que fomentem la llengua i la cultura catalana, ja que som en molts casos, l´únic referent per a l’alumnat.
  • Respecte pels drets individuals i col·lectius i foment de la tolerància entre tots els membres de la comunitat educativa.
  • Escola acollidora, oberta a les famílies i a tota la comunitat educativa .
  • Som una escola que promou el respecte pel nostre entorn natural..
  • Foment de l’esforç, de la feina ben feta i l’autosuperació a nivell personal i acadèmic.
  • Estem oberts a reptes professionals, amb capacitat d’il·lusionar-nos  i d’incorporar innovacions i noves metodologies.
  • Orientem i assessorem a les famílies en la tasca educativa dels seus fills, i en altres aspectes de caire més social.
  • Treballem amb el compromís de compensar algunes de les mancances  dels  nostres alumnes

Elements que configuren el nostre caràcter propi

  • Crear un ambient de treball i de convivència agradable, tant per l’alumnat com pel professorat, que sigui motivador per a l’estudi i el treball
  • Desenvolupar el treball emocional amb els nostres alumnes per afavorir un  clima de benestar i confiança en la convivència escolar.
  • Afavorir la participació entre tots els membres de la comunitat educativa amb l’objectiu de ser un referent cultural de cohesió al barri.
  • Potenciar el treball en xarxa de tots els agents educatius que actuen en el context més immediat per tal d’enfortir vincles entre famílies i centre educatiu, la xarxa entre centres i la relació del propi centre i les entitats de  l’entorn
  • Potenciar la participació en activitats i espais de convivència de l’entorn escolar.
  • Tenir expectatives d’èxit amb el nostre alumnat .
  • Reduir l’absentisme
  • Aconseguir millores en els resultats dels aprenentatges dels alumnes.
  • Aconseguir una millora en l’ ús de la llengua catalana entre els alumnes.
  • Avançar en la definició i construcció de la nostra  línia d’escola.
  • Desplegament curricular que abordi el coneixement de manera global i competencial.  La motivació i la implicació de l’alumnat en la construcció de l’aprenentatge ha de presidir la nostra forma d’enfocar el currículum.
  • Fomentar els aprenentatges reflexius, significatius i funcionals a les diverses activitats per tal d’aplicar-los a la seva vida quotidiana.
  • Potenciar l’itinerari educatiu configurat de la zona : Escola bressol, escola d’infantil i primària i Institut.
  • Garantir la continuïtat en la mirada educativa sobre l’alumnat entre l’educació primària i l’educació secundària.
  • Potenciar un perfil professional que es fonamenti en el compromís amb l’alumnat i l’entorn, la innovació pedagògica i la polivalència curricular.
  • Potenciar una gestió d’aula motivadora, participativa i endreçada que connecti els alumnes a les activitats i desenvolupi la seva autonomia.
  • Potenciar una acció tutorial atenta a les necessitats educatives de l’alumnat, tant en l’àmbit acadèmic, com el personal.  Potenciar el coneixement i la valoració dels punts forts del nostre alumnat i potenciar l’autoestima.
  • Implicar les famílies en el procés educatiu del seus fills.  Per aconseguir-ho, compartirem expectatives d’èxit amb les famílies i vincles de les famílies amb l’escola, mitjançant una comunicació constant i fluïda, fent especial èmfasi en la valoració dels progrés dels alumnes.
  • Potenciar la col·laboració de l’alumnat i les famílies en el funcionament correcte de l’escola.
  • Compartir amb l’alumnat i les famílies la valoració de la constància, la participació i l’esforç.
  • Ser sensibles als alumnes amb problemes personals i d’aprenentatge promovent fórmules d’ inclusió educativa.
  • Promoure valors de solidaritat i de respecte amb la diversitat cultural.

El projecte educatiu gira al voltant de dos grans eixos que són els nostres objectius de treball:

  • Millorar els resultats educatius dels nostres alumnes
  • Millorar la convivència i relació entre tots els membres de la comunitat educativa

L’acció tutorial

L’acció tutorial és un aspecte central de qualsevol projecte educatiu.  Ho és singularment en el nostre context pels factors de risc que intervenen  en el procés escolar del nostre alumnat.  Així, doncs, l’acció tutorial  s’ha d’orientar a atendre  les necessitats educatives de cada alumne de forma integral amb la finalitat d’assolir l’èxit escolar i l’equilibri personal.  Els elements rectors de l’acció tutorial són:

  •   Enfortir el lideratge sobre els alumnes i els grups classe.
  • Generar expectatives d’èxit en els grups classe i amb cada alumne en particular amb la finalitat de potenciar l’autoestima i la confiança en les pròpies possibilitats.
  • Liderar la prevenció i les actuacions  de reconducció de l’absentisme.
  • Detectar necessitats de l’alumnat i articular la resposta educativa.
  • Enfortir els lligams amb la família per aconseguir la implicació en el procés d’aprenentatge.
  • Projectar l’activitat dels alumnes per donar valor a la feina escolar per part del propi  l’alumnat, les famílies i l’entorn.
  • Enfortir el treball de  les emocions i  la convivència
  • Enfortir la gestió de l’aula per garantir la participació activa i eficaç de l’alumnat.
  • Enfortir la creació de vincles amb l’alumnat, l’autoconfiança i la valoració de l’esforç.
  • Assegurar l’acció coherent del professorat que intervé en el grup classe

Enfocament del currículum

  • Enfocament competencial del currículum. Es considera prioritari que l’alumnat pugui fer un ús funcional dels seus aprenentatges que el porti a la reflexió i la verbalització sobre allò que aprèn en comptes que l’alumnat adquireixi continguts descontextualitzats.
  • Es considera prioritari el treball de la competència comunicativa, la matemàtica, l’aprendre a aprendre i l’autonomia personal.  En aquest sentit, es dóna valor prioritari al treball intensiu i sistemàtic de la competència comunicativa i la competència matemàtica
  • Es considera prioritari donar valor transversal a la competència comunicativa. Això implica que en l’accés als coneixements que ofereixen les diferents matèries, la verbalització d’aquests coneixements  té caràcter prioritari.  Es dóna prioritat a que l’alumnat sàpiga entendre i explicar allò que aprèn per sobre de la repetició mecànica de coneixements
  • La presencia de la llengua en les diferents matèries no ha de ser només implícita, sinó conscient i explícita.  Les habilitats lingüístiques vinculades a la comprensió i expressió oral han de ser treballades sistemàticament en altres àrees com a procediments de treball habitual (comprensió dels textos, resums d’aprenentatges i producció de textos, presentacions orals…).  Per dir-ho de forma resumida, es dóna prioritat a que l’alumnat pugui verbalitzar el què ha après i pugui aplicar-ho a situacions pràctiques, que no pas memoritzi continguts, sense deixar de donar importància a la memorització com a element important del coneixement i de l’aprenentatge.
  • Es promou un enfocament de les activitats escolars que siguin significatives i contextualitzades, que connectin amb les vivències de l’alumnat i motivi l’aprenentatge. En aquest sentit, la realització de projectes té un paper rellevant en l’enfocament del currículum perquè donen sentit a les activitats  i permet donar funcionalitat als aprenentatges.
  • La incorporació de tecnologies digitals ha de tenir un pes rellevant en l’adquisició del currículum perquè aporta agilitat i funcionalitat en les activitats, són motivadores per a l’alumnat i aporten elements que ajuden a potenciar l’autonomia personal.

Processos d’aula

  • En el context dels nostres centres, adquireix un valor prioritari la funció de lideratge del docent.  El docent atén les necessitats educatives de tot l’alumnat i connecta emocionalment amb els alumnes esdevenint un referent reconegut per l’alumnat i les famílies.
  • La gestió de l’aula ha d’anar orientada a mantenir la connexió activa dels alumnes a les activitats.  Per aquest motiu, es considera prioritari:
  • Contextualitzar les activitats que es fan cada dia a l’aula: explicitar l’objectiu de l’activitat, generar expectatives i actualitzar els coneixements previs necessaris per dur-la a terme.
  • Verbalitzar el procediment que es seguirà per dur a terme l’activitat.
  • Donar un espai reduït a la intervenció inicial del professor i donar paper actiu a l’alumnat. És important combinar el treball individual, petit grup i/o col·lectiu per tal de mantenir l’atenció i concentració de l’alumnat.  Es considera molt important no allargar els temps d’espera d’intervenció de cada alumne perquè el faria jugar un paper poc actiu en l’aprenentatge i facilita la desconnexió de l’activitat.
  • Tancar les activitats amb la síntesi que verbalitzi allò que s’ha après. Aquest tancament de les activitats ha de permetre que de forma habitual s’incorpori el resum oral i escrit com a forma de verbalitzar i, d’aquesta forma, fixar, els aprenentatges adquirits.
  • Les rutines de transició entre activitats diferents han de ser objecte d’aprenentatge com afavoridores d’una bona dinàmica de treball a l’ aula.
  • La diversitat de l’alumnat a les aules, fa necessari una bona planificació de cada sessió de classe que prevegui el desenvolupament i compti amb materials d’ampliació o de reforç preparats i disponibles per a l’alumnat que ho necessiti.
  • Es considera important i rellevant l’ambientació estimulant de l’aula.  L’ambientació de l’aula motivadora, crea entorns acollidors i predisposa al treball.  També té un sentit funcional perquè permet tenir a l’abast eines per al treball curricular (taules de multiplicació, connectors per a l’expressió escrita, abecedari, responsables de tasques…). La utilització d’ aquests referents d’aula han de ser objecte d’aprenentatge. Un paper important de l’ambientació de l’aula l’han de tenir els treball individuals i col·lectius de l’alumnat.  És molt important projectar la producció de l’alumnat, si pot ser amb la presencia també de les famílies, més enllà del professor.

Activitats que ens defineixen

  • Treball de l’expressió oral com a eix prioritari
  • Treball de la competència comunicativa molt primordialment: escriure, llegir i parlar
  • Projecte de teatre a tota la primària
  • Programa Escolta’m des de P3 fins a sisè implementat des del curs 14/15.
  • Proximitat i acolliment a les famílies
  • Incorporació de noves maneres de treballar, de nous recursos i metodologies de mica en mica
  • Incorporació de metodologies globalitzadores: Ambients a parvulari i primària.

…………………………………………………………………………………………….

PROJECTE LINGÜÍSTIC  actualitzat  setembre 2018

Presentació del document.El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i es basa en el marc legal i en la realitat social de l’entorn on està situat el nostre centre.

El PLC defineix el tractament  de les diferents llengües que trobem a l’escola, per una banda el respecte a les diferents  llengües maternes de l’alumnat, la definició de la llengua vehicular i el tractament de les llengües curriculars.

Aquest document es revisarà anualment i s’establiran objectius de millora que quedaran recollits al pla anual del centre.

La direcció del centre vetllarà per la seva distribució i coneixement a tota la comunitat educativa.

Aprovació del PLC: Setembre 2018                                             Per què un nou projecte lingüístic?

 Perquè la composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat substancialment en els anys darrers

Perquè s’ha d’entendre la llengua com a vehicle de comunicació i també de convivència.

Perquè cal adaptar els programes d’immersió lingüística a la nova realitat de l’alumnat.

Perquè l’aprenentatge de la llengua es fa des de totes les àrees del currículum.

Perquè cal una visió conjunta de centre educatiu de l’acollida lingüística (i no lingüística) de l’alumnat nouvingut.

Perquè des del currículum hem de treballar la diversitat lingüística del centre i de la societat.

Perquè hem de saber reconèixer les llengües de la nova immigració, incorporant-les a l’àmbit escolar. “Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d’Innovació Subdirecció General de Llengües i Entorn”.

Perquè cal adaptar la comunicació del centre amb les famílies a la nova realitat.

1.CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC                                             1.1.Context escola.                                                                       L’escola Joan Montllor està ubicada al Districte VII de la ciutat de Sabadell. L’entorn de l’escola el conforma un barri amb carències d’equipaments, de serveis públics i de recursos. Alhora , però, també compta amb entitats i serveis disposats a col·laborar activament amb el projecte educatiu del centre: entitat d’esplai, biblioteca pública, serveis socials, promoció de la salut, etc.

L’alumnat matriculat a l’escola prové de famílies en situacions econòmiques i socials desafavorides i amb un percentatge important de població d’origen immigrant. Moltes famílies   necessiten sovint l’ajuda de Serveis Socials i d’altres entitats de suport.

En aquest entorn és bàsic fomentar des del centre educatiu, la igualtat d’oportunitats i la justícia social a partir de la valoració de la diversitat per tal de promoure expectatives, condicions i possibilitats d’èxit per a tots els alumnes.

1.2. L’escola

 La nostra escola és un centre de màxima complexitat, per tant és tracta d’una escola amb unes característiques específiques, que venen determinades per l’entorn i el tipus d’alumnat.

L’escola Joan Montllor és un centre petit, amb una matrícula que supera els 190 alumnes. 31,7% ètnia gitana, 62,3% origen estranger (Marroc, subsaharians, sud-americans) i al voltant del 6% autòctons no gitanos ( dades desembre 2018).

A l’escola disposem de pocs espais d’ús comú, per la qual cosa s’ha de racionalitzar l’ús d’aquests espais i a vegades és difícil buscar un lloc per fer reforços o desdoblaments.

El nostre centre està dins d’un Pla d’autonomia i també participa en un pla d’entorn , molt minvat últimament per les retallades pressupostàries.

1.3.Famílies i alumnat.

 Tenim un gran nombre d’alumnes d’origen estranger , encara que molts d’ells ja són nascuts a Catalunya.

El segon col·lectiu amb més representació a l’escola , són els alumnes d’ètnia gitana, molts d’ells procedeixen de famílies d’alt risc d’exclusió social.

El col·lectiu més reduït és el de famílies autòctones no gitanes, moltes vegades aquestes famílies també tenen problemàtiques força complexes.

Una part important del nostre alumnat pertany  a un entorn empobrit i/o desestructurat, quasi bé totes les famílies reben ajuts per llibres i material i els usuaris del menjador tenen beca de diferents quanties.

L’escola ha de ser un referent positiu pel nostre alumnat en molts àmbits . Per una banda respecte a la llengua de comunicació i vehicle d’aprenentatges, ja que en aquest cas l’escola és l’únic referent. També és molt important el treball de valors, de diàleg, de tolerància, de respecte, ja que a vegades és difícil la relació, o l’acceptació entre les diferents cultures que conviuen a l’escola.

2.LA LLENGUA CATALANA:  LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

La llengua catalana ha de ser el  vehicle d’expressió normal en el centre tant en les activitats internes com a les de projecció externes, tot i que en moltes ocasions fem servir català i castellà per molts documents que lliurem als pares.

2.1.Relació amb les famílies

Donat que la majoria de les famílies parlen castellà, inclòs les d’origen estranger, els comunicats escrits als pares es faran en les dues llengües si ho creiem necessari. Sovint veiem la necessitat de dirigir-nos als pares en llengua castellana per tal de no afegir més dificultats a la comunicació. També en alguns casos hem de demanar la intervenció d’una mediadora quan tampoc assegurem la comunicació en llengua castellana. La llengua que utilitzem en els informes que lliurem als pares és el català, però en les entrevistes personals ens hem d’assegurar de la seva comprensió.

2.2.Menjador

Al menjador, igualment, per seguir la línia que marca l’escola i reforçar el seu aprenentatge, la comunicació normal entre els monitors i els alumnes ha de ser el català, quan sigui possible. Demanarem monitors que puguin expressar-se en català perquè els nens han d’anar dominant la llengua catalana i ser capaços de utilitzar-la en els diferents àmbits de la vida quotidiana.

2.3.Activitats extraescolars

Les activitats  extraescolars que es realitzen a l’escola amb els nens també es farà en català.

 2.4.Cultura catalana

Celebrem les festes arrelades a la cultura catalana: la Castanyada, el Nadal, la Mona, el Carnestoltes, San Jordi, etc., perquè tots els alumnes puguin conèixer les tradicions del país on viuen.

(Lligam amb l’entorn, amb el coneixement del medi social, amb les tradicions.)

3.ENFOCAMENT DE l’ÀREA DE LLENGUA

  • En el nostre pla de treball es considera prioritari el treball de la competència comunicativa , la matemàtica i el treball d’emocions.
  • Es considera prioritari donar valor transversal a la competència comunicativa. Això implica que en l’accés als coneixements que ofereixen les diferents matèries, la verbalització d’aquests coneixements té caràcter prioritari.  Es dóna prioritat a que l’alumnat sàpiga entendre i explicar allò que aprèn per sobre de la repetició mecànica de coneixements.
  • La presencia de la llengua en les diferents matèries no ha de ser només implícita, sinó conscient i explícita. Les habilitats lingüístiques vinculades a la comprensió i expressió oral han de ser treballades sistemàticament en altres àrees com a procediments de treball habitual (comprensió dels textos, resums d’aprenentatges i producció de textos, presentacions orals…).

3.1.Català

 3.1.1.Expressió oral.

 L’expressió i la comprensió oral al parvulari són activitats que apareix en molts moments al llarg del dia,  podríem dir que es la base o el principi del posterior procés lector, tot i que sempre està present també quan es realitzen altres activitats destinades a desenvolupar aquestes capacitats

Al llarg de la primària no s’ha de donar menys importància a la llengua oral.

 Per treballar aquest aspecte a l’escola fem les següents activitats:        

Suport lingüístic:

És una franja setmanal (30 minuts cada mig grup ) que dediquem a treballar l’expressió oral, per adquirir vocabulari, camps semàntics… i que els nens siguin capaços d’expressar-se correctament en diferents situacions, adquirint un llenguatge proper i útil.

A primària –> Es realitza en petit grup, ja que cada classe es parteix en dos i durant 30 minuts es realitza suport lingüístic i l’altra mitja classe amb el mateix temps està fent comprensions orals.

A infantil –>  Es realitza en petit grup, ja que cada classe es parteix en dos i durant 30 minuts es realitza suport lingüístic i l’altra mitja classe amb el mateix temps està fent treball de bits. Cada mes es treballarà un camp semàntic, relacionat amb l’estació de l’any, festes, sortides o temes de medi… l’activitat de suport lingüístic cada més varia.

L’espai O:

A E. Infantil: És un espai on s’aprofita per fer modelatges per aprendre a expressar-se correctament, per aprendre les regles bàsiques de comunicació i també per establir diàlegs en relació amb els centres d’interès o projectes que anem treballant.

A través del diàleg es desenvolupa el llenguatge, s’estructura el pensament i es reforça la seguretat i l’autoestima. A l’aula, a part de l’espai O, quan conversem també estem treballant. Busquem que hi hagi situacions de diàleg i destinem temps a parlar sobre diferents temes: cap de setmana, les seves experiències,…

A Primària: És un espai de trobada, on tots ens veiem les cares i on ens predisposem a parlar, a aprendre, a dir-nos coses sobre coneixements, sobre emocions…a fer preguntes, a respondre preguntes, a fer un resum o síntesi oral del que hem fet, a recordar normes, acords, a fer valoracions de fets ja passats i que hem compartit tots …. En definitiva, un espai obert que convida a parlar de qualsevol tema i on el principal objectiu és aprendre a parlar en grup, respectar els torns de paraula, explicar coses relacionades amb el tema que s’exposa, mantenir una conversa coherent i endreçada. Cal treballar de forma assembleària per tal que tothom pugui parlar, exposar els seus interessos o conflictes. Pot ser un bon espai de mediació de conflictes.

Exposicions orals:

Metodologia: Treballar a tots els cursos situacions de parla davant de tota la classe ( recitar algun poema, cantar una cançó, explicar alguna cosa que els ha succeït….

A partir de tercer es treballaran les exposicions orals seguint el model de les proves diagnòstiques. El model de les proves té la plantilla elaborada que han d’omplir els alumnes amb les idees que volen exposar. El mestre ha de fer modelatge perquè a partir d’aquesta plantilla, els alumnes han d’aprendre a construir frases per l’exposició. (A l’ordinador, a la carpeta d’exposicions orals hi ha models fets que es poden treballar durant el curs).

A l’hora d’avaluar, utilitzarem la mateixa prova que es passi a les proves diagnòstiques. A més, avaluarem a partir dels criteris d’avaluació estipulats a les proves: adequació i coherència, lèxic, morfosintaxi, prosòdia i aspectes no verbals.

Exemples:                                                                                            Les comarques:  Tothom treballa les comarques (relleu, rius, planes, ciutats, clima, serveis, habitants….) Cada grup es prepara una comarca i cada component del grup exposa un d’aquests aspectes treballats.  Es pot preparar a la classe amb el tutor o/i  a informàtica ampliar la informació.

Els animals: Buscar informació en llibres i internet sobre la vida, característiques, nom científic, tipus… . Elaborar el calendari  de quan li toca a cadascú i ajudar tan el tutor com el mestre d’informàtica a fer l’exposició. Curta i concisa.

Autobiografia: Tractar tots els punts referents a la seva vida: data i lloc de naixement, nom, cognoms, pares, avis, domicili, descripció senzilla i aficions.

Preparar un petit discurs pels pares i alumnes nous de P-3. Què han de dir, com ho han de dir, idioma en què ho diran…

Preparar un petit discurs als pares per l’acomiadament de sisè. Les seves experiències, quan van arribar a l’escola, quin record tenen de tota l’escolarització….

Els oficis: Orígens, característiques, utilitat, eines que fan servir, on s’aprèn, si coneixen algú que el realitza…

Proposta:  6è-à Preparar presentació festival de Nadal,  preparar el pregó de Carnestoltes i El discurs d’acomiadament de sisè davant els pares.  A més d’aquests obligatoris, es pot fer qualsevol altre que s’estimi oportú.

5è  Autobiografia i discurs de presentació pels pares i alumnes nous de P-3.  A més d’aquests obligatoris, es pot fer qualsevol altre que s’estimi oportú.

3r i 4t  A tercer, tema de medi, nom de la classe, els animals, els oficis.

Avaluació:

Els mestres, al llarg del curs, realitzaran totes aquestes activitats per que els alumnes aprenguin a expressar-se correctament. Al final de curs, es passaran proves per avaluar l’expressió oral dels nens i les nenes.

Les proves es basen en unes làmines  de diferents temes propers a l’alumne: escola, carrer, casa, platja, fira etc. Aquestes làmines van acompanyades d’unes preguntes de lèxic, petits diàlegs…

A E. Infantil es passarà la prova del termòmetre lingüístic.

Termòmetre lingüístic: És una eina d’avaluació de l’expressió oral. Es passar durant el segon trimestre de P-5. S’obté una fotografia del grup-classe pel que fa a l’expressió oral després d’haver treballat durant P-3, P-4, i primer trimestre de P-5. Ens permet replantejar-nos el treball realitzat i sobretot com continuar treballant a partir d’aquell moment. Ens permetrà veure l’evolució.

Convé treballar la producció oral amb modelatge amb activitats sistemàtiques i diàries.

 3.1.2.Comprensió oral.

La comprensió oral es farà de diferents maneres:

– Amb preguntes orals sobre els textos llegits, amb preguntes directes, altres que permeten respostes obertes o amb opcions, inferencials i crítiques.

– Amb textos on s’han de complir ordres o seguir instruccions.

– Amb audicions de contes, entrevistes, …

L’habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents habilitats que utilitzem en el moment d’escolta.

Reconèixer i identificar els sons i les paraules com a propis i coneguts. Això permetrà donar-los un significat parcial que permetrà tenir accés al significat global del text oral.

Seleccionar allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l’escolta.

Interpretar el missatge, és a dir, atribuir-li un significat.

Anticipar ja sigui per l’entonació, pel que ja s’ha dit o pel context allò que vindrà a continuació. Aquesta habilitat implícitament porta a corroborar o rebutjar les successives hipòtesi que es van realitzant.

Inferir allò que no es diu però que hi és implícit. Per tal que això sigui possible cal que entrin en joc els coneixements previs de l’oient ja sigui sobre el tema del missatge o bé sobre el tipus de text i les característiques del mitjà en les que es desenvolupa.

Retenir el text oral per poder posar en joc els processos esmentats.

Cap habilitat no és dóna aïllada de les altres i és necessari que es produeixin simultàniament per tal que hi hagi comprensió.

Les activitats han de ser breus i freqüents.

Es fan diferent tipus d’activitats a partir de: contes, vídeos, seqüenciacions, notícies, cançons, contes, endevinalles,  jocs, projectes d’aula, webs,…

 

3.1.3.Comprensió lectora.

Metodologia:

Abans de la lectura:

Activació de coneixements previs: fer hipòtesis a partir del títol o les imatges que contingui la lectura seleccionada. Especificar el  propòsit de la lectura a primària.

 Durant la lectura: Fer pauses per reflexionar sobre el nivell de comprensió de la lectura.

Fer anticipacions del que pot passar després , assegurar la comprensió del vocabulari introduït, fer alguna pregunta per comprovar que s’està entenent el text, fer relacions amb altres temes treballats, assegurar la suficient correcció en la lectura que ajudi a la comprensió.

Després de la lectura- Diferents activitats per comprovar la comprensió de la lectura:

Fer preguntes de comprensió literal, inferida i crítica adequades al nivell de l’alumnat.

Explicar que han entès amb les seves pròpies paraules.

Buscar al diccionari les paraules difícils.

Expressar l’opinió sobre la lectura.

Correcció en gran grup , individualment, per parelles…

És important que el mestre faci de model i acompanyi als alumnes en el procés ,donant estratègies per comprendre el text i per extreure les idees principals.

Cada comprensió ha de tenir un propòsit determinat i és , per aquest motiu, que s’ha de fer moltes comprensions amb objectius diferents.

Tipus de comprensions:

  • Escoltar i respondre a les preguntes , ja sigui oralment com per escrit.
  • Llegir un text i explicar amb les seves paraules què ha entès.
  • Per ampliar vocabulari.
  • Per comprendre i analitzar diferents tipus de textos.
  • Amb preguntes obertes, tancades, tipus test…
  • Comprensions relacionades amb l’entorn més proper de l’alumne, o de temes i projectes treballats a l’aula.
  • Treballar els tres tipus de preguntes : literals, inferencials i d’opinió.

3.1.4.Text escrit.

Metodologia:

Observar , reconèixer i saber reproduir  les diferents estructures que configuren un determinat text: Una recepta, una carta, un meil, un conte…

A l’hora de treballar un text, es tindran en compte els següents aspectes

Planificació del text : farem servir una plantilla que ens  servirà de guió per estructurar les idees.

Coherència i cohesió: el text ha de respondre al supòsit que s’ha donat.  Les idees han d’estar ordenades d’una manera lògica i lligades entre elles amb connectors.

Lèxic: ús  d’un vocabulari variat, precís i específic del tema que es demana i sense interferències del castellà.

Ortografia: Valoració de les errades ortogràfiques segons el nivell al que correspon l’alumnat.

A cicle inicial es comptabilitzaran les errades d’ortografia natural i aquelles normes arbitràries més treballades a l’aula.

A partir de 3r, es tindran en compte per treballar en el text les diferents normes d’ortografia arbitrària que cal anar consolidant en cada un dels cursos de primària.

Estructures morfosintàctiques: treball de l’estructura de la frase, concordança del subjecte amb els seus complements, així com dels temps verbals .

Presentació i grafia: L’escrit s’ha de presentar amb netedat, la lletra ha ser llegible sense esforç amb una proporcionalitat i direccionalitat correctes.

Un aspecte important serà la manera de corregir:

 Convé que a cada sessió fem incidència en algun aspecte, no tots alhora: un dia ens fixem amb la coherència (idees i estructura), un altre dia amb la cohesió (connectors i puntuació), un altre amb el lèxic que sigui adequat al text, un altre amb les normes ortogràfiques, un altre com estan construïdes les frases, revisem sempre la presentació…

Corregim una de les produccions entre tots.

 Posem exemples a la pissarra digital dels textos escrits: Com podríem millorar-la? Què podríem canviar? Què falta? Quines faltes d’ortografia hem trobat?…. Mirar de que tots participin en la correcció amb aportacions com: jo hagués posat que…, a mi em sembla que quedaria més bé…., jo crec que faltaria dir que….

 Corregir totes les produccions i parlar amb cada nen amb les coses a canviar, amb cada petit grup…

Què ens hem descuidat? Com ho podríem arreglar? …

També es poden fer comentaris de millora de cara a fer un altre text en properes sessions. Aquests comentaris de millora convé apuntar-los i deixar constància escrita.

3.2.Lengua castellana.

Una gran majoria del nostre alumnat comença la seva escolarització sense conèixer cap de les llengües que s’utilitzen a l’escola, ja sigui vehicular o d’aprenentatge, per la qual cosa serà el català la llengua que ajudarà a la cohesió del grup, i s’introdueix el castellà i la llengua estrangera ( anglès ) a primer de primària, una vegada assegurat un mínim de domini de la llengua vehicular i de cohesió.

A primer es fa més incidència en el treball de llenguatge oral. Per assegurar la diferenciació entre les dues llengües català i castellà, aquestes dues matèries seran impartides per mestres diferents. A 2n de primària els alumnes ja començaran un treball més metòdic de llenguatge escrit, per continuar al llarg de la primària , ja que som conscients que en acabar l’ensenyament obligatori, han se poder expressar-se, tant oralment com per escrit en les dues llengües oficials.

En el tractament d’aquesta llengua, de la mateixa manera que es fa amb el català s’ha de treballar:

– Comprensió i expressió oral.

– Lectura i comprensió escrita.

– Expressió escrita

3.3.Llengua estrangera.

L’escola ha incorporat l’anglès com a llengua estrangera i s’introdueix de de  primer de primària.

En aquest moment els resultats que s’obtenen a l’àrea d’anglès no són massa satisfactoris, per la qual cosa ens hem proposat fer un impuls d’aquesta àrea.

Començarem amb uns objectius de caire general, per anar definint més acuradament, al llarg dels propers cursos, aquests objectius.

Fomentar la comunicació oral amb preguntes rutinàries.

Aprendre vocabulari i estructures a través de jocs i cançons.

Presentar literatura anglesa amb la pissarra digital.

Introduir continguts d’altres àrees en llengua anglesa (AICLE)

Metodologia:

 Al començament de cada classe comencem amb preguntes orals rutinàries. A mesura que ja entenen i saben respondre les preguntes anem introduint  altres noves. També cal crear oportunitats on els alumnes parlin anglès entre ells (preparem algunes preguntes i se les fan entre ells, canviant de parella).

Projectar contes a la pissarra digitals i llegir-los als alumnes. Aquests contes s’han de preparar prèviament per saber com es pronuncien totes les paraules. Cal preparar alguna activitat relacionada amb el conte. La idea és treballar estructures i vocabulari de manera implícita. En ocasions, els alumnes poden  rellegir el conte per treballar la pronunciació.

Generalment cal buscar cançons on es treballi el vocabulari que volem que els alumnes aprenguin. Repetim les cançons més d’una vegada i diferents dies per a què interioritzin el vocabulari. És important tenir un bon repertori de cançons per a totes les edats. També fem alguns fulls relacionats amb les cançons on els alumnes treballen l’expressió escrita.

Els jocs en anglès s’acostumen a fer al final de classe.

Es tracta de treballar continguts que no són de llengua anglesa en llengua anglesa. La metodologia és la de projectes, però en anglès. En aquests projectes s’han de programar quins continguts de llengua volem que aprenguin els alumnes i quins continguts d’una altra àrea volem treballar.

3.4.Continguts comuns, plurilingüisme i interculturalitat.

Reconeixement de la pròpia identitat lingüística i cultural, i la de la resta de la classe.

Percepció de la realitat multilingüe i pluricultural de les famílies i l’entorn dels alumnes.

Actitud positiva d’interès i de confiança davant de l’aprenentatge de les llengües i motivació per conèixer altres llengües i cultures.

Valoració de la llengua i cultura catalanes, així com de les altres llengües i cultures presents a l’aula i a l’escola.

Valoració del fet que totes les llengües  serveixen per comunicar-se, per aprendre i per aproximar-se a d’altres cultures.

Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

Actitud crítica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Coneixement i valoració positiva de la diversitat lingüística d’Espanya.

Participació en les diferents activitats culturals i lingüístiques del centre on s’utilitzen diverses llengües.

Actitud positiva d’interès i de confiança davant de l’aprenentatge de les llengües.

3.5. Hores de les diferents àrees.

 El nombre total de les hores pot tenir alguna variació d’un curs a l’altre, però sempre han de complir amb la normativa vigent.

Si un curs no es pogués complir aquesta distribució d’hores, al curs següent s’hauria de compensar d’alguna manera, perquè el recompte total d’hores dins d’un cicle i a cada àrea compleixi la normativa.

 

CATALÀ

LLENGUA CASTELLANA ESTRUCTURES COMUNS LLENGUA ESTRANGERA
 

C. INICIAL

 

140

 

140

 

105

 

70

 

C. MIG

 

140

 

140

 

70

 

105

 

C. SUPERIOR

 

140

 

140

 

70

 

140

Hores de l’àmbit de llengües per al curs 2018-19

 

CATALÀ

 

LLENGUA CASTELLANA

 

ESTRUCTURES COMUNS

 

LLENGUA ESTRANGERA

PRIMER

 

5 2 1,5 2
SEGON

 

5 2 1,5 2
TERCER

 

5 2 1 2
QUART

 

5 2 1 2,5
CINQUÈ

 

4,5 2 1 2,5
SISÈ

 

4,5 2 1 2,5

 

3.6. Alumnat nouvingut

Es considera alumnat nouvingut el que s’incorpora al sistema educatiu de Catalunya a partir de tercer de primària.

Al cicle infantil seguiran el mateix currículum que la resta de companys , que també es troben en procés d’adquisició de la llengua vehicular i d’aprenentatge ( català).

Al cicle inicial tampoc es consideren alumnat nouvingut , però una vegada comprovat si han estat escolaritzats, potser caldrà fer algun tipus d’adaptació per assegurar la diferenciació de les tres llengües que es treballen a partir de primer: català, castellà i anglès.

A partir de tercer caldrà fer un PI a l’alumnat nouvingut  per fer una adaptació del currículum.

La planificació de  l’itinerari curricular de l’alumne/a nouvingut s’haurà de fer a partir de les avaluacions inicials i la detecció de necessitats acadèmiques.

Tindrem present el punt de partida, el procés d’aprenentatge i aspectes de socialització, adaptació, emocionals, d’implicació i de participació en les activitats escolars; actitud i esforç.

En els primers moments de contacte amb la llengua escolar, especialment quan l’alumne no es pot comunicar ni en català ni en castellà, l’establiment del vincle afectiu amb el centre educatiu i amb la llengua de l’escola esdevé molt important.

La presència física d’un mestre de referència i la comunicació no verbal tenen un paper cabdal, així com la participació de la família en el procés d’acolliment.

Els mestres són models de llengua. Han de fer un bon ús de la llengua i  establir vincles afectius tant amb la llengua catalana com amb les llengües d’origen.

Cal tenir present que es necessiten anys per aprendre una  llengua (de dos a tres per comunicar-se en situacions de conversa informals i entre cinc i set per fer-ho en contextos de més exigència acadèmica), per tant s’ha de seguir un procés i fer cada cosa al seu temps.

Cal provocar  situacions de comunicació lingüísticament estimulants i funcionals  amb tot l’alumnat. Les estratègies d’estimulació del llenguatge oral seran enriquidores per a tot el grup classe.

Abans de poder produir en una llengua, els nous aprenents travessen un període d’adquisició natural en què el silenci inicial forma part del procés d’aprenentatge d’una nova llengua.

L’adquisició de la llengua per part de l’alumnat nouvingut seguirà un procés d’aprenentatge que pot durar fins a dos anys o més per arribar al nivell d’usuari bàsic A2.

Aquest  procés segueix uns passos que no ens podrem saltar:

  1. Els primers mesos són d’incorporació al centre educatiu.
  2. El primer any, que correspondria a l’adquisició del lèxic relacionat amb l’entorn proper i les estructures de comunicació més funcionals.
  3. A partir del segon any, és quan es comencen a utilitzar les estructures de comunicació bàsiques que haurien de seguir enriquint-se al llarg de tota la Primària i més enllà per arribar al domini del llenguatge acadèmic.

L’escola ha de vetllar perquè l’alumnat nouvingut rebi el suport que necessiti per seguir aquest procés i superar-lo amb èxit.

Les mesures de suport han de quedar reflectides en les adaptacions curriculars o en els PI que es realitzin .

3.7.Avaluació

 El centre posa en funcionament un sistema d’avaluació interna i externa pel que fa referència a l’avaluació del coneixement de la llengua, entre d’altres.

A tota la primària, a inici i a final de curs, es passen unes proves d’avaluació d’expressió oral i escrita ( text escrit i dictat ), de lectura i comprensió lectora , tant de català com de castellà i les que es creguin convenients d’anglès.

A E. Infantil també es faran les següents proves d’avaluació:

Per avaluar el llenguatge oral en els diferents cursos fem:

P3:segon trimestre i tercer trimestre ( Làmines:  Casa i Escola ).

P4: primer, segon i tercer trimestre (Làmines: carrer, escola i casa).

P5: primer trimestre: ( Làmines: carrer ) .Entre el segon i tercer trimestre es fa la PROVA del

TERMÒMETRE LINGÜÍSTIC.

Per avaluar la llengua escrita fem:

P3: Tercer trimestre

*Fer el nom amb el referent.

(El curs passat  es va començar  a fer prova Teberosky com a observació)

P4: Primer, segon i tercer trimestre

* Prova Teberosky amb les següents paraules: GAT, TIGRE, ESQUIROL I PAPALLONA. I LA FRASE: EL GAT BEU LLET.

Aquestes paraules són les que es faran servir en totes les proves i en tots els cursos.

*Nom sense referent al segon trimestre.

P5: Primer, segon i tercer trimestre

* Prova Teberosky amb les següents paraules: GAT, TIGRE, ESQUIROL I PAPALLONA. I LA FRASE: EL GAT BEU LLET.

Una vegada fetes les proves, es corregeixen, s’analitzen i es recullen en una graella puntuant COMPRENSIÓ ORAL, VOCABULARI, EXPRESSIÓ ORAL (preguntes més obertes) i ESCRIPTURA (prova Teberosky si es el cas), on s’analitza en quin nivell de lectoescriptura està l’infant (parisil·làbic, sil·làbic, alfabètic,…).

4.Activitats d’incentivació d’aprenentatge i ús de la llengua:

 Procés lector:

30 minuts de durada, cada dia a primera hora del matí.

Lectura individual ( 10 minuts ):

Els nens van arribant, agafen un llibre de la biblioteca de l’aula o el que tenen guardat sota la seva taula. Cadascú tria el llibre que vol llegir.

Poden llegir individualment, o  per parelles si ho volen.

El mestre pot ajudar en la tria del llibre i controla que es tregui profit d’aquesta activitat.

Lectura col·lectiva ( 10 minuts ):

Cada dia llegeix un grup més o menys nombrós  de nens en funció del nivell competencial de lectura dels diferents grups.

Tots tenen el mateix text individualment o per parelles.

El mestre prepara les lectures adequades pel nivell dels alumnes.

Presenta el text si es nou, fa recordar de què va si s’ha començat a treballat en sessions anteriors, activa coneixements previs,…

Assegura que tothom està seguint la lectura.

Intervé per aclarir vocabulari i assegurar la comprensió del text.

El mestre de castellà també fa el procés lector potser una mica modificat.

Modelatge ( 10 minuts ):

El mestre prepara una lectura adequada a l’edat, buscant diferents tipus de textos que puguin interessar i motivar.

Els nens de parvulari, cicle inicial i mig seuen a terra en situació teatre ( semicercles concèntrics davant del mestre).

Escolten activament

Participen en les preguntes que pugui fer el mestre.

El mestre llegeix durant una estoneta i para en un moment en el que es creï una expectativa de voler saber més coses.

Acompanyament lector: Es realitza en un espai on no hi hagi interrupcions, sorolls…

El mestre seu al costat del nen per poder seguir la seva lectura de a prop

Cada alumne haurà de passar ,com a mínim,  un cop a la setmana per aquest espai,

la durada no hauria de superar els  10 minuts, si volem escoltar llegir a tots els alumnes.

Les lectures poden ser: poemes, contes, textos de coneixement del medi, textos dels dictats preparats, textos de comprensions lectores, guions de teatre,…

 Teatre a l’escola:

Cada grup classe des de primer a sisè assagen i escenifiquen una obra de teatre adequada a cada una de les edats.

Les obres de teatre es distribueixen al llarg del curs. Cada grup d’alumnes té l’oportunitat de ser actors i públic.

Les funcions també estaran obertes als pares dels alumnes que fan d’actors.

Es farà alguna altra funció per convidar a altres escoles.

 Jocs florals:

A partir del curs 17-18 es celebren  “Jocs Florals” amb motiu de la celebració de Sant Jordi.

5. Recursos i Materials didàctics

Com a criteri d’escola , hem d’anar cap a la utilització mínima de llibres de text , o quaderns de fitxes.

Totes les aules tenen una petita biblioteca, amb llibres tant de coneixements com de relats, que cal mantenir en ordre i que el mestre/ la mestra anirà renovant en funció de les necessitats del grup o del deteriorament dels llibres.

MATERIALS PER TREBALAR ALGUNS ASPECTES DE LLENGUATGE ORAL A EDUCACIÓ NFANTIL:

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA: per treballar la consciència fonològica utilitzem la CAPSA DELS SONS, es una capsa amb diferents objectes associats a un fonema concret, que es van presentant a poc a poc, sempre utilitzant el so de la lletra i no el nom. Es realitza una manipulació, repetint el so, de l’objecte per part dels infants, d’aquesta manera resulta més vivencial, més significatiu, i així es més fàcil interioritzar el mode d’articulació.

Es poden realitzar diferents activitats amb la capsa dels sons per anar associant el so amb la grafia corresponent.

SUPORT LINGÜÍSTIC o ACTIVITATS DE LLENGUATGE VERBAL:

S’utilitzen diferents materials: BITS de VOCABULARI, jocs que ens ajudin a treballar aquest vocabulari ( làmines, memoris, lotos, dòminos d’imatges,… ), endevinalles, poemes, cançons,…).

Material PIL

MATERIALS PER TREBALAR ALGUNS ASPECTES DE LLENGUATGE ORAL A PRIMÀRIA:

El tutor llegeix llibres i fa preguntes que els alumnes han de contestar oralment.

Jocs en petit grup  amb  els daus per inventar històries,  cartes,…

Contes del chidtopia contestar les preguntes de forma oral .

Una “Mà de contes”

Jocs d’instruccions.

Jocs de seqüencies d’ imatges , d’associació ,..

Làmines d’autor o imatges sobre un tema (tardor, pintors,… )

Jocs de taula com l’uno, el lince, memori per assolir vocabulari mentre es juga.

Material PIL

Guions de teatre.