Tot va començar quan vam saber que abans dels ordinadors s’escrivia amb màquines d’escriure. Alguns nens van portar màquines d’escriure: el Max el Nil Vázquez i l’Helena, la professora.
En Max va portar una màquina d’escriure que feia 30 anys que l’havia comprat el seu pare .
Vam escriure una història sobre la màquina d’escriure imaginant-nos què devia haver viscut amb en David i amb la seva família. No sabíem del tot si era cert, però després en David ens va fer la seva versió, que era la versió real.
Llabors el vam convidar un dia a la classe perquè l’Helena ens havia fet un conjunt lligant les dues històries. Quan en David va venir a la classe, l’Helena va llegir la meitat de la història i en David l’altra meitat.
Al cap d’uns dies vam anar a visitar una exposició a al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Allà hi havia moltes màquines d’escriure de totes les èpoques.
Vam aprofitar per anar a veure les carboneres i la màquina de vapor que feia funcionar els telers, antigament, quan aquell edifici era una fàbrica tèxtil.
