Aquest any per celebrar el DENIP vam posar la mirada en la fascinació que Paul Klee sentia per l’observació de la natura. El seu interès i curiositat per la flora, la fauna, els paisatges, les formacions geològiques i els fenòmens atmosfèrics van propiciar el desenvolupament d’una poètica singular i única. La natura, com a recurs, com a motiu d’inspiració artística o com a refugi va ser el fil conductor del nostre relat. Els arbres del parc el van inspirar a traçar línies com les que tots junts vam construir.
La natura entesa en un sentit ampli, referint-se a tot allò que s’ha format de manera espontània en el nostre Planeta. És en aquest sentit que formen part de la natura tots els organismes vius que habitem el planeta, totes les substàncies materials i minerals, entre elles l’AIGUA.
Què és l’aigua? d’on surt l’aigua que gastem les persones? s’acaba? Per què necessitem aigua les persones?
TENIM PROU AIGUA PER A TOTHOM?
Vam decidir començar a explicar-nos amb una paraula o una frase el treball iniciat a les aules en relació al projecte UNESCO
Vam dibuixar plegats els traços del nostre quadre col.lectiu. Aquest dibuix que hem començat per celebrar el DENIP, continua a les aules i sortirà en forma d’exposició cap al mes de març, quan tornarem a trobar-nos per concretar el nostre relat.
