El joc és una activitat fonamental per als infants i forma part de la seva vida. Nosaltres hem descobert, a través dels nostres avis i pares, un món diferent del que vivim actualment. No ens atrevim a dir que va ser un món pitjor ni millor. El que si és clar que el nen tenia la necessitat de jugar com la té el nen d’avui.
Si preguntem a aquelles persones que van néixer a principis de segle i a mitjans a què jugaven quan eren petits, tots coincideixen a dir que no tenien gaires estones per jugar, però que, tot i això, els passava el temps volant. Uns van començar ben aviat a treballar al camp, d’altres havien d’ajudar a la mare a pujar la canalla més menuda, a cosir, a fer el menjar o els llits, etc.
Abans, els nens i les nenes tenien clar que qualsevol cosa els servia per a jugar: construïen nines amb canyes i pedaços de roba. A vegades les escombraries eren la millor botiga per trobar-hi trossos de ceràmica trencada o vidres de colors, que servien per decorar platets fets de fang per jugar a cuinetes. Amb llaunes velles es feien sabates, amb els talons de goma de sabates velles i cartes ja atrotinades que demanaven als bars, muntaven uns jocs d’allò més entretinguts. Noms com els patacons, els ossets, el todo, el cavall fort ( xurro, media manga o manga entera ), la xarranca, el borinot, al “regular”, les gomes, les xapes, el taló o les bales (de fang, qui en tenia de vidre, tenia un petit tresor), han estat substituïts amb el temps per les Play stations, les Wiis, els whatsapps i d’altres avenços tecnològics, que sembla que en comptes d’educar ensenyin a matar marcianets. Els còmics com: El Capitán Trueno, la Lilí, El Zorro, El Roberto Alcàzar y Pedrin entre d’altres han estat substituïts per la televisió i internet, que ho envaeixen tot.
Pels carrers ja gairebé no es veuen nens. Alguns avis i pares comenten que, quan plovia no es quedaven pas a casa, la pluja els servia per inventar-se jocs i coses noves. Alguns feien preses a les baixades dels carrers, altres s’amagaven a les entrades de les cases i sortien a fer l’avió a veure qui aguantava més sota la pluja… D’altres diuen que el temps lliure si no jugaven l’aprofitaven per fer malifetes com anar a robar ametllons, prunes i cireres als horts i a l’era, trencar algun vidre i sortir corrent…
Quins temps aquells afirmen tots. La ràdio ens comenten que era una altra de les distraccions d’aquella època. Sèries com: ” la Lechera, la del Colacao, Diego valor… omplien el temps lliure. Alguns diuen que ja van començar a veure la televisió en blanc i negre. El nodo i “ Rodrigo de la Fuente”, amb la seva sintonia, encara ens la sabrien tararejar.
Tots coincideixen a dir que avui en dia els nens tenen tantes joguines que no tenen temps ni de gaudir-les ni de valorar-les. De seguida es cansen de les que tenen i en volen de noves. Alguns expliquen que ells eren feliços el dia de reis quan al matí s’aixecaven i trobaven un tros de rajola de xocolata o una mica de torrons. D’altres diuen que els Reis els van portar la mateixa nina durant tres anys seguits, ja que els la guardaven al cap de dos o tres dies per l’any següent i d’altres diuen que a casa seva ni passaven perquè eren pobres. Avui en dia qui més qui menys caga el tió, ve el Pare Noel o passen els “Reixos”.
Una altra cosa que ens han comentat, són les col.leccions de cromos i ninots. No hi havia els Pokemons, els de la Liga, els de la Barbie, els dels transformers, els superzings, els de cotxes… Alguns diuen que col·leccionaven les pegatines que si tenien sort els sortien als xocolates: (El Negro Batanga, els del Nestle, els de la xocolata Viladàs)
En aquells temps qualsevol cosa servia per jugar, i el joc ha estat, és i serà sempre una eina educativa.
És per això que des de l’escola, al Cicle Superior volem treballar els jocs d’abans per tal que els vostres fills, nets, i besnets puguin conèixer els materials i practicar els jocs d’aquella època. Si algun pare, avi o besavi estigués disposat a col·laborar explicant als nens com es jugava, quin material s’utilitzava o com s’elaborava, quins eren els jocs més populars entre el jovent, … els agrairíem que ens ho fessin saber a l’equip de mestres.
Creiem que les vivències i els coneixements que ens puguin aportar seran de gran utilitat per als nens i nenes per tal de conscienciar-los davant una societat, la nostra, que l’únic que potencia avui en dia és el consumisme i on el joc al carrer, per desgràcia, està desapareixent.
A tots els que han aportat i aportaran vivències, moltes gràcies.
Aquí teniu alguns enllaços interessants.
http://www.xtec.es/~fmarti58/reciclajoc/
http://www.xtec.cat/iesflix/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm
